diumenge, 11 d’octubre de 2015

Elegància


Elegància o potser elegant, és una paraula que utilitzem habitualment, però, que vol expressar aquesta paraula? Sovint és utilitzada per a temes de moda i decoració, però al marge d'aquests conceptes també hi ha un camp molt extens per utilitzar i en el qual la definició no està tan clara.

En aquest setit començo amb la introducció sobre el terme d'un article al diari ABC: "La palabra elegancia es un término de uso muy extendido en nuestro idioma y que solemos emplear a la hora de destacar la distinción, el estilo y el buen gusto que algo o alguien ostentan. Por caso, cabe destacarse, que se trata de un concepto que presenta un uso muy difundido en los ámbitos de la moda y de la decoración de interiores. Porque tanto la moda como la decoración son actividades que implican el arte de combinar diversos elementos con el objetivo de adornar, ya sea un cuerpo, en el caso de la moda, o una casa, en el caso de la decoración".

Si consultem els diccionaris en general ens diuen que "elegant" significa "dotat de gràcia, noblesa i senzillesa; airós, ben proporcionat, de bon gust ". Suposo que això val per a les persones. Però el problema és que solem aplicar l'adjectiu en qüestió també a altres coses, com ara plantes, cases, mobles, automòbils i fins i tot teories científiques i demostracions matemàtiques. I cap d'elles pot tenir gràcia, noblesa o airositat.

Aquestes excepcions suggereixen que el vocable en qüestió només està ben definit per a persones o potser per organismes en general, així com per artefactes. Trobem elegants a certes persones i els seus vestits, així com a certes joies, mobles i eines. En canvi, no sembla tenir gaire sentit parlar d'estrelles, planetes, muntanyes, rius ni llacs elegants.

L'elegància segons l'escriptor francès, Honoré de Balzac és "la ciència de no fer res igual que els altres, semblant que es fa tot de la mateixa manera que ells".

Interessant apreciació, que no resol les incògnites d'aquesta paraula, però que em permet fer una aproximació a un tema com a exemple: l'elegància al futbol.

Ha hagut diferents jugadors amb un futbol especialment elegant: Franz Beckenbauer, Michael Laudrup, Pep Guardiola, Michel Platini, Zinédine Zidane, Xavi Hernández, etc. Però per a mi, el jugador més elegant va ser un golejador, em refereixo a Romàrio (Romário De Souza Faria).

Com he dit, el tema és subjectiu i interpretable, però pels que no el vau conèixer, us passo uns quants gols que va fer a la seva curta estada al Barça.

video


Podriem dir, si apliquem el terme als escacs, com que una jugada o sèrie de jugades, pot (poden) ser considerada elegant si utilitza un mètode no obvi per produir una solució que és altament efectiva i simple; o dit d'una altra manera, si és sorprenentment simple però eficaç i constructiva.

Us passo uns exemples que a mi m'han semblat elegants:

El que va ser campió mundial, Alexander Alekhine, va aconseguir una més que excel·lent  posició que és podia guanyar de moltes i variades jugades. Alekhin va escollir la més elegant i contundent.


Dg6!!


Aquesta posició es va produir en una partida jugada l'any 2011, entre dos jugadors de l'elit mundial, Kamsky (2741) amb blanques i Svidler (2739). Les negres van fer una jugada elegant, que va obligar a les blanques a abandonar en poques jugades.


26...- Te2!!


La partida va prosseguir amb 27.Dc3 (Dxe2-Dg3!!) -Txf2 28.Cc6-Txf1+ i el blanc va abandonar.

Aquesta posició ve de la partida que és va jugar l'any 1970 entre dos dels considerats en aquells moments com els tres millors jugadors del món. La partida va ser jugada al primer tauler del matx URSS resta del món, entre Ben Larsen i Boris Spassky que ostentava el títol de campió del món. Poc després, Larsen  l'any 1971 i Spassky l'any 1972, van ser derrotats per Bobby Fischer, que va demostrar clarament qui era el millor.


14...Th1!!


15.Txh1 g2 16.Tf1 [16.Tg1 Dh4+ 17.Rd1 Dh1 18.Dc3 Dxg1+ 19.Rc2 Df2 20.gxf5 Dxe2 21.Ca3 Ab4!–+] 16...Dh4+ 17.Rd1 gxf1D+ 0–1

Sents dubte, per a mi, el jugador més elegant a l'estil de Laudrup i copanyia en el futbol, ha estat José Raúl Capablanca. El jugador més elegant a l'estil Romario (desenllaç tàctic), hi ha uns quants, Morphy, Alekhine, BronsteinThal, Fischer, Kasparov, però jo no sóc capaç de decidir-me per un per sobre dels altres.

Per finalitzar i tornant a la definició de l'article del diari ABC i del que diuen els diccionaris,  dir que jo no estic gaire d'acord, i també he de matisar algunes conclusions que he fet al començament de l'article en el sentit que aquestes definicions  d'elegància valen per a les persones.


No estic d'acord ja que aquestes definicions parteixen de la nostra cultura, i és un fet que cada cultura té els seus criteris d'elegància i totes tenen el dret de ser respectades.

Salut i escacs,

2 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger: Aquesta setmana has fet un article que demostra a bastament la teva enorme capacitat de treball motiu que m'ha obligat a trigar uns dies a fer el meu comentari intentant estar a la teva alçada que segur no aconseguiré.
Comences l'article introduint unes paraules aparegudes al diari ABC el diari més representatiu de la Espanya franquista,rancia i antidemocrática i per tant molt allunyat dels nostres valors.Continues amb una opinió d'en Balzac molt precisa i després en l'apartat de futbolistes elegants vull afegir tres noms Luis,Pereda i Adelardo per la seva singularitat ja que els tres inicialment es van formar a la "cantera" del Real Madrid i no van trionfar en el seu equip fins que van entendre amb la maduresa que la seva clase tenia que lligarse a l'esforç del treball colectiu i això ho van aconseguir els dois primers en l'Atletico de Madrid i el tercer en el Barça.Després m'has deleitat amb el video d'en Romario que va tenir el " mérit" de no seguir els criteris d'en Cruyff entrenador.En l'apartat dels escaquistes junt amb el Capablanca on la seva precocitat( als quatre anys li va comentar al seu pare que havia fet un salt de caball incorrecte(!!)i el seu talent innat el va fer ser la"elegancia personificada" vull afegir Smyslov on la seva afició a la música el va conduir a la elegancia.Per acabar el teu final el considero ELEGANT i APOTEOSIC.La teva referencia a les altres cultures i el respecte que cal demostrar sempre ens ensenya que ningu es superior a un altre i que tots som iguals i diferents a la vegada.Acabo avui amb un:Bravo Roger!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Gràcies per les teves paraules, i m'agrada que estiguem d'acord. Les teves aportacions també són molt oportunes i, com sempre, enriqueixen l'article.

Però, el final el considero desmesurat, tan sols comprensible des de l'apreci que em tens.

Una abraçada campió,