Escacs i escacs

Campionat per equips. Segona ronda

2012-02-05T19:51:00.001+01:00

Fred, molt fred... Quantes cròniques començaran així avui, però "conyes" apart és que feia una "rasca" impressionant. Arribada a Mollet, entreveiem el local de joc, unes quantes voltes per poder aparcar abans de sortir del cotxe, sortim del cotxe i... Això no és Mollet, això és Moscou, que ens ho han canviat!

Arribem al local de joc, un cartell a l'entrada, Casal la República. Posem cara de circumstàncies, i si estem a Moscou? Però no, entrem i ens trobem amb l'equip del Mollet, tot un alleujament, ja se sap que a Moscou juguen molt bé als escacs.

Però els del Mollet també sabien "moure fusta" i ens ho han posat d'allò més complicat. Matx dur, molt dur. Al final el Carlos Oliver ha aconseguit, amb els impossibles d'evitar destrets de temps dels dos jugador, fer taules en una partida que en alguns moments semblava que podia perdre. Empat a 5, que deixa més o menys satisfets a les dues parts. Els dos equips podien haver guanyat o el que és el mateix, tot dos podien haver perdut, resultat just, que com he comentat, en un encontre molt disputat.

Bon equip el del Mollet, de ben segur que donarà "guerra" en aquest campionat tan igualat.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar aquest enllaç.

El Congrés B també ha empatat, però en aquest cas no crec que sigui un bon resultat. Aquest era un encontre que es tenia que guanyar si o si. Bé, el campionat acaba de començar i encara hi ha molt "peix per vendre", esperem que al final del torneig no faci falta aquest mig punt.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar aquest enllaç.

Podeu trobar més detalls d'aquest matx al bloc de l'Héctor Hernández.

El Congrés C i el Congrés D han perdut contundentment. Us deixo amb la crònica del Marco Antonio González, que amb la seva fenomenal forma d'entendre la vida, ens explica el que ha passat:

Neuronas congeladas

Helada mañana en nuestro Feudo. Los matches prometían igualdad para los dos equipos pero nada más lejos de la realidad, los negros nubarrones anunciando nieves entraron en el mismo local del Congrés para provocarnos una congelación neuronal que conllevó la casi tragedia ajedrecística. Pero no hay que ser negativo, siempre en positivo hemos de decir que en el Peona y Peó E (rival del C) y en el Comtal C (rival del D) hemos hecho buenos amigos y es que si bien es cierto que el jugador del Congrés no se caracteriza por ser muy bueno jugando, hospitalario y gentil con el adversio lo es un rato. Para muestra mencionar a Paco y M.A, que con partidas "ganadas" han acabado haciendo regalitos a sus rivales, es que el Congrés es así. Confíemos en que la semana que viene aparezca el solete dominguero y podamos ver algo más de luz.

Como nota curiosa destacar el debut esta temporada de nuestra Barman Cristina, quién ha manifestado contenta por llegar a la jugada 40, nada que reprocharle a ella y ni mucho menos
a sus croissants: P.

Congrés C 2 - 6 Peona i Peó
Congrés D 2,5 - 5,5 Comtal C (una incomparecencia por ronda)

M.A

Si voleu consultar els resultats del grup de l'equip C, podeu clicar aquest enllaç.

Si voleu consultar els resultats del grup de l'equip D, podeu clicar aquest enllaç.

Podem dir que el mig punt del primer equip el podem donar per bo, però l'actuació dels altres equips del Congrés ha estat clarament negativa. Esperem que poc a poc aquesta dinàmica es vagi tornant positiva.

Salut i escacs,

Campionat per equips 2012. Primera ronda.

2012-01-29T19:18:00.000+01:00

"Primera ronda del per equips i primera derrota. Bé, ja és habitual que el nostre equip comenci el campionat patint, tots els anys ens passa igual, la inactivitat ens passa factura". Així començava l'article de l'any passat i no és estrany, ja que des de que estem jugant a primera divisió, aquesta és la tònica habitual.

Però no, aquest any no, aquest any hem aconseguit guanyar a un més que respectable contrincant, el Gerunda de Girona. També comentar que hem fet reformes al nostre local, encara falten alguns detalls però ja està en condicions per poder jugar i francament dona goig. com a prova la primera foto.

En resum el Congrés ens hem imposat al Gerunda per un ajustat 5,5 a 4,5 en un encontre molt competit.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar aquest enllaç.

El Congrés B, no ha tingut tanta sort i han perdut amb l'Espiga per 6,5 a 3,5. Sembla ser que ells si que han patit la inactivitat. Alguns dels nostres jugadors han comés errors no habituals. Podeu trobar més detalls sobre aquest matx al bloc de l'Héctor Hernández.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar aquest enllaç.

El Congrés C també ha començat guanyant, magnífica noticia. Han guanyat per la mínima al Cerdanyola Vallès E. En aquest campionat he demanat al Marco Antonio González que em passés una mini crònica cada jornada, aquesta és la primera:

Cerdanyola "E" 3.5 - Congrés "C" 4,5

Cristian sigue siendo decisivo:

La matinal en Cerdanyola ha estado marcada por el frío y por la igualdad del match. Si bien por arriba el Cerdanyola E (plagado de jóvenes promesas) nos superaban en ELO por detrás éramos nosotros ligeramente superiores. El resultado no podría ser otro que la igualdad y la tensión por saber quien se llevaría el gato al agua. Finalmente, y cuando el resultado iba 4-3 a nuestro favor, Cristian consigue forzar un jaque continuo que ha valido nuestra primera victoria. Empezamos bien la temporada, almenos este punto nos servirá para afrontar las próximas rondas con ilusión y optimismo.

Como anécdota destacar que las primeras horas matinales han nublado nuestro sentido de la orientación de tal forma que al volver éramos incapaces de encontrar el coche de Cristian, suerte que los ajedrecistras tenemos recursos infinitos para estas situaciones ...

Un saludo y força Congrés!

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar aquest enllaç.

El Congrés D ha estat derrotat contundentment per un molt fort Barcelonès Sud, aquest equip compta amb tres jugadors amb més de 2200 i dos més per sobre dels 2000. Els nostres jugadors, tots per sota dels 1800 punts d'Elo, no han tingut cap obció.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar aquest enllaç.

Bé, això no ha fet res més que començar, però com ha comentat el Marco Antonio, començar guanyant ens permet començar el campionat amb il•lusió i optimisme.

Salut i escacs,

Parlant de l'Elo

2012-01-21T13:04:00.000+01:00

S'ha escrit molt de l'Elo, de l'Elo en general, de l'Elo internacional, de l'Elo català, menys de l'Elo estatal, d'aquest últim parlem menys aquí a Catalunya perquè és un Elo que no ens aporta res, però suposo que a altres regions espanyoles si que deu tenir una importància. Del que si que podem estar segurs és que el sistema que va inventar el Sr. Árpád Emrick Élő va ser una gran aportació al món dels escacs. Va posar ordre en aquest caòtic circ escaquista i "como todo el mundo sabe" (gran frase del segon de Mourinho, el Sr. Aitor Karanka), l'ordre és el que posa les coses en el lloc que les correspon.

En realitat, estiguem més o menys d'acord amb la "parida" del primer redactat, l'Elo s'ha transformat en una eina fonamental dins dels escacs, però com és natural, té els seus costats foscos. L'altre dia, jugant el circuït de ràpides que organitza exemplarment el Club d'Escacs Sant Martí, a la primera ronda vaig sentir una conversa a una taula propera a la meva, un jugador, principiant possiblement, va preguntar al seu rival per l'Elo que tenia, l'altre jugador li va dir que al voltant de 2200 i el primer és va posar les mans al cap i va posar una cara com si hagués vist un extraterrestre. Malament, vaig pensar, estàs fotut abans de començar, l'Elo ja t'ha guanyat abans que el teu rival. Això em sembla molt negatiu, no podem posar l'Elo en un pedestal i tractar-lo com si fos un Déu.

En realitat l'Elo tan sols és una operació matemàtica que a partir de situacions estadístiques ens dona una numeració resultant. L'Elo no matisa, no pensa, no té cervell. L'Elo tan sols resolt a partir dels resultats finals. Bé, això és un esport em direu i d'això es tracta; i tindreu raó, no és pot discutir.

Però a manera d'exemple voldria posar uns tipus de situacions que no són gaire anecdòtiques.

Situació A: jugador que juga en un equip de categoria baixa, sols juga el per equips, els contrincants habitualment tenen 200 o menys punts d'Elo que ell, això fa que jugant millor o pitjor sempre obté resultats molt positius. Com fa bastants anys que això es produeix, el seu Elo poc a poc sempre s'incrementa i pot arribar a un Elo bastant decent. Aquest Elo reflecteix la seva força real?, no ho podem saber fins que no s'enfronti a jugadors del seu nivell d'Elo.

Situació B: un segon equip, un B, arriba a una categoria alta per ser un B. Tot un èxit, però el què té que jugar al primer tauler, experimentat i bon jugador normalment, es troba que els seus contrincants el superen en 200 o més punts d'Elo. Aquest jugador és conscient de la seva responsabilitat i és prepara molt bé per a aquest torneig, juga partides esplèndides, posa en greus problemes als seus contrincants però al final la qualitat d'aquests s'imposa i el nostre protagonista tan sols aconsegueix un parell o tres de taules a pesar que en moltes partides a donat la talla i inclús a estat a prop de la victòria. Resultat, gran davallada del seu Elo i l'Elo resultant no reflecteix el seu nivell de joc (al torneig següent te'l trobes i t'amarga el dia).

Jo sempre he pensat que un marge de més, menys, 50 punts d'Elo dona un nivell similar. Vull dir que si un jugador té 2200 punts d'Elo, tots els jugadors que tinguin entre 2150 i 2250 tenen un nivell similar a ell, tan sols condicionats per l'estat de forma i/o dedicació. Això sempre en Elos consolidats, no estic parlant, per exemple, de nois que un any tenen 1950 i a l'any següent 2300. Amb això vull expressar que no tindríem (fora de les qüestions estadístiques i per confeccionar els llistats de tornejos, etc.) que valorar als jugadors punt a punt d'Elo, sinó d'una manera més general.

L'Elo mou vanitats, infla l'ego i provoca actituds estúpides ( el que estigui lliure de pecat que tiri el primer peó), l'Elo deuria ser un referent, una eina que ens pot ajudar, però alguns s'han entestat en fer d'ell una mena de religió.

"En fin Pilarin", no m'enrotllo més, sembla ser que el que més ens agrada als sers humans, és enganyar-nos a nosaltres mateixos.

La propera setmana ja el per equips i els articles seran de dedicació exclusiva. No és una amenaça, és una promesa. Visca el per equips!!

Salut i escacs,

Jocs d'escacs (2)

2012-01-12T20:37:00.002+01:00

El 24 d'abril de 2010, vaig fer un article sobre alguns dels jocs d'escacs que tinc. En aquell article parlava que per sobre del valor econòmic o artístic dels jocs d'escacs, per a mi, el més important era el record de les persones que me'ls havien regalat i també les circumstancies en que s'havia produït aquest fet. En resum, la meva petita i modesta col•lecció de jocs d'escacs em produeix més plaer pels records que em transmeten, que pel fet de acaparar aquest jocs.

Podeu consultar aquell article clicant el següent enllaç.

Mentiria si digues que no m'atrau tot el que es mou al voltant dels escacs, en aquest sentit sóc una mica (o potser molt) "friki", que hi farem. A casa, tinc un munt de revistes d'escacs, primer, fa ja bastants anys, vaig estar subscrit a "Jaque", desprès durant uns anys a "Revista Internacional de Ajedrez" i ara des de fa alguns anys a "Peón de Rey". També tinc força quantitat de llibres d'escacs, quasi, quasi, una petita col•lecció; i també, com he dit, uns quants jocs d'escacs.

Avui us vull mostrar els que a l'anterior article no sortien, alguns d'ells perquè encara no els tenia.

Aquest rei, en realitat és un puzzle

Bé, fins aquí tota la meva modesta col•lecció, si dins d'un o dos anys puc fer un altre article sobre aquest tema, això vol dir que la col•lecció s'ha incrementat, ja veurem.

Salut i escacs,

I Open Internacional de Nadal del Guinardo

2012-01-06T14:06:00.001+01:00

Durant aquests passats dies de fetes nadalenques, el Club d'Escacs Peona i Peó ha seguit la tradició del que durant molts anys va fer el Foment Martinenc i després va seguir el Jake i ha organitzat un torneig d'escacs.
Aquesta es una oferta complicada, ja que molta gent estan aquests dies per unes altres coses, però, com ja s'ha demostrat amb escreix, és una aposta segura, sempre hi ha gent amb ganes de jugar als escacs.

El I Open Internacional de Nadal del Guinardo, s'ha dividit en dos grups. El grup A per a jugadors amb un Elo català a partir de 2000 i el grup B per a jugadors amb un Elo català inferior a 2000. Al grup A han competit 53 jugadors i al grup B 90 participants.

El torneig A ha estat un campionat amb jugadors de força qualitat i ha quedat primer el MI Lluis Maria Perpinyà del SCC Sabadell amb 6,5 punts, en segona posició ha quedat el MI Miguel Muñoz del Terrassa amb 6 punts i tercer el també MI Jorge A. González del Lleida amb 6 punts. També han tret 6 punts, donant fe de la igualtat del torneig els MI Luis Rojas del Mollet i Luc Bergez del Barbera.

Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig podeu clicar el següent enllaç.

El torneig B ha comptat amb la participació de tres companys del Congrés. El Javier González, el Rafael Ylla i el Carlos Bascuñana.

Aquest torneig el va guanyar el Roger Cervelló del Peona i Peó amb 7 punts, segon va quedar el Roberto Luciano Castellanos del Sant Martí amb 6,5 punts i tercer el Carlos Vargas del Tres Peons també amb 6,5 punts

Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig podeu clicar el següent enllaç.

A destacar l'actuació d'en Javi González, va quedar cinquè amb 6 punts, però per sobre de la classificació final vull fer esment de què va estar lluitant a les primeres places tot el torneig.

El Carlos Bascuñana i el Rafael Ylla, també van fer un bon torneig dintre de les seves possibilitats. Al Carlos, que va fer 7 taules i va perdre una, potser el tindrem que ensenyar a guanyar, perquè a no perdre sembla que ja ho té superat; molt meritòries algunes de les taules que va fer amb contrincants que el superaven de llarg en Elo. El Rafael Ylla, en la seva línea, o guanya o perd, tot un lluitador.

Esperem que aquesta bona iniciativa del Club d'Escacs Peona i Peó es segueixi fent per molts anys.

Salut i escacs,

Circular 02/2012

2012-01-01T17:06:00.000+01:00

La Federació Catalana d'Escacs ha fet pública la circular 02/2012 sobre el Campionat de Catalunya per equips. Bé, en aquesta circular surten els grups de les categories nacionals i els de la província de Barcelona. És de suposar, que en breu, aniran informant de les altres demarcacions.

La meva primera intenció, com és lògic, ha estat consultar els grups a on es troben els equips del meu club, el Club d'Escacs Congrés. En principi el grup del primer equip no l'he consultat, ja que els sortejos de la Divisió d'Honor i dels dos grups de Primera Divisió es van fer al mes de novembre i ja els sabia.

El Congrés B, es troba al grup 4 de Preferent. El Congrés C al grup 5 de Segona categoria i el Congrés D també a Segona categoria però al grup 1.

Fins aquí tot perfecte, però a l'hora de confeccionar els calendaris d'aquest equips, sorpresa, sorpresa. Al grup 2 de Primera, on juga el nostre primer equip, constato que ha hagut un canvi, no surt el Santa Eugènia de Girona i en el seu lloc apareix el Catalonia de Manresa. Això és màgia de la bona, "abracalabra" on havia una cosa apareix una altra. Bromes a part, crec que a la circular o adjunta a ella, hauria d'haver alguna explicació d'aquest tema. Des del meu punt de vista, el web de la Federació Catalana d'Escacs no pot ser un òrgan exclusivament administratiu, tindria que ser també una finestra per a la qual, clubs i jugadors, poguéssim veure i entendre el panorama dels escacs catalans. I això malauradament actualment no passa, mal rollo, ja que es poden crear males interpretacions i/o suspicàcies on amb una adequada informació/explicació no passaria de ser una anècdota. A vegades fer les coses bé no costa gaire, però facilita molt les relacions entre les persones.

Els calendaris dels equips del Club d'Escacs Congrés són els següents:

CONGRÉS A. PRIMERA DIVISIÓ Grup 2.

Ronda 1. 29 de gener. Congrés - Gerunda.
Ronda 2. 05 de febrer. Mollet - Congrés.
Ronda 3. 12 de febrer. Congrés - Sant Andreu.
Ronda 4. 19 de febrer. Andorra - Congrés.
Ronda 5. 26 de febrer. Congrés - Ateneu Colón.
Ronda 6. 04 de març. Congrés - Catalonia.
Ronda 7. 11 de març. Vilafranca - Congrés.
Ronda 8. 18 de març. Congrés - Foment Martinenc B.
Ronda 9. 25 de març. Tres Peons - Congrés.

CONGRÉS B. PREFERENT Grup 4

Ronda 1. 29 de gener. Congrés B - Espiga de les Corts.
Ronda 2. 05 de febrer. Cornellà B - Congrés B.
Ronda 3. 12 de febrer. Congrés B - Sant Martí B.
Ronda 4. 19 de febrer. Castelldefels - Congrés B.
Ronda 5. 26 de febrer. Congrés B - Molins de Rei .
Ronda 6. 04 de març. Congrés B - Ateneu Barcelonès.
Ronda 7. 11 de març. Sitges B - Congrés B.
Ronda 8. 18 de març. Congrés B - Prat.
Ronda 9. 25 de març. Tres Peons B - Congrés B.

CONGRÉS C. SEGONA Grup 5

Ronda 1. 29 de gener. Cerdanyola del Vallès E - Congrés C.
Ronda 2. 05 de febrer. Congrés C - Peona i Peó E.
Ronda 3. 12 de febrer. Paretana - Congrés C.
Ronda 4. 19 de febrer. Congrés C - Sant Martí E.
Ronda 5. 26 de febrer. La Lira C - Congrés C.
Ronda 6. 04 de març. Catalunya D - Congrés C.
Ronda 7. 11 de març. Congrés C - Montcada C.
Ronda 8. 18 de març. Ripollet - Congrés C
Ronda 9. 25 de març. Congrés C - Tres Peons F.

CONGRÉS D. SEGONA Grup 1

Ronda 1. 29 de gener. Barcelonès Sud - Congrés D.
Ronda 2. 05 de febrer. Congrés D - Comtal C.
Ronda 3. 12 de febrer. Ateneu Colón C - Congrés D.
Ronda 4. 19 de febrer. Congrés D - Ideal Clavé C.
Ronda 5. 26 de febrer. Sant Josep D - Congrés D.
Ronda 6. 04 de març. Vila Olímpica - Congrés D.
Ronda 7. 11 de març. Congrés D - Foment Martinenc D.
Ronda 8. 18 de març. Diagonal Mar - Congrés D
Ronda 9. 25 de març. Congrés D - Tres Peons E.

Aquest any no tindrem el matx habitual entre els primers equips del Sant Martí i el Congrés, ja que estem en grups diferents. Per compensar aquest fet tenim enfrontaments entre els nostres equips B i entre el Congrés C i el Sant Martí E. Per sort la nostra sana rivalitat segueix vigent.

Salut i escacs,

Torna el ball

2011-12-29T11:14:00.000+01:00

Com cada any, ja ha començat el que jo anomeno com a ball. El "ball de fitxatges" i canvi de club abans del per equips.

Encara no s'ha acabat el termini per canviar de club, el termini finalitza el proper 30 de desembre, també sabem que després d'aquesta data sempre es produeixen noves incorporacions en alguns clubs, ja que tan sols es té que pagar una multa. Sempre m'ha semblat curiós el tema de les multes o butlles per solucionar qüestions mundanes. Que tens ganes de menjar carn en un dia que la religió ho prohibeix, doncs pagues una quantitat de diners i el pecat desapareix; això sembla que també passa amb les fitxes que tramita la nostra federació. Aquests tipus de conductes beneficien els que estan millor econòmicament i crea un greuge comparatiu amb els que respecten les normes o tenen problemes de diners. Ja sé que la federació té molts problemes per fer el seguiment i també que és costum molt antiga que alguns clubs (els que s'ho poden permetre per suposat) es passin del termini fixat, també sé que la federació fa esforços per solucionar aquest tema, però també penso que els terminis estan per complir-los i no hauria d'haver excepcions.

Dic tot això per fer veure que encara pot haver "molt peix per vendre", però algunes situacions ja s'han produït. Us comento el que jo he detectat.

L'Escola d'Escacs de Barcelona ha fet moltes incorporacions:

GM Sergei Tiviakov
GM Aleksndr Rakhamanov
GM Kevin Spraggett
MI David Lariño
MI Alexandre Bofill
MF Daniel Almeida

Kevin Spraggett, jugarà el per equips de Catalunya?

Ha tingut una sola baixa, la del GM Josep Oms.
No sé si tots aquests jugadors jugaran el per equips de Catalunya, però tenen un "equipet" que pot fer mal.

El Sant Josep també s'ha reforçat força:

GM Arthur Kogan
GM José González
MI Roberto Mogranzini
GMF Martha Lorena Fierro
MC Jorge Iglesias
MC Jordi Gardela

Arthur Kogan, un primer tauler de garanties

També ha tingut una sola baixa, la del MI Lázaro Lorenzo.
Esta clar que el Sant Josep aposta per quedar-se a la Divisió d'Honor.

El Montcada ha tingut les importants baixes del GM Marc Narciso i del MI David Lariño. Com a altes compten amb:

MI Yusnel Bacallao
MI Orelvís Pérez
MF Erik Martínez
MF Albert Gómez Jurado
MC Teodoro Asensio

Erik Martínez, campió juvenil de Catalunya

El Lleida ha fixat al GM Karen Movsziszian.

El Figueres al GM Josep Oms.

Josep Oms, un gran reforç pel Figueres

El Barberà al GM Marc Narciso.

Marc Narciso, campió de Catalunya

El Cerdanyola al MC Julio Hernando.

Referent a la Primera Divisió sembla que no s'han produït grans canvis, les incorporacions més significatives han estat les següents:

MF Szalai Kornel per l'Olot.
MFF Judit Clopés pel Tres Peons.
MC Didier Fernández pel Gerunda.
Eugeni Romero per l'Ideal Clavé.

Punt i apart és la recent fusió del Barcelona amb l'UGA. No tinc constància que s'hagi produït cap incorporació, del que si tinc constància és que tant d'un club com de l'altre, alguns jugadors que podem denominar de tota la vida han agafat la porta de sortida.

Alguns, potser per la crisi, encara no han mogut "fitxa" o com he comentat ho faran fora de termini. Les pròximes setmanes s'aniran aclarint totes les incògnites que avui tenim sobre les llistes de jugadors dels equips. Una mica de paciència i ho anirem esbrinant.

Salut i escacs,

El Barça crea una secció d'escacs

2011-12-28T01:08:00.001+01:00

Aquest matí, a les dues de la matinada, s'ha signat un acord entre els presidents de FC Barcelona i el Club d'Escacs Congrés en el sentit de què el Club d'Escacs Congrés s'integra com a secció d'escacs del Barça.

No se sap ben bé del perquè d'aquest inhabitual horari, uns diuen que ha estat per seguir les paraules d'en Josep Guardiola en el sentit de matinar, altres fonts diuen, segurament amb millor informació (perquè formaven part de la festa) que la signatura s'ha produït en una discoteca i que no havien matinat perquè la "farra" havia començat el dia anterior.

El fet és que els senyors Sandro Rosell i Frederic Andreu han signat un acord històric pels escacs catalans. Passo a explicar les línies mestres de l'acord:

El Club d'Escacs Congrés s'integra com a secció del Futbol Club Barcelona i passa a denominar-se FC Barcelona - Costa de Barcelona.

Atès que el FC Barcelona, exigeix que les seves seccions tinguin un patrocinador que serveixi per contrarestar les despeses. En aquest cas els patrocinadors són "Turisme de Barcelona" i el "Gremi d'Hostaleria de Barcelona" per a promocionar la marca turística de recent creació "Costa de Barcelona". Em consta que això ha estat possible per la decidida intervenció del reconegut intel•lectual, mecenes, home de negocis i gran aficionat als escacs, Joan Gaspar. El senyor Joan Gaspar manté una antiga amistat amb el Frederic Andreu de quan el primer era un assidu visitant de la desapareguda Llibreria Francesa del Passeig de Gràcia.

La seu d'aquest equip serà l'actual seu del Club d'escacs Congrés. Però el primer equip, en totes les competicions per equips competirà a les instal•lacions de la Masia, que serà habilitada en aquest sentit.

L'acord contempla que el president de la secció sigui el senyor Frederic Andreu. En aquesta elecció a influït en gran part l'experiència i reconeixement de què gaudeix el senyor Andreu al món dels escacs catalans, però per sobre de tot va ser que a les negociacions i després de deu whiskys al senyor Andreu no el "baixaven del burro ni amb una grua" sobre aquest tema.

El Coordinador Esportiu serà el senyor Ricard Llerins. El senyor Llerins ja té lligats per la propera temporada els següents jugadors i jugadores:

Anatoly Karpov (a l'estar a l'atur ha estat encantat de trobar feina)

Garry Kasparov (sembla ser que l'ha agradat això de ser "cul i merda" amb el Karpov i a més el Barça és de molta projecció mediàtica).

Miguel Illescas (contractat com assessor analista-informàtic d'en Guardiola).

Kevin Spragguett (a part de jugar, portarà el web da la secció).

Òscar de la Riba (ha fitxat a canvi de la nacionalitat catalana)

Ana Matnadze (sembla ser que vol adoptar a l'Iniesta)

Antonio Torrecillas (un caprici del president, va dir que tornaria i ha tornat)

Àlvar Alonso (ja posats, doncs el campió d'Espanya).

Marc Narciso (ei! que som catalans, el campió de Catalunya també).

Èrik Martínez (més catalans que ningú, el campió juvenil de Catalunya no pot faltar).

Josep Monedero (el campió de Catalunya de Veterans tampoc podia faltar).

Elisabet Ruiz (aquí no hi ha discriminació de gènere, la campiona de Catalunya també).

Patricia Llaneza (aquesta jugadora és l'única que fitxa de franc, degut al seu conegut i notori amor pels colors blaugranes).

David Ayza. (serà el representant del club amb la Federació Catalana d'Escacs).

També a l'acord figura un gran impuls pels escacs base. Com a coordinador d'aquest àmbit ha estat contractat el senyor Miquel Fernández-Diaz. La idea de la secció és acaparar les escoles de tota Catalunya. Això esta previst aconseguir-ho, no tant per la qualitat dels monitors, sinó perquè tots els nens que s'apuntin a aquestes activitats extraescolars, seran obsequiats amb una samarreta del Barça amb el seu nom i signada pel Messi, també els pares seran obsequiats amb una samarreta similar per assegurar l'operació.

La presidència de la secció comptarà amb tres assessors que seran els senyors: Joan Fontanillas, Roger Salvo i Carles Reixach.

El Joan Fontanillas conegut com a Catulo, serà l'assessor en temes de "glamour", punteria i qüestions mediàtiques. Sabut és que l'única persona capaç de baixar al senyor president quan es puja a "la parra" és en Roger Salvo, doncs aquesta serà la seva tasca. El tema del senyor Carles Reixach, és una petició del president Sandro Rosell, ja que no sabia on posar-lo i l'ha semblat que aquest és un bon lloc per a que no destorbi al futbol.

En fi, això ja esta en marxa. Tan sols falta que el Reial Madrid faci el mateix i els escacs pujaran un "munt" en el difícil món de la difusió mediàtica en el qual vivim.

Salut i escacs.

Nadal

2011-12-23T20:26:00.001+01:00

Ja estem altre vegada a les festes de Nadal. Aquestes festes d'obligada alegria i felicitat, tal com ens han inculcat des de petitets. I si, gaudim amb la companyia de les persones que més volem, ens fem regals i per uns dies ens oblidem de les qüestions que ens angoixen. És el normal i no seré jo qui ho posi en qüestió, com a mínim en aquest fòrum.

Que ràpidament passa el temps, sembla que ahir va acabar el per equips 2011 i ja estem a les portes del següent. En realitat, les fetes de Nadal marquen el final i principi de les temporades d'escacs al nostre país.

Per la propera temporada s'entreveuen forts canvis. Ja en aquests moments ha hagut una fusió de clubs "sonada". També s'estan produint gran quantitat de canvis de club per molts jugadors, per sobre de l'habitual, serà la crisi? Però ja tindrem temps de parlar d'això en propers articles, avui vull felicitar-vos a tots els que teniu la paciència de seguir aquest bloc i també us passo un parell d'estudis del genial Smyslov. Són com ell jugava, senzills i elegants.

Us poso les posicions i després de la felicitació podeu trobar la solució. Si no teniu ganes de pensar podeu passar a sota directament, però us recomano que us esforceu una mica i intenteu solucionar-los. No són gaire complicats però són molt didàctics.

Estudi 1

Juguen les blanques

Estudi 2

Juguen les blanques

Solució estudi 1

1.g6!-hxg6 2.h7-Af6 3.Ab8!! impedint l'enroc llarg (després de 3.Rxf6-o-o-o la posició seria de taules)

3...Txb8 4.Rxf6-Rd8 5.h8=D+-Rc7 6.Dh2+! i el blanc guanya.

I el blanc guanya.

Interessant és la variant 1.Ab6-Ab8! (tampoc en aquest cas es pot permetre l'enroc llarg 2.g7-o-o-o 3.Ad6-Tg8 4.Rf7-Ae3!)

Solució estudi 2

1.g8=C+! (Amb 1.g8=D o 1.g8=T el negre es salvaria amb la jugada intermèdia 1...f6+!)

1...Axg8 (Després de 1...Rg6 2.Cf6 el blanc guanya fàcilment) 2.Rf6-Rh7 3.g5-d3 4.Af4!

(Però no 4.Aa5?-Rh8 5.Ac3-Rh7 i el blanc no pot guanyar) 4...Rh8 5.Ae5!

5...Rh7 6.Ac3-d2 7.Axd2-Rh8 8.Ac3-Rh7 9.Ab2-Rh8 10.g6

I el blanc guanya: 10...fxg6 11.Rxg6 mat o 10...Ah7 11.Rxf7 mat

Fantàstics per la seva senzillesa i elegància, però quant i quant m'agrada aquest joc!!

Salut i escacs,

Festival Bali

2011-12-14T19:23:00.002+01:00

La passada setmana va finalitzar el "macrofestival" d’escacs que any rere any s’organitza a Benidorm. Aquesta ha estat la desena edició.
L’objectiu de la iniciativa, des del meu punt de vista, no contempla la difusió dels escacs. En realitat es tracta d’una iniciativa empresarial de portar una gran quantitat de persones a un territori que compta amb una gran oferta hotelera de sol i platja, però que en temporada baixa aquesta oferta queda totalment desfasada.
Aquesta és la realitat de la iniciativa, però pels escacs en general és una molt bona noticia. Per què, que ningú tingui cap dubte, el Festival d’escacs de Bali és una autentica “passada”.

Perquè tingueu una idea de l’esdeveniment us remeto al programa dels organitzadors:
“L'hotel més alt d'Europa albergarà a més de 800 participants provinents de 50 països. Són participants aficionats enquadrats en diferents esdeveniments, és a dir, Aficionats Grup B amb Elo FIDE fins a 1999 punts i Aficionats Grup A amb Elo FIDE entre 2000 i 2300 punts. Igualment participaran jugadors Sub16, Sub 14, Sub 12, Sub 10 i el nou grup d'aquest any, el Sub-8, tots ells enquadrats en el VII Torneig Internacional de Noves Generacions. Paral•lel a aquest últim esdeveniment, es desenvoluparà la 4a edició del Campionat d'Espanya per Equips de Club Jugadors Sub-16 torneig aquest molt atractiu entre els joves escaquistes espanyols, esperant una participació superior a vint equips, en representació de nombroses comunitats autònomes espanyoles. Igualment se celebraran els Tornejos Nocturns, a més del nou I Torneig Internacional per hostatjats, que suposa un nou atractiu més durant tot el Festival.
Els magnífics salons del Gran Hotel Bali, seran escenari novament d'un Torneig molt significatiu en col•laboració amb la FEDA (Federació Espanyola d'Escacs), concretament es tracta del II TORNEIG INTERNACIONAL D'ESCACS FEMENÍ HOTEL BALI (Benidorm), dins el Programa Dona i Esport que desenvolupa el CSD (Consell Superior d'Esports) i la FEDA. Aquest Torneig Femení donarà la possibilitat d'enfrontar a cinc jugadores en fase de promoció i cinc jugadores titulades estrangeres, facilitant la possible obtenció de normes (procés de titulació) de Mestra Internacional i Gran Mestra Femenina. El Torneig Femení es desenvoluparà entre el 5 i el 11 de desembre.
Al costat de les activitats esmentades es desenvoluparan altres de gran interès esportiu, destacant:
CURS DE MONITOR BASE de la FEDA, entre el 4 i 9 de desembre.
EXAMEN DE MONITORS, el 9 de desembre
SEMINARI NACIONAL D'ÀRBITRES, entre el 10 i el 11 desembre.”

La veritat és que han aconseguit un gran èxit i una gran participació, també es té que dir que d’això té molta culpa els molts bons premis que compten els dos tornejos principals, totalment fora de l’abast dels jugadors aficionats en els tornejos habituals.

En el Torneig Aficionats grup A, ha quedat primer Borja Navarro de la federació Murciana amb 8,5 punts, segon ha estat el jugador aragonès Daniel Moreno amb 8 punts i tercer el jugador català Josué Exposito del club Passió d’Esparreguera també amb 8 punts. Els companys del Club d’Escacs Congrés han assolit la següent puntuació:

Fermín Tejero, 6 punts.
Jaume Vinyals, 3,5 punts.

Els jugadors catalans amb millor puntuació han estat els següents:

Josué Exposito, 8 punts.
Xavier Bosque, 7,5 punts.
Alejandro Barbero, 7 punts.
Albert Muratet, 6,5 punts.
Victor Lillo, 6 punts.
Fermín Tejero, 6 punts.
Robert Roiget, 5,5 punts.
Cristofer Luke, 5,5 punts.

Si voleu consultar la classificació final d’aquest torneig, cliqueu aquest enllaç.

Al Torneig Aficionats grup B, que per cert és el que comptava amb millors premis, ha quedat campió el Jesús María González de Navarra amb 9 punts, seguit en segona posició pel Mikel Sanz del País Basc amb 8,5 punts i tercer ha quedat en Javier Cartagena de Murcia amb 8,5 punts

Els jugadors catalans amb millor puntuació han estat els següents:

Adrià Campos, 8 punts.
Llàtzer Bru, 8 punts.
Salvador Llacuna, 7,5 punts.
Francisco Fernández, 7 punts.
Javier Castrillon, 6,5 punts.
Elies Muratet, 6,5 punts.
Albert Ferrándiz, 6,5 punts.
Antoni Ayza, 6 punts.
Iván Marina, 6 punts.
Francesc Solà, 6 punts.
Julia Muratet, 5,5 punts.
Ángel Gutiérrez, 5,5 punts.

Si voleu consultar la classificació final d’aquest torneig, cliqueu aquest enllaç.

Al torneig tancat femení s’ha imposat la jugadora georgiana-catalana Ana Matnadze amb molta autoritat.

Si voleu consultar la classificació final d’aquest torneig, cliqueu aquest enllaç.

Bé, uns tornejos molt atractius. De ben segur que algun dia tindré que intentar jugar-lo. Per les dates, no sé si podré fer-ho abans de jubilar-me; però, al pas que anem i tal com pinten les coses, tampoc sé si amb la pensió que em pot quedar podré anar una vegada jubilat.

En fi, sempre em quedaran els socials, que diria l’amic Catulo.

Salut i escacs

Museu d'escacs?

2011-12-06T19:55:00.001+01:00

Coneixeu de l'existència d'algun museu d'escacs? D'algun museu que tingui ni tan sols una sala sobre els escacs? D'alguna exposició sobre els escacs? Coneixeu alguna cosa que tingui alguna relació amb les preguntes anteriors?

Bé, jo a part de l'exposició que fa de tant en tant el Ricard Llerins amb la seva col•lecció particular de jocs i rellotges d'escacs al Club d'Escacs Sant Martí, no conec res d'això que preguntava.

Però, sí, alguna cosa hi ha. Sembla que a Moscou hi ha un museu sobre els escacs, també existeix un museu de computadores d'escacs i la FIDE també té un museu. Poca cosa tot plegat.

Podem trobar de tant en tant alguna exposició en algun museu, de peces o algun joc d'escacs. Però més per la seva vessant artística o cultural que per la seva identitat escaquista. Com exemple podem posar el joc d'escacs de l'illa de Lewis, que la meitat està al Museu d'Escòcia i l'altre meitat al Museu Britànic.

Tampoc conec cap biblioteca d'escacs que tingui les mínimes condicions per denominar-se d'aquesta manera. Podem trobar clubs que tenen acumulats certa quantitat de llibres d'escacs, però més com un pàrquing de llibres que com una biblioteca. M'han comentat que la Federació Catalana d'Escacs té una biblioteca, però deu estar tan amagada que ni tan sols podem trobar informació al seu web.

Tot plegat és una pena. Tots els instruments que utilitzem els jugadors d'escacs, tan els taulers, passant per les peces, els rellotges, les planilles i també els llibres que utilitzem per preparar-nos, forment part de la nostra història, forment part de la història dels escacs. Desgraciadament molts d'aquest estris van desapareixent inexorablement. Quants rellotges antics queden? Molts pocs i estan en mans majoritàriament de particulars.

Existeixen alguns aficionats als escacs que també tenen l'afició de col•leccionar jocs d'escacs, rellotges i llibres d'escacs antics. Però sovint, quan aquestes persones desapareixen, els seus familiars que habitualment no li donen cap valor a aquestes coses, las fan desaparèixer també.

Tindríem que vetllar perquè aquests fets no passessin, com a col•lectiu de jugadors d'escacs a Catalunya, tindríem que crear l'instrument necessari per a reparar aquestes mancances. La Federació Catalana d'Escacs tindria que estar a l'avantguarda, però els clubs i els jugadors tindríem que donar el suport adequat.

Jo tinc una petita col•lecció de jocs d'escacs, també tinc una col•lecció de més de 500 llibres d'escacs, alguns d'una certa antiguitat, res de l'altre món, el més antic de l'any 1939 i els altres de la dècada dels anys 50 i 60 del segle passat. M'agradaria que quan jo ja no hi sigui, existís un lloc on fossin tractats amb la suficient dignitat perquè poguessin donar fe dels escacs de la meva època.

Aquest lloc actualment no existeix a Catalunya. No estaria malament crear-lo, s'accepten idees,
es tracta d'anar creant les circumstancies pertinents perquè algun dia puguem parlar d'un museu d'escacs a Catalunya. És qüestió de començar, ja que "mica a mica s'omple la pica".

Salut i escacs,

Breus comentaris

2011-12-03T19:10:00.001+01:00

El passat divendres dia 2 de desembre, a partir de les 9 del vespre, s'ha celebrat una assemblea general extraordinària del Club d'Escacs Congrés. La assemblea era per tocar diversos punts, però el punt estrella ha estat la informació de reformes del local. En aquest sentit cal felicitar a la junta directiva pel fet que han portat un representant de l'empresa que farà les obres, el qual ha explicat el que faran, tant el que pensen treure com el que pensen posar de nou, incloent informació sobre els materials utilitzats. Després s'ha obert un torn de preguntes als socis presents, amb amplia participació. El representant de l'empresa ha anat contestant a totes les preguntes o dubtes amb gran precisió, el que ha fet que els presents hagin aprovat les obres proposades pràcticament per unanimitat.

L'Héctor Hernández ha fet una molt bona i més extensa crònica al seu bloc, podeu consultar-ho clicant aquest enllaç.

Dues hores abans vaig mantenir una llarga conversa, al voltant d'un plat de patates braves, amb el gran "Catulo", el meu mestre en qüestions de blocs.

Tinc que dir que m'ho vaig passar força bé, sobretot perquè el Joan va tenir molta paciència i em va deixar explicar moltes "batalletes" a l'estil "abuelo cebolleta". Gràcies Joan, ets collonut.

Tres quarts d'hora abans d'aquesta agradable entrevista, encara vaig tenir temps per passar-me per la seu del Club d'Escacs Sant Martí, on vaig tenir la sort de poder parlar amb l'amo del Planeta de Saba. El Jordi em va explicar que estaven fent un seguit de fitxatges de bones jugadores femenines. Segur que en algun bloc amic del Sant Martí properament sortirà la notícia.

També és noticia que dos jugadors del Congrés estan jugant el Torneig de Benidorm. Es tracta del Fermín Tejero i del Jaume Viñals. Molta sort a tots dos.
Si voleu seguir aquest macrotorneig, podeu clicar aquest enllaç.

La temporada s'acaba, encara es jugaran alguns tornejos aquest mes, però ja tothom esta pensant més en el per equips que en altres coses. Referent a les categories més altes, tindrem que estar pendents dels canvis de club d'alguns jugadors, de ben segur que també en això la crisi estarà present.

Bé, el títol diu "breus comentaris" i si m'enrotllo més, deixaran de ser breus, així que faré bondat.

Salut i escacs,

Final de novembre (2)

2011-12-01T16:29:00.001+01:00

Tal i com us vaig prometre a l'article anterior, faig aquest mini article per informar dels dos tornejos, amb participants del Congrés, que quedaven per finalitzar.

El primer és el Campionat de Barcelona de Veterans. Els jugadors del Club d'Escacs Congrés han fet la següent puntuació:

•    Fermín Tejero, 5,5 punts.
•    Cecilio Domínguez, 5 punts.
•    Frederic Andreu, 5 punts.
•    Rafael Ylla, 2,5 punts.

Primer d'aquest torneig ha quedat en Jordi Marchador del Jake amb 7 punts, seguit en segona posició i els mateixos punts pel Josep M. Vilageliu, el podi la completat el Fernando Sanz, també del Jake, amb 6 punts.

Podeu consultar la classificació final clicant el següent enllaç.

Els segon ha estat l'Obert Memorial Pujol, que ha organitzat el Club d'Escacs Tres Peons els dimecres al vespre. Els jugadors del Club d'Escacs Congrés han fet la següent puntuació:

•    José María Jordan, 4,5 punts.
•    Rafael Ylla, 4 punts.
•    Jordi Rodríguez, 3,5 punts.

El primer classificat del torneig ha estat l'Hipòlit Asis, el segon l'Orelvis Pérez i el tercer el Jorge A. González, tots tres Mestres Internacionals.

Podeu consultar la classificació final clicant el següent enllaç.

A part d'aquesta informació, comunicar-vos que el Josep Sadurní ha estat pare d'una nena. Felicitacions tan al pare com a la mare de la criatura.

El 13 de novembre va morir als 85 anys, el nostre consoci Jaume Sans. Ara, el Josep Sadurní ha tingut una filla. La sínia de la vida segueix el seu curs inexorable.

Salut i escacs,

Final de novembre

2011-11-28T20:06:00.001+01:00

Poc a poc comença a arribar el fred, ja tocava, després d'un novembre força calorós pel que es pot esperar del mes mitja de la tardor. Amb el final de novembre finalitzen també, poc a poc, els tornejos de tardor.

En aquest article vull fer un repàs dels tornejos finalitzats, els quals han comptat amb jugadors del Congrés:

XXV Open Ideal Clavé

Aquest torneig s'ha jugat a vuit rondes i ha quedat campió el Mestre FIDE Eduard Lopez Agustench. Podeu consultar la classificació final clicant aquest enllaç.

Els jugadors del Congrés han fet la següent puntuació:

•    José Maria Jordan, 5 punts.
•    Jordi Rodríguez, 4 punts.
•    Francisco Javier Romero López, 1 punt.

A destacar la magnifica classificació d'en Jordi Rodríguez, que la permès quedar primer del seu tram.

V Obert Vila de Gracia

Fort torneig organitzat pel Club d'Escacs Tres Peons. El guanyador, amb els mateixos punts altres tres jugadors, ha estat el fort Mestre Internacional del Foment Martinenc, Alfonso Jérez.

Podeu consultar la classificació final clicant aquest enllaç.

Els jugadors del Congrés han fet la següent puntuació:

•    Carlos Alonso, 5 punts.
•    Frederic Andreu, 5 punts.
•    Joan Codina, 4 punts.
•    Andreu Herrerias, 3 punts.
•    Jordi Rodríguez, 2 punts.

Podeu seguir la magnífica crònica que ha fet sobre aquest torneig l'Héctor Hernández al seu bloc.

III Tancat per a norma de Mestre Català del Club d'Escacs Sant Martí

Aquest tancat l'ha guanyat el jugadors hondureny, de l'E.E.Bellvitge, Iván Meza. L'Iván s'ha imposat amb un joc posicional i amb una clara superioritat amb la resta de participants. Els altres jugadors amb opció a norma (el segon classificat, el Cristóbal Barranco, ja era Mestre Català) ens hem perjudicat els uns als altres de manera que a l'última ronda ja ningú tenia possibilitats.

La meva actuació ha estat desastrosa. He tingut clares posicions guanyadores (incloent la partida que vaig jugar amb l'Iván Meza) que combinades amb posteriors errors colossals en feien perdre la partida. A la cinquena ronda portava mig punt, si s'hagués tractat d'un torneig per sistema suís de ben segur que m'hagués retirat, però això no és ètic fer-ho en un tancat; afortunadament vaig poder "salvar els mobles" (relativament) al fer 3 punts a les últimes quatre rondes.

Podeu consultar el quadre final d'aquest torneig clicant aquest enllaç

Els altres tornejos en els quals juguen congressistes són el III Obert Memorial Francesc Pujol i el Campionat de Barcelona de Veterans, però aquests tornejos estan pendents de que es jugui l'última ronda.

En breu intentaré informar dels resultats d'aquests companys.

Salut i escacs,

Sorteig

2011-11-20T20:53:00.006+01:00

El passat dissabte, 19 de novembre, s'ha celebrat l'assemblea de la Federació Catalana d'Escacs i el Frederic Andreu, president del Club d'Escacs Congrés, ha estat present. Que el president d'un club sigui el seu representant a les assemblees de la Federació, en la majoria dels casos no és noticia, però, al nostre cas si que ho és. Això té una explicació, la feina que fins fa pocs mesos desenvolupava el Frederic implicava treballar els dissabtes i aquest fet dificultava força la seva presencia en aquestes assemblees. Ara, com s'ha jubilat, doncs, "llum en un oli".

El Frederic m'ha informat del resultat del sorteig dels números dels equips de Divisió d'Honor i dels dos grups de la Primera Divisió. Aquest sorteig a deparat el següent:

Divisió d'Honor

1-Colon Sabadell
2-Barbera
3-Terrassa
4-Barcelona-Uga
5-Foment
6-Tarragona
7-Escola d'Escacs de Barcelona
8-Lleida
9-Cerdanyola Vallès
10-Sant Josep
11-Figueres
12-Montcada

1a Divisió grup 1

1-Sant Martí
2-Colon Sabadell B
3-Peona i Peó
4-Barcelona-Uga B
5-Reus
6-Ideal Clavé
7-Olot
8-Colmena
9-Comtal
10-Sitges

1a Divisió grup 2

1-Sant Andreu
2-Andorra
3-Congrés
4-Santa Eugènia
5-Vilafranca
6-Foment B
7-Tres Peons
8-Gerunda
9-Mollet
10-Ateneu Colón

Això vol dir que el nostre equip, el Congrés, té el següent calendari.

Ronda 1.- Congrés - Gerunda
Ronda 2.- Mollet - Congrés
Ronda 3.- Congrés - Sant Andreu
Ronda 4.- Andorra - Congrés
Ronda 5.- Congrés - Ateneu Colón
Ronda 6.- Congrés - Santa Eugènia
Ronda 7.- Vilafranca - Congrés
Ronda 8.- Congrés - Foment B
Ronda 9.- Tres Peons - Congrés.

Com cada any, la nostra lluita serà per mantenir la categoria, tasca que any rere any es torna més complicada. A la primera divisió, els equips cada vegada són més forts i nosaltres sempre som els mateixos. Bé, es el que hi ha i tenim que acceptar-ho, de ben segur que com sempre posarem en dificultats a més d'un favorit.

Abans d'acabar, voldria fer un comentari, segur que us heu adonat de què ha hagut una nova fusió de clubs. S'han fusionat dos clubs històrics, el Barcelona i l'UGA. Bé, la crisi també condiciona els escacs, el nou club sembla que és denomina Barcelona-UGA. Que vagi amb compte l'UGA, perquè últimament el Barcelona s'ha transformat en un autèntic "Termineitor" que acaba amb els clubs amb els quals és fusiona, primer va ser el Vulcà i desprès el Barceloneta. Acabarà igual l'UGA?

Salut i escacs,

Llibres 4

2011-11-13T16:09:00.002+01:00

Habitualment el jugador d'escacs, majoritàriament aficionat, destinem el poc temps que tenim a dedicar-lo a l'estudi de les obertures. Comprem llibres i revistes, busquem a les bases de dades, intentant trobar línees originals i sobretot les noves idees de la teoria. Bé, això no pot ser criticat per si mateix, però, si tan sols fem aquesta part del nostre aprenentatge, ens estarem transformant en un jugador clarament incomplert.

Quantes vegades hem arribat al final d'una seqüència de jugades teòriques, hem aconseguit cert avantatge (a vegades un avantatge clar) i després no hem sabut administrar l'avantatge i s'ha anat diluint poc a poc fins a la derrota.

Es tenen que entrenar altres habilitats del mig joc i el final, però en aquest sentit és molt important aprendre dels millors. Seguir amb deteniment partides ben analitzades dels millors jugadors actuals és una bona activitat. Però en les partides dels millors jugadors actuals, ha vegades, a mi em passa sovint, en algunes posicions em perdo, per molt bé que estiguin analitzades amb bons comentaris. Per aquest motiu, m'agraden molt més els llibres de partides comentades de grans campions de temps anteriors. Seguir partides d'Alekhine, Capablanca, Botvinnik, Smislov, Fischer, Karpov, Kasparov i un llarg etc. si han estat ben comentades sempre m'han ajudat molt.

En aquest sentit faig aquest article sobre llibres, aquesta és la recomanació 4 i va de partides comentades.

El primer és "El camino hacia la cumbre", selecció de partides de Paul Keres analitzades per ell mateix. En l'última edició, aquest llibre està revisat per el GM John Nunn.

Des del meu punt de vista, aquest llibre és de molt interès pel jugador principiant o aficionat mitjà, ja que és molt entenedor en les seves posicions i comentaris. Òbviament, si volem jugar algunes de les línees que jugava Keres, tindrem que actualitzar les variants amb la teoria actual.

Però deixo la paraula a John Nunn en la introducció al pròleg d'aquest llibre:

"Vaig tenir l'oportunitat de llegir la col•lecció original de partides de Keres quan tenia uns 15 anys. Fins aquell moment m'havien impressionat els comentaris d'Alekhine, però l'estil de Keres era diferent i refrescant. Admetia sense pal•liatius els seus errors i omissions, i la seva crònica dels tornejos es presentava en una forma més d'acord a la meva experiència que el quadre descrit per Alekhine. A mesura que anava reproduint les partides i llegint els comentaris, vaig començar a comprendre gradualment la profunditat del talent de Keres".

El segon llibre que us recomano és "Fuego en el tablero", selecció de partides d'Alexei Shirov fins l'any 1997, comentades per ell mateix. Aquest llibre farà les delícies dels amants del joc d'atac. Shirov un virtuós del joc tàctic ens fa una selecció de les seves millors partides. El llibre també compta amb un capítol dedicat a la complicada variant Botvinnik de la semi eslava i altre capítol dedicat als finals.

Per últim, us vull recomanar un llibre de plena actualitat i ben recent, "Joyas del ajedrez moderno". En aquest llibre trobareu 50 de les millors partides jugades en el que portem de segle, pels millors jugadors actuals. Amb anàlisis dels Grans Mestres Miguel Illescas i Amador Rodríguez, aquest llibre és una joia que no podem desaprofitar.

Aquets llibres de ben segur ens faran gaudir i, a més, dels que podem treure un gran profit de cara al nostre joc, al mig joc i al final, sense tenir que llegir llibres especialitats en aquests temes.

Bé, ja sé, els jugadors aficionats no tenim gaire temps pels escacs i això no entra en les prioritats de molts jugadors. Jo els llegeixo quan estic de vacances o no tinc cap competició, i us asseguro que és un autèntic plaer.

Salut i escacs,

Campió d'Espanya 2011

2011-11-06T12:35:00.001+01:00

El jove jugador del Gerunda l'Albar Alonso, s'ha proclamat a l'illa de Menorca, campió d'Espanya d'escacs. Demano disculpes, ja sé que actualment té fitxa pel Colón Sabadell, però em costa desvincular-lo del club en el qual va créixer com a jugador i es va fer (el van fer) el grandíssim jugador que és avui dia.

La noticia és important. És important perquè és un jugador de tan sols 19 anys, amb una possibilitat de progressió realment impressionant. És important perquè si exceptuem a l'insuperable Miguel Illescas que ha guanyat aquest campionat en 8 ocasions en els últims 16 anys, els anteriors campions catalans van ser l'Oscar de la Riva l'any 2003 i l'Ángel Martin l'any 2000. Hem tingut i tenim gran quantitat de joves talents que ja són autentiques realitats, alguns són grans mestres i altres mestres internacionals i són forts, realment forts. Però si m'ho permeteu "la prueba del algodón", com diuen en un anunci de televisió, és el Campionat d'Espanya. Se'ns dubte que a l'Àlbar li queden molts reptes per davant, però quedar campió d'Espanya als 19 anys és una fita difícil de superar.

Foto Winterchess

Pocs jugadors (jugadora) catalans en aquest campionat de dates poc amables:

Subcampió a quedat el Miguel Illescas (am fitxa de les Illes Canàries) amb els mateixos punts que el campió, 7 punts.

Foto Winterchess

Tercera classificada ha estat l'Olga Alexandrova amb 6,5 punts. Molt meritori aquest campionat d'aquesta nova jugadora catalana.

Foto Winterchess

En vuitena posició ha quedat el Josep Manuel López.

Foto Winterchess

El Xavier Vila ha quedat divuitè amb 5 punts.

Foto Winterchess

Cal ressaltar la mala sort que a l'última ronda quedessin emparellats el Josep Manuel López i el Xavier Vila.

Si voleu consultar la classificació final, podeu entrar en aquest enllaç.

Si voleu entrar en diferents informacions sobre l'actuació de l'Àlbar Alonso, us deixo els següents enllaços:

EDAMI

Chessbase

Esports Menorca

El País

Marca

Bloc Torrenegra

Bidmonfa

365 chess

Sembla ser que la principal informació del campionat, la més comentada i també, perquè no dir-ho, la més criticada; van ser les taules ràpides i sense lluita que van fer a l'última ronda, Illescas i Alexandrova. Jo no vull fer cap judici de valors, si ho van fer va ser per una qüestió que tan sols ells saben i sobre la que jo no put dir gaire. No crec que sigui bo parlar sense elements de causa.

Pert cert, no trobeu res d'estrany a la primera foto?

Salut i escacs

Ille-sur-Têt

2011-10-31T20:20:00.000+01:00

Ille-sur-Têt és un municipi de la Catalunya Nord, ubicat a 25 Km de Perpinyà i 211Km de Barcelona. Amb poc més de 5.000 habitants, té un entorn molt bonic com la majoria dels pobles pirinencs.

Però per què parlo d'un municipi de la Catalunya Nord, territori actualment francès, en aquest bloc dedicat als escac? La resposta és senzilla, perquè en aquest pont de quatre dies s'està jugant en aquesta localitat un torneig d'escacs i a més, i aquesta és la noticia, compta amb la participació de quatre jugadors del Club d'Escacs Congrés.

L'Héctor Hernández, els germans Javier i Marco Antonio González i l'Emili López són els intrèpids congressistes protagonistes d'aquesta notícia.

En realitat m'he assabentat d'aquest fets gràcies a què l'Hèctor ho ha penjat al seu bloc des del mateix lloc on estan jugant.

Si voleu entrar al bloc de l'Héctor Hernández, podeu clicar aquest enllaç.

Però on està exactament el municipi de l'Ille-sur-Têt?

Us passo també algunes imatges d'aquesta població i el seu entorn:

Al fonts el Canigó

Les Orgues

I parlant del torneig, també us passo l'enllaç del torneig i algunes imatges:

En segon pla l'Héctor

Camping municipal Le Colomer, on els nostres herois tenen el seu quarter general

Podem dir que aquests tipus d'activitats són realment molt positives. Ens ensenyen que algunes persones per sobre del seu amor als escacs demostren que són grans amics, els millors ingredients per fer club.

Salut i escacs,

Taules!!

2011-10-22T00:50:00.000+02:00

"Per a aquells que romanen aliens al món dels escacs, la paraula TAULES equival al desenllaç d'una anodina partida en què no hi ha hagut ni vencedor ni vençut. No obstant això, l'aficionat, sigui quin sigui el seu grau d'iniciació, sap que aquest terme pot condensar una autèntica lluita, en la qual cada un dels contendents ha bolcat sobre el tauler, el millor dels seus coneixements i aguditzat l'enginy fins a extrems que , de vegades, resulten sorprenents.
Miguel Tal, ex campió del món i autor del pròleg d'aquesta obra, afirma que hi ha taules i taules. Unes són el rutinari resultat d'una partida sense ambicions, les altres són autèntiques creacions plenes de bellesa i intensitat, les primeres no tenen història, les segones passen a constituir-se en magistrals lliçons d'escacs. Sobre la base d'una selecció d'aquestes últimes ha configurat Verjovsky aquesta obra. En ella es sotmeten a anàlisis diverses partides entre els grans mestres, partides que, sense vencedor aparent, poden considerar-se com un triomf de tots dos".

Aquestes paraules es troben a la introducció del llibre que va escriure L.Verjovsky, a la imatge podeu veure la portada, i que va ser publicada en castellà per Ediciones Matínez Roca l'any 1973.

En aquest llibre, apart de meravelloses partides que acaben en taules, també podem trobar a les seves primeres pàgines informació de com ja en el segle XIX els organitzadors de tornejos intentaven lluitar contra les taules ràpides. En alguns casos, com narra l'autor, amb "invents" totalment estrambòtics que afortunadament no van crear "escola".

Desgraciadament, com en tantes altres coses de la vida, alguns ens volen portar a altres temps i per combatre les taules sense lluita, no se'ls ha ocorregut altra cosa que suprimir l'empat als escacs. "Matar mosques a canonades" fruit d'uns estaments federatius mediocres i corruptes (em refereixo a la FIDE) i alguns jugadors d'elit que tan sols veuen fins a la punta del seu nas. La carta dels senyor Rustam Kasimdzhanov (Kasimdzhanov: carta oberta a la FIDE amb una proposta), em sembla patètica. Que té que veure el tennis amb els escacs?, és una comparació estúpida i la seva proposta de què les partides sempre acabin amb un guanyador i en cas d'empat jugar una altre partida a ritme més ràpid i si també acaba en empat, jugar una altra a un ritme encara més ràpid em sembla totalment fora de lloc. Això, a mi em sembla comparable a que si un partit de futbol acaba en empat, doncs que juguin un partit de futbol sala i si persisteix l'empat doncs que juguin un altre partit a futbol platja. Ridícul, veritat, doncs mesclar diferents ritmes de joc en els escacs, a mi també em sembla ridícul.

Jo crec que les taules han format i formen part fonamental dels escacs. Els escacs, són en molts casos una petita replica de la vida i a la vida és normal i raonable que en un conflicte, les parts trobin una sortida negociada que deixi contents a les dues parts, això en els escacs serien les taules. Que després d'un dur combat, que ambdós contendents han lluitat per la victòria, arribi un moment que a pesar de què encara és possible seguir lluitant, decideixin deixar-ho en taules perquè serià injust que hagués un perdedor (ho dit d'altre manera als dos els dona por a perdre després de la bona partida jugada) a mi em sembla perfecte. El que sobra és l'abús d'aquest recurs i que es produeixin taules ràpides i sense lluita. Però això no és igual per a totes les situacions, no és igual que es produeixi, per exemple, en un jugador amateur que juga un torneig en un dia laboral al vespre, que ha tingut un dia laboralment de "gossos" i que va a jugar amb un fort dolor de cap, que a un jugador professional que cobra un fix i que l'organització vol que a les partides hagi espectacle. No, no és el mateix, i si es canvia el reglament com alguns "il•luminats" proposen, ho canviarien pensant en aquests professionals però s'aplicaria a tothom.

La solució no és fàcil, però jo crec que les possibles mesures per acabar amb els abusos deuen estar en las bases dels tornejos. Recordo que fa alguns anys, al torneig que es jugava a Linares, a on jugaven els millors jugadors del món, amb bons emoluments; els jugadors no feien taules sense lluita, perquè sabien que si això es produïa, l'any següent no serien convidats.

Solucions segur que n'hi han, però en aquest temps de falta de lideratge per part dels que tenen la responsabilitat de solucionar aquestes i altres situacions similars, ens podem trobar què sigui pitjor el remei que la malaltia.

Salut i escacs,

Campionat d'Espanya de Veterans 2011

2011-10-16T13:03:00.000+02:00

Del 8 al 14 d'octubre s'ha desenvolupat, als salons de l'Hotel Pollentia al municipi d'Alcudia a l'illa de Mallorca, els Campionats d'Espanya de Veterans 2011.

El torneig a comptat amb un Gran Mestre, un Mestre Internacional, dos Mestres FIDE, un Mestre Nacional i una amplia representació dels millors jugadors de les diferents Comunitats Autònomes, fins a 34 jugadors.

El guanyador ha estat el Gran Mestre Juan Manuel Bellón, seguit per Francisco López en segona posició i d'Emilio Pastor en tercera posició.

En quarta posició i en solitari amb 5 punts a quedat el meu company del Club Escacs Congrés, el Fermín Tejero, gran campionat del Fermí, demostrant la seva vàlua.

Els jugadors catalans han assolit les següents puntuacions:

Fermín Tejero (Congrés) 5 punts.
Guillem Buxade (UGA) 4,5 punts.
Jaume Anguera (Sant Andreu) 4 punts.
Fernando Sanz (Jake) 4 punts.
Josep Monedero (Aragonés) 3,5 punts.

Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig, cliqueu aquest enllaç.

Que el Fermí jugui bé o molt bé, no és cap sorpresa pels que el coneixem. Però perquè això passi, el Fermí té que estar en la seva forma habitual, tema que últimament i per qüestions que no venen al cas, a vegades no s'ha donat. És una alegria per a mi veure que torna a estar a un alt nivell, perquè a part dels escacs, això és un indicador de què el Fermín es troba bé.

Salut i escacs,

Novetats al Congrés

2011-10-12T00:29:00.000+02:00

Em refereixo al Club d'Escacs Congrés i no al Congrés dels Diputats a Madrid, que això serà el 20 de novembre. Ja vam tenir bastants "conyetes" a l'any 1981, quan el tinent coronel Tejero va assaltar el Congrés dels Diputats, nosaltres el Congrés comptàvem amb dos jugadors que es deien Tejero, el Fermín i el Jordi, i més d'un ens va fer algun acudit dolent.

Primera novetat: després de més de quaranta anys de directiu i una pila d'anys com a president, després dels dos últims anys dient-nos me'n vaig, ho deixo, plego; el Frederic Andreu, segueix com a president del club. En realitat s'ha donat una circumstancia que ho ha canviat tot, l'han prejubilat a l'empresa que treballava i ara pot dedicar-se al club, sense l'angoixa que tenia abans. Bé, és una bona noticia, ja que, agradi o no, el Frederic pràcticament és el Club d'Escacs Congrés.

Segona novetat: sembla ser que el nostre nou-vell president, s'ho està prenent de valent i està planificant moltes i molt variades activitats. Vol fer millores al local (ja tocava), posar una pantalla per poder seguir partides per internet (excusa) i també ja posats poder veure el Barça quan jugui (realitat), canviar la dinàmica de les classes als nens del barri (en positiu, per suposat) i obrir el club al barri. A les festes del barri que s'han fet aquest dies, el mateix Frederic a donat una sessió de simultànies i ha sigut tan valent que ha jugat inclús amb jugadors de més Elo que ell. També ha estat el guanyador del campionat de ràpides organitzat per a la festa major. Una autèntica metamorfosis la del Frederic, s'ha tornat més guapo, més jove i millor jugador (més ric no).

La tercera novetat és que el company del Congrés, l'Héctor Hernández, s'ha decidit passar-se al vici (vici molt sa per cert) i ha creat un bloc dedicat als escacs al voltant del nostre club. El bloc té com títol, Escacs de barri i el podeu consultar clicant el següent enllaç. Si entreu trobareu articles de les activitats que he comentat abans i una molt interessant entrevista al Frederic Andreu.

El que no ha estat novetat és el costum de tan sols entregar trofeus en els tornejos que el "presi" els guanya. A veure si això canvia, que el club ens deu trofeus des de l'any 2006.

Si us plau, Frederic, resolt d'una vegada aquest problema que comença a fer pudor.

Tornant al que és positiu, sembla que les coses estan canviant al Congrés. Si les bones paraules es concreten en fets, crec que podrem estar satisfets.

Salut i escacs,

Campionat de Veterans de Barcelona

2011-10-08T00:34:00.002+02:00

En l’article anterior parlava dels tornejos de tardor en que jugaven companys del Club d’Escacs Congrés i no vaig incloure el Campionat de Barcelona de Veterans. Culpa meva, però he de dir que aquestes proves que organitza la Federació Catalana d’Escacs, costa de visualitzar si no estàs molt pendent d’elles.

El campionat de Barcelona de Veterans, va començar el passat 4 d’octubre i es juga a vuit rondes. El local de joc és el Centro Aragonés i les partides comencen a les 16:00 hores.

Tot perfecte per a jubilats, els que treballem potser aquest horari ens crearia més d’un problema, però per a aquest col•lectiu és un horari adequat. Però no us penseu que perquè sigui un torneig jugat per persones de certa edat no n’hi ha una gran qualitat i competència, en aquests tornejos es juga amb molta dedicació i no és estrany veure més d’una sorpresa i que algun favorit perdi alguna partida inesperada.

Curiosament aquest campionat és el segon amb més participants del Congrés dels tornejos dels que s’organitzen a la tardor.

Si voleu consultar la pagina web de difusió d’aquest torneig podeu clicar aquest enllaç.

Els participants del Club d’Escacs Congrés en aquest torneig són el següents:

Fermín Tejero.
Cecilio Domínguez.
Frederic Andreu
Antoni Moranta.
Rafael Ylla.

El Rafael Ylla en un torneig de ràpides del club.

Espero que tingueu un bon torneig i sobretot que gaudiu dels escacs que és en realitat el més important.

Salut i escacs,

Tercera etapa

2011-10-01T11:40:00.000+02:00

Si analitzem per sobre el que és una temporada d'escacs, al panorama nostre, es a dir català, i ho fem agafant el que és un any natural, podríem dividir el mapa escaquístic en tres etapes.

La primera seria la d'hivern primavera, és a dir, la que compren el per equips i tots els tornejos que es fan paral•lelament o després d'aquest.

La segona etapa és la d'estiu, amb tots els fantàstics opens i tornejos que massivament s'organitzen per a tot el territori català.

Per últim, la tercera etapa és la que tenim l'oportunitat de jugar a la tardor.

És curiós, però jo diria que aquestes etapes són molt diferents entre elles, clarament la segona es diferencia molt de les altres. Però la primera i la tercera, són tan diferents? Jo crec que si, per a molts, entre els que m'incloc jo, juguem en aquestes dates com una mena d'entrenament per agafar la forma de cara al per equips.

Avui us vull parlar d'aquest tornejos de tardor, alguns ja han començat, altres comencen avui i altres començaran aviat. Tenia la intenció de recopilar tornejos i posar uns enllaços perquè tinguéssiu la informació, però em vaig adonar que al bloc dels Mon això ja ho havien fet i molt bé per cert, amb lo qual he aprofitat aquest fet, gràcies Pablo i Luis pel vostre gran treball.

Però el que si faré és fer una relació dels tornejos en què participen jugadors del Congrés:

No tinc més remei que començar per l'Open Vila de Gràcia, aquest torneig a arribat a la majoria d'edat, amb 6 Mestres Internacionals, 1 MIF, 5 Mestes FIDE i 8 Mestres Catalans, fa que aquest torneig organitzat pel Club d'Escacs Tres Peons s'hagi consolidat com el més important dels opens a ronda setmanal. Però també és el que prefereixen els jugadors del Congrés, fins a sis s'han inscrit:

Carlos Alonso

Frederic Andreu

Antoni Moranta

Joan Codina

Jordi Rodríguez

Andreu Herrerias

L'Open Memorial Francesc Pujol, també organitzat pel Club d'Escacs Tres Peons i que es juga els dimecres al vespre, compta amb els següents jugadors del Congrés:

José Maria Jordán

Rafael Ylla

Jordi Rodríguez

A l'Open Ideal Clave, tenim els jugadors del Congrés següents:

José Maria Jordán

Jordi Rodríguez

Francisco Javier Romero López

Al Torneig tancat per a norma de Mestre Català que organitza el Club d'Escacs Sant Martí, compta amb un participant del Club d'Escacs Congrés, que sóc jo.

Molta sort a tots,

Salut i escacs,

"Sempre ens quedarà París"

2011-09-23T16:12:00.000+02:00

A l’editorial d’Ajedrez ND, podem llegir que la FIDE planteja una sèrie de mides recaptatòries en l’aplicació de l’Elo internacional que suposen un greu perill per a la supervivència d’aquest Elo.

Cap sorpresa, els òrgans directius de la FIDE ja fa molts anys que fan pudor. Són una estructura que podríem denominar com a “mafiosa” si no fos perquè algun mafiós podria sentir-se ofès.

Realment és una vergonya que la màxima autoritat dels escacs mundials estigui en mans d’aquestes persones. Però, tenim que tenir en compte que les coses no són mai per casualitat; la parsimònia i el deixar fer de les grans federacions estatals i també, perquè no dir-ho, dels grans jugadors professionals, ha portat a aquesta situació de “república bananera”.

Les grans federacions, que tenen la majoria dels millors jugadors i compten amb una immensa quantitat de fitxes de jugadors no professionals, no fan gaire cosa que no sigui queixar-se, generalment en els mitjans de comunicació escaquístics. Utilitzant un símil caní, borden però no mosseguen.

Els grans jugadors, els que poden aspirar a ser campions mundials, van per lliure. Cadascun es preocupa dels seus interessos i són incapaços de posar-se d’acord ni pels temes més banals. En conseqüència són marionetes en mans de la FIDE.

Mentrestant la FIDE tan sols és preocupa d’intentar treure diners, bàsicament per pagar idees extravagants i l’alt tren de vida dels seus directius.

En condicions més normals no seria recomanable, però donada la greu situació actual, no entenc com les federacions europees i americanes no es posen d’acord i plantegen una amenaça d’excisió, i si no causa efecte doncs consumar-la. Pitjor no estaríem.

Si algú no posa remei, això pinta fatal. Bé, si Humphrey Bogart a la pel•lícula “Casablanca” deia allò de “sempre ens quedarà París”, nosaltres, amb el permís de “Catulo”, podem dir “sempre ens quedaran els socials”.

Salut i escacs,

Que gran que ets, Josep!

2011-09-18T11:20:00.000+02:00

El Josep Sadurní, company de club i amic, té,des de fa molt anys un web dedicat al Club d'Escacs Congrés. En aquest web, elJosep comenta les activitats que es fan al club.

Durant molts mesos de l'any, l'activitat delweb és força tranquil·la, ja que les activitats que organitza el club són benminses. Però quan arriba el per equips, aquest web s'omple d'activitat. Unamolt bona crònica setmanal escrita per l'Héctor Hernández, i un recull defotografies fetes pel Josep Sadurní. Quan juguem al nostre local com coincidiml'equip A i l'equip B doncs les fotos són dels dos equips, si juguem fora,doncs depèn amb l'equip que jugui en aquell matx el Josep.

Això be a compte perquè en el meu anteriorarticle sobre García Orús, en el qual comentava la dificultat que tenia pertrobar fotos del citat personatge, vaig rebre un missatge signat per Karori onem comentava que al teu web, a la crònica del matx Aragonés-Congrés B, haviauna foto de la partida que van jugar García Orús i el company Moranta.

Vaig buscar aquesta foto, no vaig tenirnecessitat d'entrar al teu web Josep, ja saps que des de fa temps, amb el teupermís, tinc el costum de "pispar-te" totes les fotos en les quesurten jugadors del nostre club.

Bé, no put dir altra cosa que el teu web és"periodismo del bueno", aquesta foto és una de les últimes (potserl'última) que és va fer a García Orús jugant als escacs.

Josep, segueix així, persones com tu no tenenpreu. Agrair també la seva aportació a Karori, per cert, qui ets? això delspseudònims em deixa fora de joc.

Estic satisfet, no és habitual que la gent delCongrés s'expressi en aquest bloc, ei! que sé que entreu i molts, però no usagrada expressar-vos, aquesta vegada heu entrat dos i francament heu ajudat acomplementar (juntament amb l'Alex Darias) el meu article. Estaria bé que usanéssiu animant i que aquest bloc fos més participatiu per part de la gent delCongrés.

Salut i escacs,

Francisco García Orús

2011-09-14T19:22:00.002+02:00

M'he assabentat pel web de la Federació Catalana d'Escacs que a mort Francisco García Orús a l'edat de 81 anys. Ho sento, no vaig tenir mai un tracte proper amb ell, però la imatge que guardaré és d'una persona de poques paraules però molt educada i cordial.

Segurament molts dels jugadors actuals no saben qui va ser García Orús. És el que passa, el temps ho esborra quasi tot.

Com anècdota us diré que fa pocs mesos, un "nano" d'uns 12 anys i poc més de 1800 d'Elo, em va deixar bocabadat quan em va dir que no sabia qui era Karpov. Com per parlar-li de Capablanca?

Recordo que quan jo vaig començar a jugar als escacs federats l'any 1970, al Campionat de Catalunya per equips, a la ronda que va enfrontar el Foment Martinenc (el meu primer club) i l'Español (un dels millor equips d'aquells moments i posterior campió d'aquell campionat), molts socis del Foment estàvem mirant les partides ja que molts d'aquells jugador eren dels millors d'aquella època. Un company ja veterà, em va dir amb respecte, mira, aquest és García Orús, un gran jugador que perd molt poques partides, sovint dona taules en posicions igualades, però si intenten guanyar-lo, normalment guanya ell. Aquestes paraules se'm van quedar gravades i amb elles el nom de García Orús.

Posteriorment, tant sols a jugat els per equips i últimament algun torneig de veterans; des de fa ja molts anys jugava a l'equip de l'Aragonès. A destacar el 75% dels punts que va fer al últim per equips.

Volia fer una petita història d'aquest jugador i posar més fotos seves, però res, no he trobat cap font documental que parlés sobre la seva vida i trajectòria. Ni tan sols el llibre sobre el 75 aniversari de la Federació Catalana d'Escacs que es va editar l'any 2000, a l'apartat de jugadors catalans destacats, parla de García Orús. I és curiós, perquè García Orús tenia el títol de Mestre Nacional gràcies a què l'any 1965 va quedar subcampió d'Espanya darrere de Diez del Corral i per davant de Medina, E. Pérez, Saborido, Moran, Visier, Màxim Borrell entre altres.

Bé, una pena no poder posar la seva trajectòria i fotografies. Els que seguiu aquest bloc sabeu que normalment m'agrada fer-ho. Però el que si he trobat són unes quantes partides dels millors anys de García Orús que podeu consultar clicant els següent enllaç. Notables les taules que va fer amb jugadors tan forts com: Grigoric, Forintos, Medina, Keene i Donner.

Tindríem, entre tots, que recuperar les biografies de bons jugadors que com en aquest cas, estan malmeses.

Salut i escacs,

Reshevsky, un pont entre èpoques

2011-09-04T21:42:00.010+02:00

Samuel Herman Reshevsky (26 de novembre de 1911, Ozorkow, Polònia - 4 d'abril de 1992, Nova York, Estats Units), va ser un dels més forts grans mestres de la seva època.

Quan vaig llegir per primera vegada el magnífic llibre de David Bronstein "El ajedrez de torneo" sobre el campionat de candidats de 1953, jo buscava principalment les partides de jugadors com Bronstein, Smyslov, Keres, Petrosian, Najdorf... però em va cridar fortament l'atenció que havia un jugador que amb un joc sòlit i natural, no tan sols els feia front sinó que també era capaç de guanyar-los. Aquest jugador era Samuel Reshevsky.

Al quart volum de la estupenda obra de Kasparov, "Mis geniales predecesores", al respecte de Reshevsky, Kasparov comença dient el següent:

"El llegendari Gran Mestre nord-americà Samuel Reshevsky va ser el més famós nen prodigi dels escacs després de Capablanca. Però hi ha una cosa que és molt més important: es va convertir en un dels escassos vincles entre dues eres dels escacs, separades per la II Guerra Mundial. Reshevsky era un dels jugadors més forts del món, durant els temps de Lasker, Alekhine i Capablanca, i també durant el quart de segle que va de Botvinnik a Fischer. És l'únic jugador de la història que ha disputat gairebé un centenar de partides contra onze campions mundials!"

Fem una petita biografia: Samuel Reshevsky va aprendre a jugar als escacs als quatre anys, i els seus progressos van ser molt ràpids. Va ser, en la seva època, el nen prodigi més famós del món dels escacs. Molt aviat va ser exhibit en sessions de simultànies. Els seus pares el van explotar com a nen de fira. En finalitzar la primera guerra mundial, i després d'haver derrotat a forts escaquistes, la seva família es va traslladar als Estats Units, i va continuar sent explotat pels seus pares. El 1922, als 11 anys, va disputar el seu primer torneig important, amb uns resultats pobres, però en el que va vèncer David Janovsky. Poc després el govern va considerar que els seus pares eren incapaços d'exercir la pàtria potestat, a causa de l'explotació a la qual el sotmetien, i el van designar un supervisor que havia de vigilar la seva educació. Als 12 anys, gairebé analfabet, va anar per primera vegada a l'escola. Durant uns anys es va retirar de la pràctica dels escacs i es va concentrar en els estudis.

Segurament, gràcies a aquesta aturada, el seu talent no es va malmetre. Després d'aquest lapse de temps, va tornar a jugar, obtenint el tercer lloc al torneig de Pasadena (Califòrnia) de 1932, a partir de llavors va començar la seva època més gloriosa.

Va quedar en primer lloc a Margate 1935, per davant de Capablanca, va ser sis vegades campió dels Estats Units abans de la segona guerra mundial, i dues després. Va ser tercer al torneig de Nottingham de 1936, en què van jugar cinc campions mundials; primer a Kemeri 1937 i a Hastings 1938. Va quedar quart al torneig AVRO del 1938. Després del seu matrimoni la seva dedicació als escacs es va alentir.

Reshevsky va participar al torneig pel campionat del món de 1948 en què va quedar per darrere de Mijaíl Botvínnik i Vassily Smyslov. No va poder participar al torneig de candidats de 1950 a Budapest. Va tornar a participar assíduament en tornejos: va quedar segon en Amsterdam 1950, primer a Nova York 1951, va derrotar a Svetozar Glígoric i Miguel Najdorf. Al torneig de candidats de 1953 va quedar segon empatat amb Paul Keres i David Bronstein. El 1967 va perdre amb Víktor Korchnoi als quarts de final del cicle de candidats. Va disputar amb Bobby Fischer una trobada que va quedar interrompuda quan tenien dues victòries cadascun i set taules. Va jugar diversos cicles d'interzonals i candidats, sense arribar mai a les finals, fins l'eclosió de Fischer que li va treure l'hegemonia als Estats Units. Fins llavors era, de lluny, el millor jugador nord-americà.

Tot un personatge aquests Reshevsky. Jo em pregunto, si hagués tingut una infància més normal, anant a l'escola com qualsevol altre nen i tenint amics de la seva edat; i amb bons entrenadors d'escacs. Podíem estar parlant del millor jugador de la història dels escacs? Porca misèria (mai millor dit).

Salut i escacs,

Després de la pau, torna la...

2011-08-29T18:32:00.014+02:00

S'ha acabat, les vacances són història. Això si, puc dir que he gaudit força del que més m'agrada. Pau i repòs, en un poble tranquil a la bora del bosc.

Ja tinc els meus anys i em convé carregar les piles. Bones passejades pel bosc, llegir molt, menjar saludable i amigables tertúlies a la fresca del vespre. Potser als més joves això els pot semblar avorrit, però a mi m'omple de satisfacció.

Un cop a Barcelona, no he pogut reprimir-me i ràpidament he volgut saber tot el que ha passat aquest mes d'agost al món dels escacs propers. La passejada virtual ha estat molt ràpida, però m'he quedat amb la informació dels següents tornejos:

Obert de la Pobla de Lillet.

Conec La Pobla de Lillet, és un indret meravellós al Prepirineu català, molt a prop de les fonts del riu Llobregat, un lloc ideal per gaudir de la natura. El torneig la guanyat el Gran Mestre argentí Fernando Peralta i han participat dos companys del Congrés, el Fermín Tejero que ha fet 4,5 punts i el Jaume Viñals que ha fet 4 punts. Cal dir, no obstant, que el Fermín no va poder jugar l'última ronda i el Jaume les dues últimes rondes.

Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig, podeu clicar aquest enllaç.

Open Internacional de Sants Hostafrancs i la Bordeta.

Sens dubte aquest torneig és el esdeveniment més important dels tornejos que es fan a Catalunya a l'estiu. Si m'ho permeteu, per a mi, és el més important torneig individual dels que és celebren a Catalunya durant tot l'any, inclús per sobre del Torneig Casino de Barcelona. Tranquils, no vull polèmica, cadascú pot pensar com vulgui, però per a mi és així.

El torneig s'ha dividit en dos grups:

El grup A la guanyat el Gran Mestre anglès Matthew D. Sadler amb 8,5 punts.

Per part del Congrés han participat dos jugadors, el Manuel Llopis que ha fet 5,5 punts i el Cecilio Domínguez que ha fet 4,5 punts.

Bon campionat del Manuel, ha jugat amb un Gran Mestre, dos Mestres Internacionals, un Mestre FIDE i una Mestra FIDE femenina, el que fa molt meritòria la seva classificació.

El Cecilio també ha estat força bé, tenint en compte la fortalesa del torneig. Llàstima que va perdre l'última partida.

Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig, podeu clicar aquest enllaç.

El grup B la guanyat el fort jugador de l'Escola d'Escacs de Barcelona, l'Ivan Marina amb 9 punts.

Per part del Congrés han jugat sis jugadors amb els següents resultats:

Héctor Hernández, 7 punts. Bon campionat de l'Héctor, bon símptoma de què està tornant al seu nivell habitual.

Marco Antonio González, 6 punts. Molt bon campionat també del Marco Antonio.

Els altres quatre jugadors del Congrés, el Josep Manel Gómez, el Rafael Ylla, el Jordi Rodríguez i l'Andreu Herrerias, han fet 4 punts cadascú d'ells.

Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig, podeu clicar aquest enllaç.

L'altre torneig que m'ha cridat l'atenció ha estat l'Open Villa de Mislata, al País Valencià, i no ha estat pel torneig per si mateix sinó perquè l'ha jugat un bon amic meu, el Ricard Llerins. El Ricard dedica més el seu temps com organitzador, directiu o àrbitre; però també és un molt bon jugador i de ben segur que ho seria més encara si dediqués més temps a aquesta última faceta.

El Ricard ha fet uns molt bons 5,5 punts que han representat la dècima posició.

Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig, podeu clicar aquest enllaç.

Fins aquí aquesta primera crònica després de les vacances, l'estiu s'acaba i esperem amb ganes l'interessant programa de tornejos que ens té preparada la tardor.

Salut i escacs,

Tancat per vacances

2011-07-29T16:53:00.026+02:00

Faig vacances, estaré fora de Barcelona tot el mes d’agost. Espero poder desconnectar d’un munt de coses i dels escacs també. Fins finals d’agost o més probablement a començament de setembre no faré cap article en aquest bloc. Voldria, no obstant, omplir aquest curt temps (les vacances sempre passen a una velocitat de Formula 1) amb una mica d’humor, humor al voltant dels escacs, com ha de ser.

Aquell rei era tan gelós que no volia enrocar per seguir al costat de la seva dama.

Aquella dama era tan coqueta que no menjava per conservar la silueta.

Els alfils deuen haver tingut alguna cosa molt greu; mai s’han pogut veure.

Aquell peó es va cansar tant a l’arribar a la vuitena fila que va demanar un cavall.

Els peons deuen tenir la boca torta, perquè mengen de costat.

L’escaquista més fort de tots els temps és, sens dubte, Moisés. És l’únic al que Déu el va donar taules.

El millor sacrifici és el de las peces adversàries.

"Ningú ha guanyat una partida abandonant" (Tartakower).

Mat del pastor

Si esteu avorrits, podeu escriure el que us vingui de gust. Però sigueu conscients que no us podré contestar fins el mes de setembre.

Salut i escacs,

A través del mirall...

2011-07-22T20:44:00.009+02:00

Estem acostumats a què múltiples llibres i pel•lícules tinguin com excusa els escacs com a línea argumental. Sovint aquesta barreja no funciona, sobretot vist des de l'òptica dels que entenem (una mica) d'escacs.

Avui vull parlar d'un d'aquests casos, però amb la diferencia de ser un llibre excepcional i sense pretensions de parlar d'escacs. Els escacs són un instrument per desenvolupar la inesgotable i peculiar imaginació del seu autor.

Lewis Carroll (pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson) publica el 1871 "A través del mirall i el que Alícia va trobar allà", com una continuació de les "Aventures d'Alícia al país de les meravelles", de 1865. Aquest nou viatge de la nena (ara al món darrere del mirall) ha estat al llarg del temps com un clàssic de la literatura victoriana per a nens.

Mentre que el primer llibre juga amb cartes vivents, en aquesta ocasió Alícia es veu embolicada en una boja partida d'escacs. Carroll ens proporciona una llista dels moviments que s'hi produeixen, encara que alguns d'ells van en contra de les regles del joc, com si fos un nen petit el que estigués jugant.

Aquesta nova història sorgeix, a partir d'històries explicades a Alice Liddell (la nena en qui es va inspirar l'autor) i a les seves germanes en les excursions al riu Tàmesi i on Dodgson també les ensenyava a jugar als escacs.

Tot i ser considerat com un autor per a nens, en endinsar-nos en els múltiples aspectes de la vida de Lewis Carroll, veiem que, en efecte, la seva obra no es tracta només de literatura "per a nens" exclusivament i que aquest llibre es diferencia de "Alícia al país de les meravelles ". No hem d'oblidar que tots dos llibres sempre han atret l'atenció de lingüistes, filòsofs i generacions d'artistes, fins i tot dels surrealistes.

El món que Alícia troba darrere del mirall de la sala, està ple d'imatges oníriques relacionades amb els escacs. Alícia, convertida en peó, juga una gegantina partida, amb l'objectiu de ser reina. Creuant les diferents caselles es troba amb personatges tan entranyables com el gat de Chesire al país de les meravelles. És a dir: tenim les flors parlants (algunes bastant odioses) que confonen a Alícia amb una gran flor mig marcida, les peces d'escacs grans i petites (entre elles la innocent Reina Blanca i la calculadora Reina Negra), Humpty Dumpty, el cavaller Blanc que ajuda a Alícia quan està amb problemes i que no deixa de caure del seu cavall, el cérvol al bosc on un s'oblida fins del seu propi nom, les "abelles" que resulten ser elefants ... i així molts més, fins arribar a la coronació d'Alícia, que és el passatge més estrany del llibre, ple de personatges estranys i on coses estranyes passen, tot això cortesia de la Reina Negra (que ara és gran, ara petita i ara ... un gat?). Benvinguts al món darrere del mirall.

Lewis Carroll és una personalitat fascinant i inabastable al mateix temps, una personalitat de múltiples interessos: literatura, lògica, teatre, fotografia (va ser el fotògraf de nens més important de la seva època), parapsicologia, croquet, joguines mecàniques, escacs, càbala , criptografia.

Bé, va ser un home que va viure a un altre temps. Potser avui seria vigilat per la policia per la seva obsessió per les nenes.

Salut i escacs,

Estudis i composicions

2011-07-14T18:33:00.007+02:00

La solució d'estudis artístics és un tradicional i acreditat mitjà per al perfeccionament del jugador d'escacs. A favor d'això n'hi ha prou amb dir que tots els Campions del Món han estat grans entusiastes de les composicions d'escacs i que es donen estudis que fins i tot van ser elaborats per ells mateixos. La solució d'un problema d'escacs no només és vàlid per al progrés de la creativitat del jugador d'escacs, sinó que a més i això no és menys important, li dispensa satisfacció i certament la delectació que resulta de la seva estètica.

En aquest sentit, Anatoly Karpov va dir: "El continu entrenament mitjançant la solució d'estudis ajuda al jugador d'escacs, sense cap dubte, a no pensar durant el joc de forma rutinària i desenvolupar el seu sentit tàctic, així com la capacitat per a calcular llargues variants".

Una gran quantitat d'estudis són finals, la resolució d'aquests estudis d'una manera regular, permeten adquirir unes habilitats molt superiors a les que es poden adquirir amb els llibres de teoria dels finals i, no cal dir-ho, són el millor complement a aquestos.

Un dels grans llibres d'estudis de finals el va escriure Ricard Reti, en realitat va ser el seu treball pòstum, ja que, poques setmanes després d'acabar-ho, el món escaquístic va ser sorprès amb la noticia tràgica de la seva mort.

Per la meva part intento seguir, sempre que les circumstàncies m'ho permeten, el consell que em va donar el meu amic i company d'equip, el Mestre Català Carlos Oliver, en el sentit que quan estem alguns mesos sense jugar, és recomanable un mes abans de tornar a competir, dedicar-hi una hora diària a resoldre problemes i estudis artístics. A part de què és un exercici molt gratificant, això permet, a mena de pretemporada, posar el nostre cervell en forma.

Seguidament us poso una posició que es va donar en una partida jugada per correspondència a l'any 1985. A pesar que aquesta posició es va donar en una partida, qualsevol compositor d'escacs la voldria haver creat.

Ara és impossible aturar el peó de la columna "e", però el blanc força taules d'una manera senzillament fantàstica:

1.Cxc4+-dxc4 2.Td1!!-exT=C!

Si es demana Dama o Torre, la posició és d'ofegat i després de 2...-exT=A 3.Ae4!-Axe4 i la transformació del peó en un alfil porta igualment a una posició d'ofegat.

3.Ae4-Cxc3

Després de 3...-Axe4 la posició és d'ofegat també.

4.Axa8-Cxa2 5.Ad5-c3

La jugada 5...-Rb3 es respon amb 6.Axc4+

6.Axa2-c2 7.Ab1!-c1=D o T ofegat.

Francament, no em digueu que no és fantàstic. La definició que els estudis i les composicions són la poesia dels escacs no crec que sigui exagerada.

Salut i escacs

La Defensa Caro-Kann

2011-07-06T20:13:00.014+02:00

La Defensa Caro-Kann rep el seu nom dels mestres europeus Horatio Caro i Marcus Kann. Dels dos, Caro va tenir una carrera una mica més rellevant, en haver participat, a la tardor de 1900, en una sèrie de forts tornejos. Cal dir però, que si no fos per la seva contribució a la teoria d'obertures, els seus noms haurien desaparegut sense deixar rastre en els anals de la història. A títol individual, cap d'ells és especialment digne de recordar, però junts han aconseguit una merescuda fama.

Tal com us comento a un article recent, vaig començar a jugar la Defensa Caro-Kann i vaig quedar fascinat. Considerada com una defensa passiva o potser d'espera, jo la definiria de contraatac i a vegades pot ser un arma molt agressiva.

Com a exemple us poso una partida que l'any 1993 va enfrontar a Kiril Georgiev amb Michael Adams, a la ciutat holandesa de Groninga.

1.e4-c6 2.d4-d5 3.Cc3-dxe4 4.Cxe4-Cd7 5.Ac4-Cgf6 6.Cg5-e6 7.De2-Cb6 8.Ad3-h6 9.C5f3-c5 10.dxc5-Axc5 11.Ad2

Una continuació agressiva. Les blanques es disposen a enrocar llarg i llançar un atac al flanc de rei.

11...-o-o 12.o-o-o-Ca4!

13.Ab5-Ad7 14.Axd7

(14.Axa4-Axa4 15.Axh6 guanya un peó, però, després per exemple de 15...-Cd5 16.Ag5-Db6 les negres tenen excel•lents perspectives d'atac contra el rei blanc.
14.Axh6-Cxb2! amb contraatac.
14.Ce5, en aquesta posició les negres poden triar entre la complicadíssima 14...-Cxb2!? o simplificar amb 14...-Axb5 15Dxb5-De8! i la posició està més o menys equilibrada).

14.Dxd715.Ch3?!

(15.Axh6? les negres poden moure la dama 15...-Dc7 i després començar a plantejar amenaces contra l'enroc blanc, amb un rei sense gaire protecció. Georgiev prefereix desenvolupar les seves peces del flanc de rei abans de perdre temps a prendre un peó i afrontar un atac sense res a canvi per contrarestar-lo.
15.Ce5-Dc7 16.Cd3 era una millor forma d'organitzar la defensa).

15...-Tac8 16.Rb1-Dc6 17.Ac1-Cd5

Amenaçant amb guanyar la dama blanca.

18.Dc4-Tfd8 19.Ra1-b5! 20.De4-Ae7 21.c3-Da6 22.Ce5-Af6 23.Cg4?

Potser les blanques esperaven prendre l'alfil de "f6" amb xec, però permetre que aquesta peça tingui la mínima activitat sobre el flanc de dama resulta fatal. Tenia que haver jugat 23.f4

23...´Caxc3! 24.bxc3 (no n'hi ha temps per a 24.Cxf6-Cxf6, ja que el blanc perdria la dama).

24...Axc3+ 25.Ab2-Tc4 26.Df3-Axb2+ 27.Rxb2-Tc2+

Un remat elegant.

28.Rxc2-Dxa2+ 29.Rd3-Dc4+

Les blanques van abandonar. Després de 30.Rd2-Cb4+ 31.Re3 (Re1)-Cc2++

Podeu mirar aquesta partida clicant aquest enllaç.

Qui diu que la Caro-Kann és una obertura passiva per a les negres? Sovint el que passa és que molts jugadors juguen la Caro-Kann massa passivament i no aprofiten les ocasions de passar al contraatac .

La Defensa Caro-Kann és una obertura sana i robusta, que està al repertori dels grans jugadors.

Salut i escacs,

"Escacs sub"

2011-06-29T18:18:00.013+02:00

Llegint l'últim editorial que Ajedreznd a tret parlant de llicències, he observat que després ha passat a parlar de llicències de jugadors sub 14 i de diners.

Interessant, últimament els diners es tenen que treure de les butxaques de la gent de a peu, ja que flaquegen les subvencions. Res de nou, comença a ser una constant a tots els sectors de la nostra vida.

També m'ha cridat l'atenció la qüestió dels escacs base, bé, el que abans anomenàvem d'aquesta manera, ara es denomina "escacs sub"; sub-20, sub-18, sub-16, sub-14, sub-12, sub-10 i sub-8. Quina barbaritat! De veritat calien tantes categories?

No vull obrir un debat sobre aquesta qüestió, perquè per una part no entenc gaire d'aquest tema, també sóc conscient que hi ha persones que si que entenen que poden sentir-se ofeses amb la meva ignorància i també que hi ha persones que viuen d'això (bé, ho deixarem en que forma una part de la seva forma de viure) i tampoc vull crear susceptibilitats.

El que si que és cert, és que els escacs per a nens i nenes (com a tantes i tantes disciplines esportives) ha generat una línea de negoci. Escoles d'escacs, monitors, clubs, en molts casos ja no ho fan gratuïtament. Seria injust no dir que encara hi ha clubs que ho fan gratuïtament però cada vegada són menys i tenen poca incidència a dins de les escoles.

Bé, voldria quantificar aquests "escacs sub" a Catalunya. Segons els llistats d'Elo de la Federació Catalana d'Escacs em surten les següents dades:

Sub 20, 158 persones. A destacar els Mestres Internacionals Alvar Alonso i Cristian Cruz.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç.

Sub 18, 191 persones. Aquí trobem un Gran Mestre, Alexander Ipatov, però aquest no és de la nostra "pedrera".

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç.

Sub 16, 306 persones. En aquests grup, destaca el Mestre FIDE, Marc Sánchez.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç

Sub 14, 345 persones. En aquest grup podríem destacar a Martín Forsberg com ja un molt fort jugador, però aquesta categoria està plena de nens i nenes a punt d'esclatar i en poc temps veurem alguns d'ells amb una categoria impressionant.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç

A partir d'aquesta categoria no vull esmentar a cap nen o nena en especial, ja que a aquestes edats encara tenen molt per aprendre, però és obvi que tots els que estan a la part alta dels llistats tenen un futur esplendorós.

Sub 12, 522 persones.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç

Sub 10, 686 persones.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç

Sub 8, 309 persones.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç

Total, 2517 jugadors i jugadores, nens i nenes. Francament està molt bé, segurament per sobre de la quantitat total de llicències de moltes autonomies. Vist aquests números, cal felicitar a la Federació Catalana d'Escacs, els clubs que treballen aquest temes i també a tantes i tantes persones, que des de monitors a pares, són els "culpables" d'aquest èxit.

Potser, per trobar un però, trobo excessiva la part competitiva, això està molt bé pels més ben dotats, però potser caldria trobar una altra faceta (difícil de trobar) que inculqués l'amor pels escacs als nens i nenes amb pitjors capacitats. Això permetria que després de sub 12 no tinguéssim la davallada de fitxes que indiquen els números de llicencies.

Salut i escacs,

Un bon descobriment

2011-06-23T17:58:00.005+02:00

Com ja he comentat en alguna ocasió, l'any 2003, després d'un per equips desastrós vaig tenir que deixar els escacs per una llarga i penosa infermetat. L'any 2007, superat el tràngol, vaig tornar a jugar i precisament el meu primer torneig va ser el per equips. Abans de començar la primera partida, us mentiria si digués que no tenia un cert neguit en el sentit que el meu nivell hagués experimentat una forta davallada. Aquella partida la vaig perdre, però més pel nou sistema de temps (per mi el sistema actual de ritme de control de temps era nou, ja que es va implantar després del 2003) que per joc. El campionat no va estar malament amb uns resultats de +4 =2 -3, però no em sentia còmode amb el meu repertori d'obertures. Repertori d'obertures, per altra part, que era el mateix que portava jugant anys i anys.

Aprofitant que després de la infermetat tenia més temps que abans per dedicar-hi als escacs, em vaig plantejar jugar coses que no havia jugat mai. Obertures que sempre m'havien semblat avorrides, posicions que no m'agradaven ni amb blanques ni amb negres i plantejaments que mai em podia haver imaginat, poc a poc van entrar al meu repertori.

Al principi em va costar adaptar-me al nou repertori i en algunes partides vaig patir de valent, però poc a poc els resultats van ser més que satisfactoris. També he de dir que les noves obertures un cop enteses les seves peculiaritats m'han fet gaudir jugant molt bones posicions. Com a exemple més característic voldria mencionar la defensa Caro-Kann, la Caro-Kann és una obertura meravellosa, però requereix, sense discussions, que t'adaptis a ella i no permet que sigui a l'inrevés. La Caro-Kann, és una obertura per jugadors amb paciència, disposats a jugar llargs finals si cal, però també, si el blanc ho vol, permet posicions agudes i amb resolucions tàctiques.

En fi, aquesta forma de canviar dràsticament el meu format de joc m'ha permès poder assimilar molt millor certes posicions que abans se'm feien molt antipàtiques. També m'he adonat que en certes posicions, d'aquestes que el contrincant de torn s'ha escapat del llibre jugant "coses rares", a vegades es donen certes transposicions que porten a altre obertura, però resulta que no ho sabem perquè no coneixem l'obertura en que ens trobem. Us posaré un exemple, després de:

1.d4-d5 2.Cf3-Cf6 3.Af4-g6 4.e3-Ag7 5.Ad3-c5 6.c3-cxd4 7.exd4-o-o 8.o-o-Cc6

Aquesta posició la vaig jugar varies vegades sense saber que estava en una de les possibles alternatives de la variant del canvi de la Caro-Kann que s'arriba després de:

1.e4-c6 2.d4-d5 3.exd5-cxd5 4.Ad3-Cc6 5.c3-Cf6 6.Af4-g6 7.Cf3-Ag7 8.o-o-o-o

En canvi, l'última partida que vaig arribar a aquesta posició des de la primera seqüència de jugades, si que sabia el que estava jugant i vaig treure prou profit. Curiosament després de la partida el meu contrincant es va quedar molt sorprès quan li vaig dir que havíem jugat una Caro-Kann.

Bé, us recomano que canvieu de repertori tan com sigueu capaços, perquè, apart de posar més difícil la preparació dels vostres contrincants, és una bona manera d'ampliar perspectives i d'entendre millor les variades posicions que ens podem trobar.

Salut i escacs,

Mijail Botvinnik, el millor?

2011-06-17T17:46:00.009+02:00

Si parlem de Botvinnik, estem parlant d’un dels millors jugadors de tots els temps, també podem dir que va ser un dels jugadors que més va aportar a la teoria del nostre joc ciència, tampoc és discutible que la seva escola va ser una de les millors de la Unió Soviètica de la qual van sortir grans campions. Si això és així, per què aquest grandíssim protagonista de la història dels escacs està tan poc considerat fora dels països abans denominats com de l’est?

Si voleu accedir a una biografia de Botvinnik podeu clicar aquest enllaç.

Potser duran molt de temps va ser el “dolent de la pel•lícula” ja que des d’occident se l’identificava com a màxim representant del bloc soviètic i ell sempre es va identificar amb aquella ideologia.

Però deixant apart la vessant política i centrant-nos exclusivament en el seu tarannà escaquístic, va ser la figura de Botvinnik realment tan important en el desenvolupament dels escacs?

Voldria passar la paraula a dues persones tant qualificades com són el GM romanès Mihail Marin i el que per a molts a estat el millor jugadors de tots els temps Gary Kasparov.

En primer lloc us passo un fragment del que escriu Marín, al respecte de Botvinnik , al seu meravellós llibre “Aprenda de las leyendas”:

Al llarg de la història dels escacs, és difícil trobar un nom quina autoritat pugui comparar-se amb la de Mikhail Moiseyevich Botvinnik.
El fet que, exceptuant dues pauses curtes, va aconseguir mantenir el títol de Campió del món durant quinze anys és només una part de la qüestió, podríem dir que és només la seva manifestació externa. Les qualitats que van fer a Botvinnik únic al món dels escacs van ser la seva habilitat per a una comprensió profunda de les posicions, la seva capacitat analítica colossal, i el seu art en expressar l'essència de qüestions complicades en poques i simples paraules. Mai abans o després d'ell, un altre jugador va aconseguir tal altura intel•lectual.
Encara que va pertànyer a una altra època, molts dels seus comentaris i valoracions segueixen sent esmentats en llibres contemporanis, articles i revistes. Crec que no exagero afirmant que en els països ex comunistes el seu gran treball analític està considerat com una mena de Bíblia dels escacs.
He de confessar que jo tampoc vaig poder fugir d'aquesta tendència, però durant molt de temps aquesta sensació es manifestava a un nivell esnob: de manera similar a algú que "creu" en la Bíblia sense haver llegit més que unes poques línies durant una tarda plujosa.
En algun lloc profund, una ombra de dubte va fer sentir la seva presència. Al cap i a la fi, ¿quin valor actual poden tenir les anàlisis o afirmacions escrites en un temps en què els ordinadors personals i el mòduls d'anàlisi només existien en els somnis d'uns pocs visionaris?
Fa algun temps, vaig tenir l'ocasió d'analitzar una posició d'obertura força interessant. Després de diversos dies de dur treball, ajudat de tant en tant per l'ordinador, vaig aconseguir treure unes conclusions i podia estar bastant segur que eren correctes.
De totes maneres, em vaig quedar intrigat pel fet de trobar en la base de partides una referència a unes anàlisis de Botvinnik. Un cop acabat el meu treball, vaig obrir el volum corresponent i. .. ¡no puc descriure la meva sorpresa!
En només unes poques línies, amb un mínim de variants, Botvinnik va explicar molt clarament l'essència de la posició; imaginin quan temps hauria estalviat si hagués començat el meu treball analític mirant al lloc correcte ... Igual que un tal Tomàs de temps antics : un cop ho vaig veure, m'ho vaig creure. A partir d'aquest moment vaig començar a tenir fe infinita en la majoria de coses que va escriure Botvinnik.

Paraules contundents, les d'aquest fort jugador.

Kasparov, per la seva part al volum 2 del seu fantàstic treball “Mis geniales predecesores” al capítol en que parla de Botvitnnik, va escriure el següent comentari:

Mikhaïl Moiseevich Botvinnik (17.8.1911-5.5.1995) va ser, sens dubte, un dels més grans campions, un genuí innovador que va dominar una era dels escacs. El seu estil estava marcat per una profunda estratègia, basada en una seriosa preparació psicològica i d'obertures, excel•lent tècnica i decisions posicionals i combinatives perfectament sincronitzades. Encara que, com Euwe tenia una altra especialització professional - era enginyer electrònic, posteriorment doctor en ciències - va ser als escacs als quals va consagrar la major part dels seus esforços professionals. L'enfocament científic de Botvinnik li va permetre crear un sistema de preparació competitiva sense precedents, que incloïa la investigació fonamental d'obertures, l'estudi sistemàtic de l'estil dels seus oponents i un rigorós anàlisi de les seves pròpies partides, amb l'obligatòria publicació, per tal que poguessin ser criticades per altres jugadors.
Botvinnik va alliberar els escacs del seu halo de misteri, comparant constantment amb les situacions de la vida quotidiana. Considerava els escacs com el típic problema inexacte, similar als que la gent ha de resoldre en la seva vida diària, dient: "Per resoldre tasques inexactes és molt important limitar l'escala del problema, per tal de evitar empantanar-se, i només així hi ha una possibilitat de resoldre-ho amb major exactitud. Seria erroni pensar que els escacs no reflecteixen la realitat objectiva. Reflecteix el que una persona pensa ".
Aquesta és la concepció que Botvinnik tenia dels escacs, i també de la vida: reduir el problema a dimensions operatives. Recordo que, a mitjans dels setanta, em prevenia contra el perill d'extraviar-me en les complexitats, dient-me: "Mai seràs un Alekhine si deixes que les variants et controlin, i no a l'inrevés". Això em va preocupar llavors, però el savi Botvinnik tenia, és clar, raó.
En els seus últims anys es pronunciava en contra dels escacs ràpids i tractava de crear un poderós programa de joc per a ordinador. "Així els grans mestres es veuran obligats a competir amb els seus oponents més significats - els ordinadors - i tornar al joc seriós. Òbviament, això és el que permet concebre esperances per a la sort dels escacs".
Està considerat, amb justícia, com el patriarca de l'Escola Soviètica d'escacs, aquest fenomen, encara poc estudiat, del segle XX. No puc sinó coincidir amb les paraules de Petrosian, pronunciades en la cerimònia de clausura del seu matx de 1963: "Tots nosaltres ens considerem deixebles de Botvinnik, i les generacions futures seguiran aprenent de les seves partides".

Si fem cas d’aquests punts de vista (podríem afegir molts més en aquest sentit) i tenint en compte tot el que ens diu la seva biografia, sumant totes les seves diferents aportacions als escacs en les seves diferents vessants, tant com a jugador d’elit, com a teòric i com pedagog, jo crec que la figura de Botvinnik , dins del món dels escacs fins a dia d’avui, es pot considerar com a insuperable.

Salut i escacs,

Un fet insòlit

2011-06-08T19:40:00.007+02:00

Com ja sabeu els que seguiu aquest bloc, de tant en tant em dona per parlar de temps passats del Club d'Escacs Congrés. En realitat això forma part de la història dels escacs catalans, una part molt petita d'aquesta història, però important pels que ens importa aquest club.

En aquests moments en què el Congrés té una greu crisi social, és bo recordar altres temps en els quals ens sobraven els joves talents. Us vull parlar del Campionat per equips de la temporada 1976/77. Feia poc que els més talentosos jugadors del club ens havien deixat, l'Àngel Martín, el Jordi Ayza i el Victor Vehí, havien fitxat pel Vúlca. Aquest club va esdevenir durant molts anys com imbatible a Catalunya.

Que a un club modest, com sempre a estat el Congrés, li treguin els seus tres millors jugadors, doncs normalment és un desastre. Però el Congrés va aguantar, afortunadament l'any següent va fitxar per nosaltres el Màxim Borrell, molt bon jugador i millor mestre, i pocs anys després va tornar el Fermín Tejero, després d'uns anys a l'equip de la SEAT.

El campionat de Catalunya per equips a la màxima categoria, que en aquells temps es denominava Primera Divisió, la jugaven 14 equips a tretze rondes. Precisament aquell any va ser l'últim, ja que l'any següent va passar a jugar-se amb 12 equips, això va representar que aquell any van baixar 4 equips. Va ser un campionat dramàtic a la part baixa de la classificació.

Però us direu que té d'insòlit tot això. Bé, el que va ser un fet realment insòlit (no sé si cap altre club ho ha aconseguit mai, sense fusions eh!) és que aquella temporada el Club d'Escacs Congrés va comptar amb un equips a la màxima categoria i dos a la categoria immediata, que es denominava Segona Divisió Regional.

Com va ser possible aquest fet? En aquells moments el nostre club comptava amb una gran quantitat de joves amb molt bones qualitats i talent. Uns aviat van arribar al primer equip, altres van triomfar en altres equips i altres van deixar els escacs. Però en aquell moment, tots plegats, van aconseguir un fet insòlit i difícilment repetible als escacs catalans.

Us passo les cròniques i classificacions que van sortir al Bulletí 5 de la Federació Catalana d'Escacs, a on es pot llegir i constatar aquest fet. Podeu clicar a la imatge per fer-la més gran (fins a dues vegades).

La història, història és, però m'agrada recordar quan érem un club amb molt futur.

Salut i escacs,

Cara i creu

2011-06-03T17:53:00.007+02:00

Ja estem a juny i la Federació Catalana d'Escacs ha publicat puntualment la segona llista d'Elo de l'any, de les tres que toquen. Aquest tema és doblement gratificant, per una part la puntualitat i per una altra el sistema de poder controlar els Elos amb antelació, que permet que un cop es publiquen com definitius hagin molt poques reclamacions. Francament el tema de les llistes d'avaluació de l'Elo català, s'ha anat polint any rere any i en aquest moments crec que estem en una situació d'excel•lència. Desgraciadament a les coses ben fetes ens acostumem ràpidament i sovint les veiem com normals i no les valorem com cal.

Podeu consultar la llista d'Elo del Club d'Escacs Congrés, clicant aquest enllaç.

Si voleu consultar la llista d'Elo del Club d'Escacs Congrés que el Josep Sadurní té penjada al seu web, cliqueu aquí.

L'altre cara de la moneda, està sent últimament el nostre Butlletí d'Escacs, la revista oficial de la Federació Catalana d'Escacs. El butlletí d'Escacs cada cop surt amb més retard, l'últim número que ha sortit va ser el de desembre de 2010 i va sortir ben entrat el 2011, per la seva part el primer número del 2011 encara no ha sortit. No sé quins problemes té la Federació perquè passi això, com no puc creure que sigui per desídia, potser tenint en compte en els moments que ens trobem de retallades generalitzades, la Federació Catalana d'Escacs tingui també problemes per aconseguir les subvencions que tenia fins fa poc i que es vegi en la necessitat de prioritzar temes de la seva competència, però si aquest fos el cas, el que no pot ser és que el butlletí no surti puntual sense cap explicació. Aquest tema és suficientment important perquè s'obri un debat. Jo seria partidari, si és necessari, de reduir la qualitat de presentació, però mantenint la qualitat de continguts. Seria un desastre que la revista que ha mantingut la nostra història durant tants anys i a més amb l' idioma del nostre país, pogués desaparèixer per problemes econòmics. Si, ja sé que potser sóc una mica alarmista, però en aquest temps que es retalla en sanitat, educació, cultura i tantes altres coses fonamentals... doncs això.

Salut i escacs,

Condicionat

2011-05-29T17:59:00.007+02:00

Volia escriure aquest article el divendres passat per la tarda, però a l'arribar a casa em vaig trobar que la línea telefònica no funcionava, truco al 1004, explico el meu problema i em diuen que un tècnic em trucarà. El dissabte a mig matí em truca el tècnic i em diu que el problema era general de la zona i que ja estava solucionat. Bé, formidable, intento entrar a internet però m'adono que el servidor no funciona. Torno a trucar el 1004, em tornen a dir que em trucarà un tècnic i a quart de dues em truca el tècnic i em diu que la incidència esta resolta. Bé, la incidència no ha estat important, però he perdut una tarda i un matí, tot un dia. Tinc un dinar familiar, la "tieta" compleix 91 anys, ens reunim familiars i amics en un acollidor restaurant tocant a la plaça Lesseps. Bon àpat, millor companyia i irremeiable final cantant " anys i anys per molts anys..." al voltant d'una tarta amb espelmes. Tornada a casa a quarts de set i m'envaeix un autèntic síndrome final de "Champions", encara vaig tenir temps de seguir el final del partit del Sabadell, que va aconseguir pujar a Segona Divisió, felicitacions arlequinats; després submergit totalment en la final de la "Champions", prepartit, partit i post partit, total al llit a quarts de tres passades, això si, amb una ronquera tan sols equiparable a la satisfacció que m'omplia de dalt a baix.

Avui ja no tinc excuses per fer l'article, però de què volia parlar? A sí, de l'Open de la UGA que va finalitzar la setmana passada. I per què d'aquest torneig i no d'altres que també s'estan jugant aquest dies, perquè en aquest Open, a diferència del que és habitual al nostre club, el van jugar un grup de jugadors del Congrés.

Podeu consultar el rànquing inicial d'aquest torneig clicant el següent enllaç.

El torneig l'ha guanyat el Mestre Internacional peruà Miguel Muñoz del Terrassa, especialista en aquests tipus de tornejos. Algú porta el compte dels tornejos que ha guanyat aquest jugador? Deu ser de rècord.

En segona posició i amb els mateixos punts ha quedat el jugador de La Lira el David J. Rueda. Gratíssima sorpresa que no sembla "flor d'un dia" ja que paral·lelament està jugant altres tornejos amb també molts bons resultats.

La tercera posició ha estat per al fort Mestre Internacional Orelvis Pérez del Sabadell.

Podeu consultar la classificació final d'aquest torneig clicant el següent enllaç.

Pel que fa als jugadors del Congrés, han fet els resultats següents:

El Rubén Hernández ha fet uns meritoris 5,5 punts, bon torneig del Rubén que amb una mica de sort podia haver estat millor.

Magnífic torneig del Petar Plamenov que ha fet 5 punts. Amb el seu joc clàssic i precís que aviat el portarà a tenir un Elo més apropiat al seu nivell real.

Molt bon torneig també del David Baselga, meritoris els 4 punts que ha fet.

El Javier González també amb 4 punts, els que el coneixem sabem que pot donar més de si, però tampoc ha fet un mal campionat.

L'Héctor Hernández no ha fet un bon campionat, ja que els 3,5 punts que ha fet estan molt lluny del seu nivell real. L'Héctor porta una mala ratxa que desitjo que superi el més aviat possible.

També vull comentar resultats de jugadors i jugadores que m'han semblat meritoris i dignes d'esmentar.

El David Ayza ha fet un campionat més que excel·lent fins les últimes dues rondes que va perdre amb forts jugadors. Amb una mica de sort hauria estat en els primers llocs, però això no desmereix el seu estimable nivell de joc.

Més que destacada ha estat l'actuació del Joan Grifell del Sant Josep que amb 5,5 punts ha superat a molts jugadors que el superaven de molt en Elo.

La Karla Medina, jugadora mexicana de la UGA, amb 5 punts també ha fet un torneig digne d'elogi. Aquesta jugadora té un joc molt segur i equilibrat que la fa una jugadora força complerta.

També vull esmentar a l'Helena Casset que d'una manera pausada però ininterrompuda, va progressant torneig a torneig.

Bé, avui diumenge també m'està costant escriure aquest article. M'he despertat tard, després he vist el partit del Barça de basquetbol i també la Formula 1 i ara vull acabar l'article per poder veure la final europea que juga el Barça de Handbol, per seguir després amb la celebració del Barça de Futbol. Ser del Barça avui, és esgotador.

Salut i escacs,

Llibres (3)

2011-05-20T18:25:00.008+02:00

Seguint amb el propòsit de parlar de llibres d'escacs amb els que m'he sentit força agust amb els seus continguts i que m'han aportat coneixements i habilitats, avui vull parlar-vos de tres llibres d'un mateix autor, Mijail Shereshevsky.

Shereshevsky, reconegut com un dels destacats entrenadors de l'antiga URSS, és també un molt bon autor de llibres d'escacs. Especialitzat en treballar amb joves jugadors, va crear una autentica escola d'entrenament.

Tinc la sort de tenir tres dels seus llibres, els quals el llegit i analitzat profundament i puc dir amb total certesa que en el meu joc hi ha un abans i un després d'aquesta activitat.

El primer llibre és "Perfeccionamiento en el Ajedrez"

En aquest llibre Shereshevsky ens parla del repertori d'obertures que recomanava als seus alumnes en edat adolescent, no es tracta de línees teòriques de moda ni de gran quantitat de jugades forçades, sinó al contrari, obertures que porten a un mig joc teòricament igualat però tremendament complicat que obligava als seus alumnes a buscar la victòria per si mateixos promocionant la seva creativitat. Després, tots en conjunt, analitzaven les partides buscant els errors i possibles millores, que després cadascun d'ells aplicaven quan tenien ocasió. El resultat d'aquestes experiències són explicades en aquest llibre d'una manera molt didàctica i entenedora.

Els altres dos llibres els va escriure conjuntament amb L.M. Slutsky i la traducció al castellà és de l'Antonio Gude.

Així, el segon llibre recomanat és "La planificación del final I"

En aquest llibre parla de com aprofitar els errors d'obertura en els finals. En l'obertura a vegades es fan errors que ben aprofitats pels contrincants són definitius si s'arriba al final. En aquest llibre es parla de com aprofitar aquestes circumstancies en les obertures obertes i semiobertes. Totes les partides són senceres i amb molts bons anàlisis.

El tercer llibre és "La planificación del final II"

Aquest llibre funciona com l'anterior però per a obertures tancades. Des del meu punt de vista, sent el primer un bon llibre, aquest segon volum és molt millor. En aquest llibre les pautes estan molt més raonades, dividides en dues estratègies: estratègia sobre caselles negres (Defensa India de Rei, Defensa indobenoni, Gambit Volga, etc.) i estratègia sobre caselles blanques (Gambit de Dama, Defensa Eslava, Defensa Grünfeld, Defensa India de Dama, Obertura Catalana, etc.), això permet en cada una de les dues estratègies, adquirir criteris i posicionaments que són comuns per a totes les obertures.

En fi, tres bones eines per les persones que tinguin ganes de progressar. Ganes i temps, perquè els llibres si no els dediquem el temps que requereixen, serveixen de poc.

Salut i escacs,

Campionat d'Espanya Universitari 2011

2011-05-13T22:28:00.007+02:00

Els passats dies 9, 10 i 11 de maig s'ha jugat el Campionat d'Espanya Universitari i la Universitat d'Alacant ha estat l'encarregada de la seva organització. Aquest campionat ha comptat amb la participació de 147 jugadors i jugadores, amb un més que apreciable nivell de joc, tan sols dir que 24 dels participants eren titulats internacionals.

Podeu trobar el rànquing inicial clicant aquest enllaç.

El ritme de joc ha estat de 40 minuts per jugador al començament de la partida més un increment de 5 segons per jugada feta. Això ha permès que es juguessin quatre rondes els dos primers dies i l'última ronda el tercer dia. Un ritme de joc força ràpid pel meu gust, però bé, són joves i segur que ho poden aguantar sense problemes.

A priori la universitat que portava millors jugadors era la de Barcelona, amb el Daniel Alsina, el Xavier Vila i el Robert Aloma. Però al final el campió ha estat el Pablo Almagro de l'UNED amb 7,5 punts, segon ha estat el Xavier Vila amb els mateixos punts però pitjor desempat.

Las universitats catalanes que han competit en aquest torneig han estat les següents:

Universitat de Barcelona

Xavier Vila 7,5 punts.
Daniel Alsina 7 punts.
Robert Aloma 6,5 punts.
Mariano Mayans 6 punts.
Teresa Muñoz 3,5 punts.
Sandra Escobar 3 punts.

Universitat Politècnica de Catalunya

Silverio J. Martínez 6 punts.
David Escofet 5 punts.
Sergi Salvador 5 punts.
Hèctor Vela 5 punts.

Universitat de Girona

David Guix 4,5 punts.
Francesc Saurina 4 punts.
Ramon Estades 3 punts.

Universitat Pompeu Fabra

Lluís Delgado 6 punts.
Esteban Serrano 4,5 punts.

Podeu consultar la classificació final i els resultats de totes les rondes clicant aquest enllaç.

A diferencia d'altres països del nostre entorn, a Espanya no hi ha el costum de donar-li gaire importància a les competicions universitàries. És una pena, ja que aquest mateix torneig amb un ritme de joc més normal i amb les nou rondes preceptives, donant-li la difusió oportuna, podria ser un torneig important dins del calendari dels escacs espanyols. Però sembla que estan per a unes altres coses, que hi farem.

Salut i escacs,

IV Torneig actiu femení del Club d'Escacs Sant Martí

2011-05-07T16:17:00.025+02:00

Aquest matí, dissabte set de maig, s'ha jugat el ja tradicional torneig femení que organitza el Club d'Escacs Sant Martí. En aquesta ocasió ha hagut menys participants que l'any passat però fent de la necessitat virtut això ha permès que la competició s'ha desenvolupat tan sols durant el matí.

Amb l'eficàcia habitual d'en Ricart Llerins i l'empatia del Jordi Sabater, àrbitre i director respectivament, el torneig ha transcorregut en un gran ambient.

La guanyadora ha estat la Diana Ruth López de la Passió d'Esparreguera, seguida per la Sandra Escobar del Sant Martí i en tercer lloc ha quedat la Karla Medina de l'UGA. En aquest torneig han participat vuit jugadores.

Podreu trobar informació dels resultats i la classificació al web del Club d'Escacs Sant Martí.

Aquesta ha estat la classificació en imatges.

Diana Ruth López

Sandra Escobar

Karla Medina

Yolanda Castillo

Ariadna Moreno

Ana María Vargas

Lídia Rondoni

Paula Bello

Seguidament us passo un reportatge fotogràfic del torneig.

La veritat, dona goig veure com el Club d'Escacs Sant Martí és capaç d'organitzar tantes i tantes competicions, però això no seria possible sense el treball desinteressat de moltes persones.

Salut i escacs

Relaxació o dispersió?

2011-04-30T12:22:00.013+02:00

Fa poques setmanes us parlava d'uns llibres entre els que estava "Los siete pecados capitales del ajedrez". D'aquests "pecats" hi ha dos que poden definir un error greu que vaig cometre en una partida jugada en el passat Tancat per a norma de MC que es va jugar, organitzat pel Club d'Escacs Sant Martí, a la tardor del 2010. Aquests dos "pecats" són la relaxació i la dispersió. Però el cas és que cap d'aquest "pecats" segons la definició que fa l'autor al llibre s'adapta completament al que em va passar.

La partida la vaig jugar amb negres amb el jugador del Tres Peons Àlex González. Vaig aconseguir sortir de l'obertura amb un petit avantatge i després d'aprofitar petits errors del meu contrincant vaig poder arribar a aquesta bona posició.

Òbviament vaig jugar 26...Te2.

Després de 27.Dxd4-cxd4 i el negre té un final de torres d'aquells que sempre hem somiat.

28.Tc1-Rf7! (a 28.c3 també Rf7!)

29.c3-Re6 30.cxd4-Rd7 i el blanc no té jugada bona.

31.Tc3-c6?? jugada molt fluixa (amb 31...Txb2 el negre guanyava fàcil) 32.b4-Txb2 33.Ta3! i la torre torna a jugar.

La partida va acabar en taules a la jugada 58 després d'un final molt lluitat.

Però que fa que és pugui cometre un error tan colossal? Quan estava pensant 26...Te2, ja vaig arribar a aquesta posició i vaig veure que era guanyadora. Per què 31...c6? En realitat estava tan satisfet amb la posició de "zugzwang" que no volia sortir d'aquesta. Però per falta de concentració, aquesta horrorosa jugada precisament el va trencar. Els dies després de la partida estava totalment decebut, però amb el temps i després d'analitzar-la a fonts el meu ànim ha canviat degut a què el final de torres posterior a l'error el vaig jugar amb molta convicció i no el vaig guanyar per la gran defensa que va fer el meu contrincant.

Bé, tornant als "pecats" del llibre. Potser he descobert un de nou, l'excés d'eufòria, que et fa sortir de la realitat de la partida. Com dirien els "futboleros", no es pot celebrar un gol abans de marcar-lo.

Salut i escacs

"Boletín"

2011-04-25T09:02:00.012+02:00

Els escaquistes de Catalunya tenim la sort que des de fa molts i molts anys la Federació Catalana d'Escacs edita un meravellós butlletí que parla dels escacs catalans. Sóc conscient que amb les noves tecnologies tots els mitjants de comunicació en format paper, avui dia han quedat sobrepassats pel que fa a la rapidesa en transmetre la informació. Afortunadament per tenir informació a les poques hores o tanmateix en algunes ocasions en directe, hi ha mitjans via web.

Webs de tota mena, blocs personals i el web de la Federació Catalana d'Escacs (molt especialment en la cobertura del Campionat de Catalunya per Equips) ens donen en general una molt bona informació amb una immediatesa incomprensible en altres temps. En aquest sentit, voldria dir que el campió per sobre inclús del web de la Federació Catalana d'Escacs, és el web "Ajedreznd". Sóc dels que em molesten els continus atacs, que amb raó o habitualment sense ella, rep el més gran mitja de comunicació de la història dels escacs catalans. Què m'importa si estic d'acord amb un editorial o un punt de vista de les persones que ho fan, el realment important és la quantitat de bona informació sobre els nostres escacs que diariament ens aporta. Per a tants i tants webs i blocs catalans, la nostra informació sense "Ajedreznd" seria molt més complicada i en alguns casos impossible. Alguns atacs a aquest web em semblen mesquins, ja que el treball ben fet sempre mereix un respecte.

Bé, tornem al Butlletí d'escacs. Aquesta revista federativa a perdut immediatesa però no qualitat, encara que ja coneixem molts dels temes de què parla, ens els complementen amb informacions, entrevistes i sobretot partides ben comentades que el fan encara molt atractiu.

Però el Butlletí d'escacs té i sobretot ha tingut una altra important tasca, serveix per matenir "freca" la història dels escacs catalans.

Està a punt de sortir el número 146, això és el relat de molts anys. En concret, el Butlletí d'escacs està explicant la nostra realitat des de juny del 1976 que va sortir el número 1.

Però aquest nou butlletí podia néixer perquè el nostre país començava a alliberar-se de la terrible tirania que l'havia privat de llibertats durant 40 anys. Aquest butlletí és va editar en català i amb criteris democràtics.

No obstant això, com haureu comprovat, parlo d'un nou butlleti. Ho defineixo així, perquè fins aquell moment ja exixtia un "Boletín" que editava la "Federación Catalana de Ajedrez" des de l'any 1964.

Aquell butlletí, també va jugar un paper important per a la divulgació dels escacs en aquell moment i va ser una eina capdal perquè les persones que ho portaven poguessin l'any 1976 canviar totalment "l'edifici".

Gràcies a aquells "boletines" ara és més fàcil tenir fonts documentals per poder saber la nostra història.

A continuació, si és del vostre interès, podeu consultar algunes pàgines escaneixades d'aquest primer "boletín". Demano disculpes per l'estat de conservació que té aquest "boletín" ja que en alguns moments de la seva llarga història no ha tingut els "allotjaments" pertinents per a la seva idònia conservació.

Podeu clicar les imatges per fer-les més grans.

Interessant portada en la que podem veure un jove Fermín Tejero empatat en el segon -tercer lloc del Campionat absolut de Catalunya.

Pàgina interior amb informació del campionat.

Molt poc després, l'amic Paredes va ser un dels millors jugadors de Catalunya.

La Sra. Maldonado també va ser jugadora del Club d'Escacs Congrés, jo la vaig conèixer l'any 1974 quan, procedent del Foment Martinenc, vaig fitxar pel Congrés.
Cal ressaltar també, que a la part baixa d'aquesta pàgina surten els responsables d'aquest "boletín".

Pàgina explicativa sobre aquest primer "boletín".

Escrit del direntor Sr. Francino

Contraportada amb els cent primers subscriptors.

Possiblement més endavant torni a parlar de la història del nostre butlletí, que és la nostra història. Agrairia que si algú dels que llegiu aquest bloc, aquest tema us sembla interessant, si us plau, m'ho feu saber.

Salut i escacs,

Futbol és fulbol

2011-04-16T16:55:00.009+02:00

Amb aquesta frase va definir el futbol un prestigiós i cotitzat entrenador iugoslau fa més de 25 anys. La frase, monument a l'estupideça, ràpidament es va fer cèlebre i encara avui hi ha algun periodista que ens la recorda de tant en tant.

Poc després, l'any 1990, una editorial de llibres d'escacs tan famosa com és Sahovsky Informator va treure un llibre amb l'original títol de "El ajedrez es el ajdrez". Renoi amb els iugoslaus, tot uns cracs per les definicions.

Es tracta d'un llibre de narracions i anècdotes sobre els escacs, amb bones partides de bons jugadors i unes fotografies de qualitat. També comentar que té qüestions clarament peculiars, en primer lloc dir que està traduït al castellà, tema inaudit en aquesta editorial, en segon lloc dir que la traducció és horripilant (sembla feta amb el traductor de Google, que no existia en aquella època, però sense les comprovacions que fem a posteriori), aquest llibre em fan valorar encara més les tasques dels professionals de la traducció.

Però no era d'aquest llibre del que volia parlar, rellegint el llibre va sorgir un tema que em sembla prou interessant. És un dels esdeveniments més importants dels escacs per equips, em refereixo al matx per equips URSS - Resta del món que és va jugar l'any 1970.

A finals de març i començament d'abril de l'any 1970, la ciutat de Belgrat va ser la capital mundial dels escacs. Mai s'havia donat que un esdeveniment relatiu als escacs despertés tant interès al món com en aquesta ocasió, gran quantitat d'agències de premsa i mitjans de comunicació van estar presents.

Des de la Segona Guerra Mundial, el predomini soviètic en els escacs era abismal. Durant la dècada dels anys 50 del segle XX, el considerat millor jugador no soviètic, Rehevsky dels Estats Units, no baixava del vuitè lloc al rànquing mundial. Però a la dècada dels anys 60 havien sorgit jugadors que donaven replica als millors soviètics (Fischer, Larsen, Portichs...) i la resta del món es va sentir en condicions d'enfrontar-se a la supremacia soviètica.

Van ser els iugoslaus els que van proposar l'organització d'aquest majestuós matx. L'encontre es va jugar a deu taulers i quatre rondes, els equips estaven formats per els següents jugadors:

Selecció URSS

Spasky. Campió del món.
Petrosian. Excampió del món.
Korchnoi.
Polugayesky.
Geller.
Smyslov. Excampió del món.
Taymanov.
Botvinnit. Excampió del món.
Tal. Excampió del món.
Keres.

Jugadors reserves: Stein i Brostein.

Selecció Resta del món.

Larsen. (Dinamarca).
Fischer. (EE.UU.).
Portisch. (Hongria).
Hort. (Txecoslovàquia).
Gligoric. (Iugoslàvia).
Reshevsky. (EE.UU.).
Uhlmann. (República Democràtica d'Alemanya).
Matulovic. (Iugoslàvia).
Najdorf. (Argentina).
Ivkov. (Iugoslàvia).

Jugadors reserves: Olafsson (Islàndia) i Darga (República Federal d'Alemanya).

Fischer s'ho va posar difícil als organitzadors, ja que no acceptava ser el segon tauler. A poques hores del començament del matx ho va acceptar amb les següents paraules: "Està bé, que jugui Larsen al primer tauler! Jo soc millor jugador, però els últims anys ell ha jugat i jo no."

El matx el va guanyar la selecció soviètica per un ajustat 20,5 a 19,5. Larsen i Spasky van empatar a 1,5 (l'altra partida la va jugar Stein i va perdre), Fischer va guanyar a Petrosian per 3 a 1.

Si voleu més informació sobre aquest matx, podeu clicar aquest enllaç.

Aquest esdeveniment va representar un contundent avanç mediàtic pels escacs, ràpidament superat pel campionat del món que el 1972 va enfrontar a Reykjavik, Spasky i Fischer.

Jo m'atreveria a dir que aquest dos esdeveniments conjuntament amb els matxos entre Kasparov i Karpov, han estat els més seguits en la història dels escacs.

Salut i escacs

Amb més calma...

2011-04-08T16:50:00.007+02:00

Després de quasi dues setmanes d'acabada la fase regular del Campionat de Catalunya per equips, quan els nervis i l'angoixa de l'última ronda han quedat esvaïts, ja podem fer una petita reflexió del que ha estat la Primera Divisió grup II.

Abans de començar la competició vaig comentar que en aquest grup haurien dos equips que lluitarien per l'ascens directe: El Sant Josep i el Sitges. Un tercer equip, el Sant Martí, que no podria competir amb aquest dos, però que seria superior a tots els altres. I també vaig pronosticar que els altres set lluitarien de valent per eludir el descens.

Bé, amb els dos primers vaig encertar, però la "pel·lícula" ha estat ben diferent de com jo la "pintava". El Sant Martí ha estat ficat en la lluita per l'ascens fins l'últim moment, demostrant que està capacitat per a aquesta lluita. Tots els altres equips hem estat a un altre nivell, exceptuant el Sant Adrià que no ha tingut mai cap oportunitat, els sis equips restants hem mantingut una dramàtica lluita i la majoria dels encontres han estat molt ajustats.

El Sant Josep ha estat un just primer classificat, però no ha tingut "el camí de roses" que alguns vaticinaven. L'empat a la primera ronda amb el Sant Martí i sobretot la posterior derrota amb el Sitges, li van posar les coses molt difícils. Afortunadament per a ells, els altres candidats també van fallar.

El Sitges ho tenia tot de cara després de guanyar el Sant Josep, però incomprensiblement van perdre amb el Comtal i van empatar amb el Peona i Peó. Finalment van guanyar a l'última ronda, en un dramàtic maxt, el Sant Martí i han aconseguit la segona posició.

El Sant Martí ha fet un campionat excepcional, van anar primers moltes rondes i no hauria estat injust que haguessin aconseguit pujar. Perdre l'última ronda per la mínima ha estat un cop molt fort, però han demostrat que tenen equip per poder estar en la lluita per l'ascens. Si aconsegueixen que nigú abandoni "la nau" i poguessin fer una o dues bones incorporacions, de ben segur que al proper campionat ho poden aconseguir.

El Peona i Peó ha aconseguit la quarta posició, esvain el dubte del que podien fer sense "la legió georgiana". Amb un equip jove i amb moltes ganes, ràpidament es van escapar de les places properes al descens. Un equip amb molt futur, ja que apart dels jugadors del primer equip, compta amb molts jugadors que des dels seus altres equips estan demanant pas amb molt bones actuacions.

El Santa Eugènia de Girona tampoc ha passat gaires angúnies. Tanmateix, ha donat la impressió que quan van aconseguir els suficients punts per eludir el descens, van treure el peu de "l'accelerador". Si no vaig errat, ens els trobarem altra vegada el proper any.

El Comtal ha estat l'equip "boig" i desequilibrant del grup. Capaç del millor i del pitjor, amb els seus resultats han fet la guitza a més d'un, especialment a nosaltres el Congrés. No sempre han pogut presentar el seu millor equip, tot i això han fet els deures i tampoc han passat gaires angúnies.

Nosaltres, el Congrés, si que hem patit de valent. Vam començar perdent punts que no contàvem de perdre i després tot ha estat molt més complicat. Afortunadament, a les últimes rondes el nostre nivell de joc ha estat millor i hem aconseguit matenir la categoria.

El Jake ha lluitat fins l'últim moment, però el desempat no els ha beneficiat. No és habitual que amb 3,5 punts es baixi, inclús, en anys anteriors molts equips s'han salvat amb 3 punts i excepcionalment, també recordo, un equip que es va salvar amb 2,5 punts. Posteriorment han entrat en una mena de repesca, jugant-se la plaça amb el Foment B i també han perdut. Definitivament no han estat afortunats en aquest campionat.

El Montmeló ha estat un equip que ha donat més "guerra" del que es pot pensar mirant tant sols la classificació. Va perdre alguns encontres per la mínima, el que vol dir que amb una mica més de sort les coses podrien haver estat diferents.

El Sant Adrià no ha pogut presentar un equip competitiu per a aquesta categoria. No sé que els ha passat aquests últims anys, tan sols desitjar-los que el més aviat possible tornin ha estar a la categoria que per trajectòria i historial es mereixen.

Fins aquí he parlat dels equips, ara vull parlar-vos dels jugadors més destacats. Aquesta és la relació dels jugadors que han puntuat millor a cada tauler.

Amador Rodríguez, Sant Josep. 6,5 punts.
Ramon José, Sant Josep. 6 punts.
Erik Martínez, Sant Martí. 7,5 punts.
Enrique Fernández, Sitges. 7 punts.
Antoni Marcet, Sitges. 8 punts.
Carles Fernández, Sant Josep. 7 punts.
Joan Xanco, Comtal. 6 punts.
Josep Ortiz, Sant Josep. 7,5 punts.
Pablo Castillo, Sant Martí. 6 punts.
Pau Fernández, Sant Josep. i Eric Sánchez, Sant Martí. 7 punts

Ha destacar la puntuació que amb tan sols 17 anys ha fet l'Erik Martínez en un molt difícil tercer tauler. Felicitacions Erik.

Aviat sabrem tots els equips que la propera temporada jugaran a la Primera Divisió i també podrem saber en quin grup juguen. Sembla ser que el Sant Martí i el Congrés no coincidirem al mateix grup. Bé, tindrem que buscar-nos uns altres per fer-los la guitza.

Salut i escacs,

Llibres (2)

2011-04-02T15:38:00.007+02:00

Fa alguns mesos, el 29 de desembre de 2009, vaig fer un article amb el títol de "Llibres", comença així: "Com a comiat de l'any 2009, vull recomanar-vos uns llibres, llibres d'escacs obviament... " I vaig parlar de tres llibres, "Ajedrez de torneo", "Ajedrez en la cumbre" i "Aprenda de las leyendas".

En l'article d'avui, vull reprendre aquest esperit de recomanar llibres d'escacs. Però voldria fer un matís, les recomenacions no són tant perquè em consideri un expert amb capacitat per decidir que un llibre és millor que un altre. Ben el contrari, sent conscient de la meva qualitat de jugador mediocre, les meves recomanacions van en el sentit dels llibres que m'han cridat l'atenció. Per fer-ho més entenedor, podríem dividir els conceptes de criteri en tres apartats: 1. llibres que he constatat que m'han aportat alguna millora concreta en el meu joc, 2. llibres que m'ho he passat molt bé amb el seu contingut i 3. llibres que m'he divertit amb la manera de fer del seu autor. Aquest esquema és per a clarificar conceptes, però també és veritat que la majoria dels llibres que pugui recomanar en aquest o posteriors articles clarament tenen i tindran un important component del primer apartat.

Avui vull parlar de dos llibres del tercer apartat i d'un llibre del segon apartat amb dosis importants del primer i tercer apartats.

Els dos primers llibres són: "Los siete pecados capitales del ajedrez" i "Ajedrez para cebras" del GM escocès Jonathan Rowson. Aquests llibres tenen en comú la manera tremendament divertida de com enfoca els temes el seu autor. Humor britànic, això si, però jo m'ho he passat força bé.

Los siete pecados capitales del ajedrez

L'autor desglossa a manera de pecats els següents set temes:

Pensament (innecessari o erroni)
Relaxació (oportunitats perdudes, falta de determinació)
Avidesa (excessiva preocupació amb el resultat de la partida)
Materialisme (insuficient atenció als factors no materials)
Egoisme (deficient consciència de l'oponent i les seves idees)
Perfeccionisme (destrets de temps, esforços exagerats)
Dispersió ("perdre el fil", desordre, mala concentració)

Qui no està influenciat per algun d'aquests "pecats"? A mi de per si, el llibre no m'ha solucionat definitivament cap dels meus problemes. però si que m'ha fet veure alguns dels que no era suficientment conscient, si saps la malaltia pots començar a buscar el medicament per curar-la.

Ajedrez para cebras

En aquest posterior llibre, l'autor planteja tres qüestions vitals pel jugador:

Per què és tan difícil millorar?
Quin tipus d'actitud mental es necessita per trobar bones jugades en les diferents fases de la partida?
És un mite l'avantatge de la primera jugada?, existeixen diferències entre jugar amb negres o blanques?

El provocador títol "Ajedrez para cebras" és una introducció del que vol ser el llibre, ens vol dir que en escacs no podem donar res per fet. Ens convida a oblidar-nos de les convencions i a pensar per nosaltres mateixos.

En aquest sentit el llibre comença explicant que quan sentim el ressonar de cascos, pensem en cavalls, perquè ens resulta més familiar, però poden ser zebres. En aquest sentit ens vol fer veure que tenim que estar més oberts a la experiència i ser menys depenents del que és més convencional.

Aquest segon llibre és potser més subjectiu, es presta més a diferents interpretacions. Però no per això m'ha semblat menys interessant.

El tercer llibre és "Claves del ajedrez práctico" de Jonh Nunn. Nunn és, des del meu punt de vista, un dels millor escriptor de llibres d'escacs. M'explico, Nunn en els seus llibres és un molt bo comunicador, entenen això en què amb molt poques paraules (lletres) i exemples (partides o posicions) és capaç d'ensenyar molt i molt bé.

Claves del ajedrez práctico

El títol ja ho diu, l'autor toca en aquest llibre diferents qüestions (la pressa de decisions, omissions i errors greus, l'obertura, el mig joc, el final, com utilitzar l'ordenador, literatura escaquista) des d'una perspectiva pràctica, amb bons consells i un llenguatge amè.

Tres llibres molt agradables de llegir, que ens poden ajudar a progressar sense tenir que memoritzar gaire.

Bé, si heu arribat fins aquí enhorabona, hi ha molta gent que no arriben al final dels articles llargs. Als que ja havien llegit aquest llibres demanar-los, si els ve de gust, que em diguin el seu parer. Els que no els heu llegit, animar-vos a llegir-los, us agradaran.

Salut i escacs,

Novena i última ronda

2011-03-28T15:59:00.006+02:00

S'ha acabat i ens hem salvat, ha costat però ho hem aconseguit. Hem perdut amb el Sant Josep per la mínima en un encontre en el qual podíem haver puntuat. Ens feia falta fer un punt en aquest matx, amb un sol punt el desempat amb el Jake ens era favorable, però hem aconseguit donar un bon ensurt a un equip com el Sant Josep que la propera temporada jugarà a la Divisió d'Honor.

El 2012 tornarem a jugar a Primera Divisió i seran quatre anys consecutius que ens mantenim en aquesta categoria. No és gaire fàcil, la Primera Divisió és molt exigent. Si no estàs en forma o tens un mal dia en els encontres fonamentals, ja has begut oli. L'any passat un equip tan fort com era el Sabadell B (amb una mitjana d'Elo dels seus integrants de 2300) incomprensiblement va baixar i aquest any ha baixat el Sant Boi, un equip que ningú hagués dit a priori que baixaria.

A nosaltres, un equip modest i cada any més veterà, ens té que omplir d'ogull haver-ho aconseguit. Però hem de ser conscients que aquesta vegada ha anat d'un pèl (el matx amb el Jake va anar ben just i amb l'empat baixàvem nosaltres). El proper any, per a molts (com cada any) serem candidats al descens, però nosaltres (com cada any) farem el màxim per fer-los veure de la seva equivocació.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

L'equip B ha perdut contundentment amb el Malgrat, tot i això també s'ha salvat per millor desempat. Podeu consultar la crònica que cada setmana fa l'Héctor Hernández al web d'en Josep Sadurní.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

L'equip C ha perdut i s'acomiada de la categoria. Esperem que la pròxima temporada pugui lluitar per tornar a pujar.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

L'equip D ha guanyat per la mínima a La Lira C, bona victòria que hauria estat suficient si s'agressin donat els resultats normals. La derrota del Peona i Peó D (primer en aquest grup) certifica el descens del nostre equip.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

Temporada difícil en la que fins l'última ronda no sabíem quans dels nostres equips baixarien. 50%, dos s'han salvat i dos han baixat. És fotut que quan comença una temporada el màxim objectiu sigui que tots els equips no baixin. Bé, tothom s'ha esforçat, els contrincants eren forts i no sempre es pot guanyar. Hem fet el que hem pogut dins de les nostres possibilitats, però sempre s'ha d'aprendre dels errors i la propera temporada s'ha d'afrontar el per equips amb els suficients jugadors perqué a cap ronda l'últim equip tingui que jugar amb vacants.

Salut i escacs,

Vuitena ronda

2011-03-21T17:09:00.005+01:00

Feia un bon dia, una mica ventós, però després de la setmana de pluja que hem tingut el dia era més que bo. Anar a Sitges amb un dia com aquest a jugar a escacs, donava nyonya. El dia invitava ha fer activitats al aire lliure i ficar-se en una habitació unes quantes hores no era de rebut. Ara bé, ja sabem que els aficionats als escacs som una mica "masoques" i a més en el nostre cas ens estavem jugant "el ser o no ser" a la Primera Divisió.

El nostre objectiu era no perdre amb el Sitges i en cas de què això no fos possible, no perdre per més de dos punts, que ens podia donar un bon desempat a la classificació final. Hem perdut per 6 a 4, hem assolit el més modest dels objectius que no deixa de ser un objectiu assolit. A més, si tenim en compte que els altres resultats del nostre grup aquesta vegada ens han beneficiat, el Sant Martí a guanyat el Jake per 8 a 2 (gràcies amics) i el Comtal a perdut amb el Montmeló, podem dir que el dia ha estat prou bo per a nosaltres.

Mig equip, com podeu comprobar a la foto, ens hem quedat a dinar a Sitges i hem gaudit una mica més de la sortida.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

L'equip B ha perdut per la mínima amb uns dels equips més forts del grup, l'Aragonès. Aquest equip també tindrà que solucionar la seva permanència a l'última ronda, afortunadament inclús perdent tindria possibilitats de salvar-se.

Podeu consultar la crònica de l'Héctor Hernández al web d'en Josep Sadurní.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

L'equip C va perdre i ja ha perdut la categoria. Ànim als companys d'aquest equip i desitjar-los èxits en propers campionats.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

L'equip D també va perdre i ho té molt difícil, però mentre hi ha vida hi ha esperança.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

La pròxima i última jornada sabrem quin serà el nostre lloc la propera temporada. Al començar aquesta, ja sabíem que tots el nostres equips tindrien que lluitar per no baixar, qualsevol que ho aconsegueixi serà un èxit.

Salut i escacs,

Setena ronda

2011-03-13T19:08:00.007+01:00

El campionat està a la recta final i els esdeveniments comencen a ser decisius. Ja hi ha equips que estan molt a prop del desitjat ascens i altres que ja han baixat matemàticament.

Encontre fonamental per a nosaltres aquests matí, l'empat i la derrota ens abocava de facto al descens. El matx ha estat molt dur i igualat, tots sabíem el que ens jugàvem i els nervis han estat presents. Els errors han proliferat més del normal i a més d'un li han jugat una mala passada, fins el final ningú podia estar segur de com podia acabar l'encontre. Hem guanyat per la mínima, encara res esta decidit i fins l'última ronda no sabrem qui baixa. La qüestió està entre el Jake o nosaltres, però avui hem aconseguit seguir vius i podem estar satisfets.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar aquí.

L'equip B ha lluitat de valent amb el Peona i Peó B, en alguns moments de l'encontre semblava que es podia gaunyar, finalment s'ha perdut per la mínima.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar aquí.

L'equip C ha perdut amb el Llavaneres, també per la mínima, 4,5 a 3,5.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar aquí.

L'equip D s'ha presentat amb moltes baixes i ha perdut amb el Cadena per un contundent 8 a 0.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar aquí.

Avui tampoc ens han acompanyat els altres resultats, això ha estat la tònica tot el campionat. A vegades els resultats dels altres equips del grup van al teu favor i altres, com passa enguany, van en contra. A pesar d'això encara estem lluitant, queden dues rondes i els nostres contrincants són equips molt forts, tenim que guanyar el màxim de partides per aconseguir el millor desempat possible.

Salut i escacs,

Sisena ronda

2011-03-07T10:59:00.013+01:00

Diumenge al matí, agafo el metro per anar a jugar al local del Sant Adrià, són tan sols dues parades, ho podia fer caminant, però tinc mandra i agafo el metro. La meva esperança era coincidir amb algú del meu equip, ja que hi ha marató per Barcelona i tots s'han plantejat agafar el metro. Arriba el metro i "bingo" coincideixo amb el Javier Bielsa el nostre delegat.

Tenia la idea de què el pavelló del carrer Ricart era un pavelló petit i antic de l'Escola Sant Gabriel, havia estat feia uns anys seguint un partit de bàsquet en que jugava un nebot meu. Feia uns anys? En realitat, pensant una mica, devia fer més de deu anys. Ara em trobava amb un pavelló nou i ben maco. És curiós, la ciutat de Sant Adrià es troba a poc més d'un Km. de casa meva i quan surto a caminar, cosa que faig sovint quan el temps acompanya, mai em dona per travessar el riu Besòs. Tinc que canviar aquest hàbit i redescobrir aquesta ciutat propera.

Bé, aquesta crònica és per parlar del nostre matx amb el Sant Adrià. El Sant Adrià va presentar un dels millors equips dels que ha comptat aquesta temporada, tot i això la diferència d'Elo al nostre favor a la majoria dels taulers era abismal. El resultat 8,5 a 1,5, ho diu tot. No obstant, cal dir també que en alguns taulers la lluita va ser molt intensa.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aqui.

Dedicada a l'amic Rodenas per la seva amabilitat

L'equip B ha "ficat la pota" de valent, perdent en el matx que podia certificar la permanència i a més contundentment per 7 a 3. Aquesta derrota dona vida el Badalona i ens la complica a nosaltres. No obstant això, aquest equip és el que ho té millor per salvar-se, tan sols em preocupa la seva tremenda irregularitat.

Podeu consultar la crònica de l'Héctor Hernández al web d'en Josep Sadurní, clicant aquí.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aqui.

L'equip C ha tornat ha perdre i la seva situació comença a ser molt complicada. Queden tres rondes, de les quals una és molt difícil per puntuar, però les altres dues són factibles. Guanyant aquestes dues rondes encara faria possible la salvació. Però per a què això fos possible, és imprescindible alinear el millor equip de què es pugui disposar, qüestió que no està passant últimament.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aqui.

L'equip D també ha perdut. Valorar les situacions dels equips des de fora i sense gaires elements de judici sempre és complicat, però dona la impressió de què alguna cosa no s'ha fet bé. Reforçar aquest equip amb algun jugador del C i després jugar amb dues vacants, costa d'entendre. Si volem tenir alguna oportunitat de salvació, en aquestes tres últimes rondes els delegats d'aquests dos equips tenen que fer molt millor les coses.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aqui.

Les pròximes rondes són finals per a tots els nostres equips. Ja no hauran segones oportunitats, demostrarem si ens mereixem jugar la propera temporada en aquesta categoria o ben el contrari el nostre lloc està a la categoria inferior.

Salut i escacs,

Cinquena ronda

2011-02-28T15:37:00.017+01:00

Altra ronda dura, moltes partides complicades i posicions de gran dificultat. En totes les partides, menys en una, ha hagut molta lluita i malgrat que sobre les dotze ja veiem que el matx es posava malament, s'ha lluitat fins l'últim moment. El Sant Martí té un molt bon equip, que a més està en ratxa, però avui han tingut que suar de valent. En fi, un maravellós matx de per equips amb un final negatiu per a nosaltres. Ara a seguir lluitant com avui, única forma d'aconseguir la difícil permanència.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup clicant aquí.

L'equip B ha guanyat contundenment el Cerdanyola Mataró per 8,5 a 1,5, "l'efecte Sadurní" està sent determinant, des de que juga amb ells estan arrasant. Podeu llegir la crònica de l'Héctor Hernández clicant aquí.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup clicant aquí.

L'equip C ha perdut per 6 a 2 amb el Círcol Catòlic de Badalona i la seva situació comença a ser preocupant.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup clicant aquí.

L'equip D ha guanyat per 7 a 1 a l'Agusti B. Cal dir que aquest equip ha jugat amb quatre baixes, agraïm aquest regal, ja que aquest punt ens deixa somiar amb la salvació.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup clicant aquí.

Si heu consultat els resultats del nostre grup de Primera Divisió, és pot comprovar que ha hagut un resultat que es pot denominar com sorpresa, el Comtal a guanyat el Sitges. Sembla que el Comtal és capaç del millor i del pitjor, la setmana passada perd amb el Jake i aquesta guanya a l'equip que anava primer a la classificació. És curiós, el que és desgràcia per a uns, nosaltres, és fortuna per a uns altres, amb aquest resultat el Sant Martí es posa com a capdavanter a la classificació.

Salut i escacs,

Quarta ronda

2011-02-21T15:32:00.012+01:00

Patiment, aquesta és la definició més correcta que des del meu punt de vista es pot donar del matx amb el Santa Eugènia. Totes les partides molt lluitades, amb alternances i canvis sobtats de les posicions, partides llargues, el temps collava de valent en posicions força complicades, tots els ingredients d'un encontre ajustat del per equips. Finalment 5 a 5, resultat just, ja que hagués estat molt injust que qualsevol dels dos equips hagués perdut. Qüestió que també es podia haver donat.

Després, un bon dinar en un cèntric restaurant de Girona i tornada a Barcelona.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup clicant aquí.

Magnifica victòria de l'equip B, 7,5 a 2,5 en el seu enfrontament amb l'Arenys de Munt. Punt fonamental que permet tenir més pròxim l'objectiu de la permanència.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup clicant aquí.

Un debilitat equip C va sucumbir per 6,5 a 1,5 davant d'un fort Sant Josep B.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup clicant aquí.

Per contra un reforçat equip D tampoc va poder guanyar al Sant Martí E i va perdre per 3,5 a 4,5.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup clicant aquí.

Bé, jornada agredolça. El primer equip hem aconseguit un empat molt valuós, l'equip B un triomf imprescindible i els equips C i D han perdut i segueixen al pou. Encara queden moltes jornades, esperem que les coses vagin a millor.

Salut i escacs,

Tercera ronda

2011-02-14T16:25:00.010+01:00

Naufragi generalitzat el que s'ha produït aquest diumenge, l'equip A, el B i el C han perdut encontres fonamentals, en un matí poc afortunat. Tan sols l'equip D ha guanyat i ho ha fet contra un equip molt superior a ells.

Matx estrany el que s'ha desenvolupat a la seu del Peona i Peó, han hagut errors molt grans i nosaltres hem estat els que hem fet més. Derrota preucopant, però més preucopant és el joc que estem demostrant.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

Inexplicable derrota de l'equip B, no tant per la derrota, sempre es pot perdre, però si per la contundència del resultat 7 a 3. Com atenuant s'ha de dir però, que ha hagut la inesperada incompareixença del Petar.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

L'equip C també ha rebut de valent. Contundent derrota per 5,5 a 2,5 amb el Peona i Peó C.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

L'equip D, sembla que vol portar la contrària els altres equips del club i aquesta vegada ha guanyat, s'ha imposat al Foment D per 4,5 a 3,5. Important que vulguint demostrar que estan disposats ha lluitar per la salvació, tot i ser l'equip més modest del seu grup.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquí.

Els tres primers equips hem perdut amb rivals directes, això fa que la situació comenci a ser perillosa. És fonamental que la pròxima setmana estiguem més inspirats.

Salut i escacs,

Segona ronda

2011-02-07T15:30:00.011+01:00

Segona ronda i primera victòria, però victòria amb molt patiment. El Montmeló ens superava en Elo als tres primers taulells, però a partir del quart, nosaltres els superàvem holgadament. Aquest fet no ha servit de gaire, als tres primers taulells s'ha empatat, taules al primer, victòria per a ells al segon i victòria per a nosaltres al tercer; als altres set taulells molta igualtat, amb victòria per la mínima per a nosaltres, però podia haver estat un empat i potser, també, una victòria minima a favor del Montmeló.

Això del per equips català té un punt de similitud, salvant les distàncies, amb la tennística Copa Davis. On els rànquings individuals són sovint igualats a la pràctica, molt per sobre que en qualsevol altre competició.

Bé, però com vaig dir a l'article de la primera ronda, aquest punt era fonamental per a nosaltres. Havent perdut la primera ronda amb el Comtal, no ens podíem permetre perdre un altre encontre amb un rival directe. Encara queda molt per fer si volem aconseguir la permanència, però aquest punt és d'or.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup, clicant aquí.

L'equip B va perdre per 7 a 3 amb el Mataró. Tal i com explica l'Héctor Hernández a la seva crònica al web del Josep Sadurní, en alguns taulells potser es podia haver fet alguna cosa més.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup, clicant aquí.

L'equip C va tornar a empatar, també amb un rival teòricament superior. Bons resultats d'aquest equip en una categoria difícil.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup, clicant aquí.

L'equip D va tornar a perdre amb un equip que els superava àmpliament en Elo. Com a nota positiva dir que van jugar amb l'equip complert.

Podeu consultar els resultats d'aquest grup, clicant aquí.

És dur que tots els nostres equips tinguint que lluitar per aconseguir mantenir la categoria. Però en realitat això és el premi de bones actuacions en anys anteriors.

Salut i escacs,

Primera ronda

2011-01-31T17:45:00.004+01:00

Primera ronda del per equips i primera derrota. Bé, ja és habitual que el nostre equip comenci el campionat patint, tots els anys ens passa igual, la inactivitat ens passa factura. Però aquesta derrota ha estat dolorosa, era un rival directe i a més tenim la sensació que podia haver anat d'una altra manera. Jo tenia una posició suficientment superior per haver guanyat i he perdut i el Llopis tenia una posició clarament guanyadora i ha fet taules. Amb això hauríem guanyat, però estic parlant d'una altra "pel·lícula", sense errors no existirien els escacs i tan sols ens queda felicitar el Comtal.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup cliqueu aquí.

L'equip B a fet els deures, tenia un encontre importantíssim amb l'Ateneu Colon B i ha guanyat per 6 a 4. Fonamental aquest punt per poder aspirar a la salvació.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup cliqueu aquí.

L'equip C ha empatat amb l'equip B del Sant Adrià, meritori empat ja que ha tingut una baixa d'última hora.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup cliqueu aquí.

L'equip D ha sucumbit amb l'Ateneu Colon C per 7 a 1. Tan sols dir que contra un equip que els superava en 200 punts d'Elo a quasi tots els taulells i jugant amb dues vancants, el punt que s'ha fet sembla meritori.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup cliqueu aquí.

A la primera ronda és prematur fer cap anàlisi general dels nostres equips, però hi ha una cosa que ja "pinta" malament. Si a la primera ronda l'equip C juga amb un jugador menys i l'equip D amb dos, o és un problema passatger o tenim un problema gros. Espero que sigui el primer cas.

Salut i escacs,

Divisió d'Honor, una modesta reflexió

2011-01-21T20:16:00.011+01:00

A poc més d'una setmana ja podem fer alguna aproximació del que ens podem trobar a la Divisió d'Honor dels escacs catalans. Voldria fer algunes reflexions sobre el que a priori hauria de ser un meravellos espectacle escaquista.

A nivell geogràfic, la Divisió d'Honor presenta un desequilibri aclaparador. Onze equips de la província de Barcelona i un equip de la provincia de Lleida, però si ho mirem amb ulls de futures vagueries els onze equips de la província de Barcelona estarien a la vagueria de Barcelona. Que no hagin clubs de Girona i Tarragona, des del meu punt de vista no és bo. És molt probable que l'any que ve torni a estar el Fïgueres, però també seria molt interessant que poguessin pujar equips com el Tarragona o l'Olot. Suposo que als altres equips amb possibilitats de pujar aquestes paraules no els faran gaire gràcia, però el plantejament és totalment des de la perspectiva de l'equilibri territorial.

Entrant en la vessant competitiva, crida l'atenció que alguns equips han baixat la nomina de titulats i s'ha democratizat una mica la competició. Bé, això no és veritat del tot, perquè mentre s'ha igualat la competició entre molts dels seus equips, per altra banda es preveu una autèntica "tirania" per part del SCC Sabadell en la lluita pel títol. Potser els del Barberà i els de l'UGA no pensin el mateix, m'agradaria que aquests o altres equips li poguessin donar emoció a aquest campionat per la part de d'alt, però em sembla que serà difícil superar el Sabadell.

La lluita per la permanècia s'intueix terrible, crec que aquí hi serà l'autèntica emoció del campionat. De ben segur, com ja va passar el campionat anterior, fins l'última jornada no sabrem el desenllaç i també és possible que baixi algun equip que ara pensem que no pot baixar.

Passo a comentar els equips un a un, he de dir que aquesta valoració la faig amb el criteri que em dona la llista que cada equip ha presentat, després que puguin jugar amb tots els jugadors o no, pot donar altra realitat.

SCC SABADELL, és el clar favorit pel títol, la seva nòmina de jugadors és molt superior a la dels altres equips.

BARBERÀ, té un bon equip i podria donar la sorpresa, però no té tan bon repertori de suplens com el Sabadell i això en un campionat tan llarg pot passar factura.

UGA, equip jove i amb molta projecció. Crec que guanyarà a tots els altres contrincants, però amb el Sabadell i el Barberà patirà.

LLEIDA, factàstic campionat el d'aquest equip l'any passat. Però aquest any ha perdut el seu primer taulell, el GM Josep Oms, és difícil que puguin repetir aquesta classificació.

CERDANYOLA DE VALLÈS, incorporacions d'última hora fan preveure que aquest club pugui instal·lar-se en la zona de no patiment.

TERRASSA, aquest veterà club tindrà que lluitar de valent per a no partir.

FOMENT MARTINENC, amb una sola incorporació, això si de molt futur, aquest equip no té perquè patir. Però que s'ho prenguin molt seriosament que aquest any els punts seran molt cars.

MONTCADA, a pesar de les baixes, té un equip per a no patir. Però té un problema amb els suplens, tan sols té dotze jugadors de garantia.

SANT ANDREU, patirà de valent, però ja va demostrar l'any passat que és un equip mol dur.

ESCOLA D'ESCACS DE BARCELONA, un molt bon equip fins el taulell nou. Amb aquestes circumstàncies aquests nou jugadors ho tenen que jugar tot, si no és així ho tindran magre.

BARCELONA, la unió amb el Barceloneta ha creat un bon equip. Tindran que lluitar de valent, però crec que acabaran salvant-se.

ATENEU COLON, té tots els números per ser un dels equips que baixaran. Tan sols tenen al seu favor que jugaran sense pressió i que són "gats vells".

Aquesta és la meva modesta predicció, sé que és fàcil que em pugui equivocar, però de ben segur que haurà molta lluita a la part baixa de la classificació.

Salut i escacs,

Peres i pomes

2011-01-15T15:32:00.008+01:00

Peres i pomes, esquisides fruites que si estan al seu punt són meravelloses de menjar. Es poden combinar conjuntament per fer: Pastissos, melmelades, gelats i un llarg etc. Però una pera és una pera i una poma és una poma.

Aquest "perogrullo" ve a compta per la decisió de la Federació Catalana d'Escacs de donar llibertat els organitzadors de tornejos de partides ràpides i semiràpides perquè els resultats en aquests tornejos comptin per a l'Elo català.

Sóc de l'opinió que això és un error, més enllà a qui pugui beneficiar o perjudicar. Tal com he expressat en la definició de peres i pomes, també en aquest tema són coses diferents. Tots coneixem autèntics especialistes d'aquesta particular forma de jugar, són bons, molt bons en partides amb poc temps. Un company del meu club, que fa temps que no juga federat, em comentava que s'ha especialitzat a jugar per internet a un minut, això requeria d'uns estris especials per moure les peces ja que amb el ratolí es perd molt temps i pel que em va dir havia aconseguit un nivell molt fort i que jugava habitualment amb jugadors titolats. De segur que si jo jugués a un minut perdria per temps abans de la jugada 15.

Això que he explicat és una anècdota, però si que és veritat que hi ha jugadors que a cinc minuts juguen de maravella, els seus resultats són molt millor que quan juguen a ritme normal. I què? Em diran alguns. Doncs si, hi ha un què. Els clubs tenen l'obligació de confeccionar una llista per ordre d'Elo i aquestes llistes són determinants especialment en la confecció dels equips al per equips, el per equips es juga a ritme normal i ens podem trobar en situació de jugadors que tinguin que jugar en taulells mot superiors al seu nivell a ritme normal. Aquesta situació que és fàcil que es pugui produir en poc temps, no és bona per a ningú; ni els clubs, ni els jugadors.

No sé si havia cap necessitat de regular l'Elo de les partides a ritme ràpid. Però si aquest era el cas, jo crec que era millor confeccionar un Elo de cadascuna de les especialitats. Això permetria regular el nivell de cada ritme de joc sense problemes de "danys col·laterals".

No obstant s'ha de dir que hi ha una cosa positiva, com a les bases dels tornejos té que estar especificat si computa o no, si no vols jugar-los doncs no t'inscrius. Que és el que penso fer jo.

Ho sento perquè no jugaré el proper torneig del Sant Martí, que és d'aquestes característiques. De ben segur que sera un èxit, degut a les més que demostrades capacitats organitzatives que té aquest club. A poc que pugui em passaré a saludar i fer "el pipa".

Salut i escacs,

Pinzellades

2011-01-08T17:21:00.006+01:00

Volia escriure sobre els principals canvis que s'han produït en els diferents equips de cara al proper per equips, però em trobo que el llistat d'Elo català del gener publicat per la Federació Catalana d'Escacs té clares deficiències. A dia d'avui, clubs tan importants com el Montcada, el Terrassa i el Sant Adrià, per posar un exemple, no surten al llistat. L'any passat va ser un virus el que va retardar aquesta qüestió, aquest any no ho sé ben bé el perquè. He sentit que no surten els clubs que encara no han tramitat i/o pagat les llicències, bé potser és això, però en aquest cas el tema també deixa bastant que desitjar. M'explico, des del meu punt de vista el tema de la renovació de llicències no tindria que interferir la publicació puntual de l'Elo i això es podria solucionar posant com a límit de tramitació de llicències un mes abans. Bé, "doctors té l'església" que diuen, però en aquest tema, la imatge que està donant la Federació no és gaire bona.

A continuació voldria fer algunes "pinzellades" de les incorporacions que he pogut detectar i que m'han cridat l'atenció.

Per començar vull parlar de la fusió del Barcelona-Vulcà i el Barceloneta, el nom resultant és Barcelona C.E. Hem d'esperar (i desitjar) que sigui per bé, és evident que amb la suma dels jugadors dels dos equips més les incorporacions del MI Hipòlit Asis i del MC Richard Guerrero tenen un equip de garanties per intentar mantenir la categoria en la molt forta Divisió d'Honor, però per a mi, no deixa de ser una desgracia la desaparició de dos clubs de barri amb tanta història com van ser el Vulcà i el Barceloneta.

El C.C.Sabadell ha incorporat el jove MI Àlvar Alonso, el MF Antoni Ayas i els joves MC Enrique Colón i Immar Tallo.

L'Escola d'Escacs de Barcelona ha fitxat el GM Josep Oms, els MI Robert Aloma i Jonathan Cruz i el fort MC Esteban Montilla.

L'UGA ha fitxat el sempre solvent GM Alejandro Felgaer. També comentar les incorporacions a aquest club de la Judit Clopés i del veterà MN Josep Ridameya.

El Foment Martinenc ha fitxat els MF Marc Sánchez i José Javier Aoiz.

El Barbera ha incorporat el MC Benjamín Pérez Mañas.

El Lleida ha apostat per la joventut fitxant el fort MC Jordi Coll.

El Cerdanyola ha fitxat el també molt jove Danil Shatko.

El Sant Josep, que ja l'any passat es va reforçar de valent, ha fitxat el GM Amador Rodríguez, la MIF grega Vera Papadopoulou i el jugador cubà Douglas Tomas.

L'Andorra s'ha reforçat amb el GM David R. Norwood.

El Figueres ha incorporat el MI Rene Alonso.

L'Olot s'ha reforçat amb el MF Kornel Szlai.

El Sant Martí ha fitxat l'amic MC Miquel Fernández-Diaz.

El Catalunya s'ha reforçat amb el MC Felipe Vera i amb el David Vigo.

L'Aragonés ha fitxat els MC Teodoro Asensio i Miquel Serrano.

Fins aquí les meves "pinzellades" sobre aquest tema, segur que m'he deixat molts fitxages interessants. Si sabeu d'algun, no dubteu en dir-m'ho.

Salut i escacs,

Comença l'espectacle

2011-01-01T10:32:00.005+01:00

Comença l'any 2011 i ja podem parlar dels esdeveniments que se'ns venen a sobre. En dues setmanes la fase prèvia de la Copa Catalana. En tres setmanes, pels privilegiants que s'hagint classificat, la Final de la Copa Catalana. A un mes vista, "la grossa", el campionat de tots els campioanats, el Campionat de Catalunya per Equips.

El Campionat de Catalunya per Equips, a diferència d'altres campionats catalans que són a "l'UCI", té vida pròpia. Milers de directius, delegats i jugadors; tots a una, es posant d'acord i la maquinària començarà a rodar perquè el proper cap de setmana del 29 i 30 de gener, comenci l'espectacle.

Ja ha sortit la composició de tots els grups de totes les categories, ho podeu consultar accedint al següent enllanç

El Club d'Escacs Congrés competeix amb quatre equips a les següents categories:

PRIMERA DIVISIÓ. GRUP II.

Jake.
Sitges.
Sant Josep.
Comtal.
Montmeló.
Peona i Peó.
Congrés.
Sant Martí.
Sant Adrià.
Santa Eugènia.

PREFERENT TERRITORIAL. GRUP I

Peona i peó B.
Aragonès.
Malgrat.
Ateneo Colon B.
Mataró.
Ateneu Barcelonès.
Congrés B.
Cerdanyola Mataró.
Badalona.
Arenys de Munt.

PRIMERA TERRITORIAL. GRUP I.

Colmena B.
Congrés C.
Sant Josep B.
Circol Catòlic.
Tres Peons D.
Catalunya B.
Sant Joan Despi.
Lira B.
Agustí.
Collblanch Aurora.

SEGONA TERRITORIAL. GRUP II.

Vila Olímpica.
Congrés D.
Sant Martí E.
Agustí B.
Peona i peó D.
Cadena.
Ideal Clavé C.
Lira C.
Ateneu Colon C.
Foment D.

Ho tenim difícil, certament difícil. Hem aconseguit tenir tots els nostres equips a les categories màximes, que pel seu potencial podíem esperar. Ara la permanència es tot un repte. Aconseguir que cap dels quatre equips baixi de categoria, seria en si mateix tot un èxit.

Salut i escacs,

Bones Festes

2010-12-24T13:17:00.007+01:00

Ja ha arribat el Nadal i ara toca ser feliços, abraçar-nos i posar-nos morats de menjar i beure. És el costum, ens ho han ensenyat des de petits i seriem infeliços si no ho puguéssim fer. En realitat les festes de Nadal són com una valvula d'escapament que tenim al finalitzar l'any per donar sortida a les frustacions, que en menor o major mesura hem anat acumulant en aquest període.

Aquest any ha estat fotut per a moltes persones. Uns han anat a l'atur, altres s'han vist obligats a tancar la botiga o l'empresa familiar. Els més perjudicats estan molt a prop de la pobresa o ficats de "potes" en ella. Per aquestes persones el Nadal està per terra.

És cosa de la crisi ens diuen, ho volen els mercats argumenten. Però que "cony" volen dir amb tot això? Ens parlen dels mercats com si fossin una plaga bíblica que ha vingut del cel per castigar-nos els nostres pecats. Doncs no, darrere dels mecats hi ha persones amb clars interessos. Són els mateixos que van provocar la crisi guanyant gran quantitat de diners i ara ens volen fer pagar els "plats trencats" a les persones "de a peu"...

Estava jo pensant aquestes coses i sembla ser que la cara se'm posava de "pomes agres", la meva dona es va adonar i em va dir una mica alterada:

Una altra vegada donant-li al "tarro" deixa de ser tan negatiu, acabaràs agafant una depressió de "cavall".

Sempre havia tingut el pressentiment que la meva dona podia llegir-me els pensaments, però aquesta vegada em vaig quedar glaçat. Vaig decidir fer-la cas, si veig un got amb líquit per la meitat, procuro convèncer-me de què està ple.

Benvolgunts companys i companyes dels escacs, us desitjo unes bones festes i que l'any 2011 us doni moltes satisfaccions (sempre i quan no sigui a costa de guanyar-me a mi, eh!)

Salut i escacs

Perdedors

2010-12-11T16:18:00.025+01:00

Sempre m'han agradat les narracions històriques; la història, els contes i les narracions. De petit no vaig ser gaire bon estudiant, però a les assignatures d'història, religió i FEM, sempre vaig treure bones notes.

Més tard em vaig adonar que la història oficial sempre l'escriuen el vencedors i em vaig anant identificant amb els perdedors. En aquest sentit us podria recomenar molts i molt bons llibres, però em quedaré amb tres: Pedra de tartera, Camí de sirga i Germinal. Si no els heu llegit, esteu a temps, val la pena llegir-los.

Amb aquesta idea, avui vull parlar dels grans perdedors de la història dels Campionats del món d'escacs. Dels jugadors, grans jugadors, que havent jugat en matxos per al Campionat del món, no van aconseguir ser campions. Alguns estan oblidats i altres són més coneguts per altres temes, com podria ser el cas de Tarraschs per les seves desavinences amb Nimzowitsch.

El primer campionat del món oficialment reconegut va enfrontar a Steinitz i Zukertort a les ciutats de Nova York, Sant Lluís i Nova Orleans l'any 1886 i Steinitz va ser el guanyador. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

Així el primer dels nostres perdedors va ser Johannes Zukertort.

El segon perdedor de la nostra història va ser Mijail Chigorin, excel·lent jugador rus. Chigorin va jugar i perdre amb Steinitz l'any 1889 a la ciutat de L'Havana. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

A l'any 1892 van tornar a enfrontar-se aquests grandíssims jugadors i Chigorin va tornar a perdre en un matx molt igualat. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

Als anys 1890 i 1891 va haver un matx entre Steiniz i Gunsberg. Gunsberg va perdre i va deixar els escacs. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

L'any 1894 Lasker va guanyar a Steiniz i es va proclamar com a nou campió, els anys 1896 i 1897 va tornar a enfrontar-se amb Steiniz al que va destrossar per un contundent 12,5 a 4,5.

Lasker va defensar amb èxit la seva corona en els següents matxos:

El 1907 va guanyar contundenment a Frank Marshall per 11,5 a 3,5. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

El 1908 va derrotar al famós Dr. Siegbert Tarraschs. Fortíssim jugador en aquells anys. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

El 1909 va derrotar amb contundència a David Janovsky. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

El 1910 Lasker es va tornar a enfrontar amb Janovsky i el va tornar a apallissar per 9,5 a 1,5. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

En aquest mateix any 1910, es va jugar un dels més interessants matxos de la nostra història, Lasker es va enfrontar amb Karl Schlechter. Schlechter era un jugador supersòlit, feia moltes taules i guanyava poques partides, però gairebé mai perdia. En aquest matx, sense perdre no va ser campió. Empat a 5, amb una curiosa anècdota: Última ronda, Schlechter guanyava d'un punt (tot empats i una victòria al seu favor) però el contracte d'aquest matx deia que per ser campió l'aspirant tenia que guanyar de dos punts, Schlechter va arriscar jugant un joc diferent de l'habitual i va perdre. Potser amb un reglament més just hauria estat campió. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

L'any 1921, Capablanca va derrotar a Lasker i va ser el següent campió.

L'any 1927 Capablanca va defensar el seu títol i va perdre amb Alekhine. És curiós que el gran Capablanca és un dels pocs campions que no va ser capaç de defensar amb èxit la seva corona ni tan sols una vegada.

Alekhine va defensar amb èxit el títol als següents matxos:

L'any 1929 va guanyar a Eufim Bogolljugov. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

L'any 1934, també a Bogoljugov. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

A l'any 1935, contra tots els pronòstics, Max Euwe va derrotar a Alekhine i es va proclamar campió del món. No obstant això, Alekhine va recuperar el títol en un matx revenja celebrat l'any 1937.

Alekhine va morir l'any 1946 i la FIDE va organitzar l'any 1948 un torneig per decidir el campió del món. El guanyador va ser el soviètic Mijail Botvinnik. Podeu consultar aquest torneig al següent enllaç.

Botvinnik va perdre definitivament el títol de campió del món l'anty 1963, en aquest ampli espai de temps va jugar set matxos els anys 1951, 1954, 1957, 1958, 1960, 1961 i 1963. Va perdre el títol tres vegades i el va recuperar en dues. Però per la nostra crònica, el matx que ens interessa és el que a l'any 1951 va jugar amb David Bronstein.

El matx pel Campionat del món de l'any 1951, va ser un altre matx èpic. Bronstein va empatar amb Botvinnik a 12 punts i va perdre perqué el reglament donava el títol al campió en cas d'empat. Una altra vegada es donava la circumstància de què l'aspirant perdia sense ser derrotat. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

Com he dit, Botvinnik va ser derrotat per Petrosian l'any 1963, Petrosian va ser derrotat per Spassky l'any 1966 i Spassky va ser derrotat per Fischer l'any 1972.

Bobby Fischer no es va presentar a defensar el seu títol l'any 1975 enfront el guanyador de la fase de candidats l'Anatoly Karpov.

Karpov va defensar el títol per dues vegades amb un dels grans protagonistes d'aquest article, el Victor Korchnoi. El 1978 a Baguio (Filipines) on es va imposar Karpov per 16,5 a 15,5 i a Merano (Itàlia) l'any 1981 on també va guanyar Karpov per 11 a 7.

Podeu consultar el matx de Baguio al següent enllaç.

Podeu consultar el matx de Merano al següent enllaç.

Després va venir l'era dels matxos entre Karpov i Kasparov. Entre 1984 i 1990 van jugar cinc matxos, Moscou 1984, Moscou 1985, Londres i Leningrad 1986, Sevilla 1987 i Nova York i Lió 1990. Al final va quedar com a campió Kasparov, en una autèntica marató de partides 144, que va donar una puntuació de 73 per a Kasparov i 71 per a Karpov. Realment una igualtat impressionant.

Després, en el regnat de Kasparov, va començar una etapa de desprestigi del Campionat del món que encara no hem superat. No vull parlar gaire d'aquest tema, tan sols destacar que han jugat matxos pel Campionat del món i no han guanyat els següents destacats jugadors:

Timman, matx Karpov - Timman (1993) FIDE.

Short, matx Kasparov - Short (1993) PCA.

Kamsky, matx Karpov - Kamsky (1996) FIDE.

Topalov, matx Kramnik - Topalov (2006) Campionat reunificat i matx Anand - Topalov (2010).

Si voleu consultar tots els campionats del món, cliqueu aquest enllaç.

Bé, van perdre i no van aconseguir el preat títol de campió del món. Van ser perdedors, però van tenir el privilegi de poder lluitar per aconseguir-ho. En realitat van ser uns perdedors de luxe.

Salut i escacs,

Resum dels tornejos de tardor

2010-12-02T19:01:00.004+01:00

La temporada de tornejos de tardor, a ronda setmanal, està pràcticament finita. Ara toca fer un resum de l'actuació dels jugadors del meu club.

L'actuació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés ha estat desigual, però cal destacar el compromís de tots. Des de un punt de vista de club, crec que hem d'estar satisfets, ja que aquestes partides han sigut una immillorable posada en forma de cara al per equips.

Tots els tornejos van ser a nou rondes a excepció del Campionat de Veterans de Barcelona i l'Obert de l'Ideal Clavé que van ser de vuit.

L'actuació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés ha estat la següent:

Campionat de Veterans de Barcelona

Frederic Andreu 5,5 punts.
Fermín Tejero 5,5 punts.
Antoni Moranta 5 punts.
Rafael Ylla 1,5 punts.

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Open de l'Ideal Clavé

Javier González 4,5 punts.
Marco Antonio González 4 punts.
Andreu Herrerias 2,5 punts.
Francisco Javier Romero 1,5 punts.

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Obert Vila de Gràcia

Carlos Alonso 6 punts.
Joan Codina 4,5 punts.
Jordi Rodríguez 3 punts.
Eduard Brufau 3 punts.

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Obert "Memorial Francesc Pujol"

Jaume Viñals 5 punts.
Sandra Escobar 5 punts.
Rafael Ylla 3 punts.

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Obert d'Escacs de Santa Eulàlia de Ronçana

Rafael Ylla 2 punts.

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Tancat per a norma de Mestre Català del Club d'Escacs Sant Martí

Roger Salvo 5 punts.

Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Bé, tothom ha fet el que ha pogut, no es pot demanar més. No han hagut grans actuacions, però alguns han fet campionats força bons. En aquest sentit, jo destacaria el nostre president el Federic Andreu, el Carlos Alonso i la Sandra Escobar.

També voldria destacar una noticia que per a nosaltres "els congressistes" no podem denominar amb altre nom que desafortunada. En aquests moments, quan encara queda un mes perquè la temporada estigui oficialment acabada, ja sabem que quatre jugadors i una jugadora han fixat per altres clubs.

La Sandra Escobar, el Xavier Povill, el Ramon Povill, el Francisco Javier Romero i l'Eduard Brufau ja no defensaran el Congrés el proper campionat per equips.

Vull desitjar-los molta sort a tots ells i espero que el que busquen en altres clubs ho puguin trobar.

Nosaltres cada vegada som menys, però la vida seguix, com deia la canço.

Salut i escacs,