dissabte, 29 de setembre del 2012

Trentena edició d'un social


Trenta edicions de qualsevol esdeveniment és una gran fita. Quan això fa referència als escacs, és una proesa. Però quan estem parlant d'un campionat social, doncs, en aquest cas és una heroïcitat.

Estic parlant de la XXX edició del Campionat Social del Club d'Escacs Sant Martí, social que gaudeix de molt bona salut.

Quan la majoria de clubs ja no fan cap social a ritme clàssic, i els que ho fan, la majoria són socials "descafeïnats" per cobrir les aparences; el Club d'Escacs Sant Martí, any rere any, organitza els dissabtes de tardor a la tarda, un social més que notable.

Aquest any, compta amb 57 participants. El primer del rànquing és el Raúl Mínguez amb un Elo de 2309; trobem fins 14 jugadors amb un Elo per sobre dels 2000 i a la part final del rànquing set jugadors no federats, el que vol dir que no tenen Elo. El que juguin persones del barri, aficionats als escacs però sense federar , demostra que el Sant Martí és un club obert al barri, primera condició d'un club no professional per tenir èxit, sembla que alguns clubs això ho han oblidat, i en aquests temps "fotuts" que ens venen a sobre, potser alguns grans clubs ho passin "magre" per sobreviure.

M'he passat aquesta tarda una estona pel Sant Martí, algunes partides ja havien acabat, ja se sap, les primeres rondes deparen forts desequilibris entre el nivell dels jugadors. He saludat els amics i he fet algunes fotos.



















Podeu consultar els resultats d'aquest social en aquest enllaç.

Com sempre, alguns són els "culpables" dels fets. Aquest són uns dels responsables de què aquest torneig estigui tan bé.




 Tan sols un "però" al social, la no participació del gran "Catulo". Aquest social o qualsevol altre social, perd molt "glamour" sense el Joan. Joan, torna, et necessitem!!

Casi m'oblido, a la cinquena planta és jugava un torneig per norma de Mestre Internacional. També organitzat pel Sant Martí.




 És curiós, tota la gent estava concentrada a la sisena planta, em refereixo als jugadors i alguns espectadors, com jo. Al torneig dels mestres, que també m'he passat un moment, tot era calma, cap expectació mediàtica. El món a l'inrevés.

Salut i escacs,

dissabte, 22 de setembre del 2012

Nou web


La Federació Catalana d'Escacs ha renovat el seu web. Bé, en realitat ha fet un nou web, no ha estat un canvi de façana, ha estat un nou edifici.

Però ha estat això del tot així? Anem per passos. La estructura ha estat canviada totalment i els seus continguts es veuen diferents, amb una estructuració més àgil i fàcil de trobar; més moderna si voleu. Però ha hagut grans canvis en els seus continguts?

Pot ser interessant esbrinar aquesta qüestió, però abans de contestar aquest tema, he de dir que tampoc passaria res si no haguessin canvis importants en aquest nou web amb respecte a l'anterior, ja que si des de la Federació entenen que el nou web té que donar els mateixos serveis i informació que l'anterior, des del meu punt de vista em sembla totalment lícit.

Però també penso que quan es dona el pas de canviar qualsevol tema o cosa, estem davant d'una gran oportunitat de plantejar-nos que ha funcionat correctament i que no, en què podem millorar, i també que manca i podem incorporar. De totes maneres, sembla que el web encara està en construcció i que potser hauran alguns canvis o/i temes nous.


 On estan el Beto i el Ricard?


Suposo que la majoria de vosaltres ja heu visualitzat el nou web, però si voleu entrar ho podeu fer des d'aquest enllaç.

Si heu accedit a l'enllaç estareu a la pàgina d'inici en ella ens trobem una petita presentació (pel meu gust, podria ser una mica més amplia), una referència als escacs a Catalunya i accés a diferents informacions importants com són el Butlletí digital, Gestió de clubs (accés restringit), Campionat de Catalunya per equips, Consulta Elo, i també una entrada a l'antiga web. Aquesta pàgina inicial té accés a següents enllaços:

Noticies i novetats

Retransmissions en directe

Trobar un club

Circulars

Avaluació Elo


El següent apartat després d'inici és el de "Jugar a escacs", aquí trobem els accessos següents:

Els escacs a Catalunya
 

Com puc federar-me?

Clubs i Escoles d'Escacs
 

Jugar a escacs online
 

Veure jugar a escacs


El següent apartat és "Competició", amb aquests accessos:

Competicions finalitzades
 

Circuit Català

Escacs base
 

Avaluació Elo

El quart apartat és "Publicacions":

Butlletí d'Escacs

Reculls de premsa
 

Circulars

Comunicats

Videoteca

Base de dades de partides

Reglaments

Enllaços


El cinquè apartat és"Comitès":
Membres dels Comitès
 

Àrbitres

Monitors

Tècnics retransmissions


Per finalitzar tenim l'apartat "Federació":

Organigrama

Territorial Barcelona
 

Territorial Girona
 

Territorial Lleida

Territorial Tarragona

Impresos FCE

Contactar


Aquest és el web. Vist desglossat d'aquesta manera, ens fa veure que hi ha molta informació. Força informació i ben estructurada, fàcil de trobar. Però la majoria ja hi era al web antic. No obstant, he de dir que l'apartat de les adreces dels clubs ha tingut una millora molt apreciable.

Em direu que no feia falta reproduir amb tanta exactitud el web de la Federació en aquest bloc, això té una explicació: abans de parlar de qualsevol tema m'agrada informar-me força. En aquest cas, tenia que mirar-me a fons el web per poder-hi opinar, i un cop posat, doncs no costava tant anar posant els enllaços  en aquest bloc.

Crec que la comunitat dels escacs catalans, hauríem de tenir una actitud crítica, en el bon sentit de la paraula (crítica, no "criticona"), amb la Federació Catalana d'Escacs. Crec que una societat és madura quan és capaç de saber quan els seus dirigents fan les coses bé o no. Desgraciadament, habitualment les col•lectivitats passen d'aquestes coses, es deixen portar fins que és massa tard.

Però que ningú pensi que aquesta reflexió es un atac als dirigents i treballadors de la nostra Federació, crec sincerament que ho fan força bé. Les meves paraules van encaminades a la poca empenta que tenim els clubs i jugadors per aportar debats constructius que puguin millorar els escacs a casa nostra.

En aquest sentit, el debat introduït a Ajedreznd pel president del Congrés, el Frederic Andreu, sobre el ritme de joc, no ha tingut el ressò que, des del meu criteri, es mereixia.

És significatiu que la construcció d'un nou web per part de la Federació, no hagi significat cap comentari en blocs i webs d'escacs (he trobat una excepció, el Club d'Escacs Diagonal Mar), ni a favor, ni en contra, ni tan sols sense mullar-se (per cert, al nou web de la Federació, a l'apartat d'enllaços hi ha alguns web de clubs que ja no són vigents).

En fi, no tenim que donar-li més importància de la que té, però és un exemple molt il•lustratiu.

Salut i escacs,    

 

diumenge, 16 de setembre del 2012

Remenant les pàgines de la història



De tant en tant, m'agrada obrir les capses on guardo les revistes antigues, sempre trobo articles interessants dels quals, ja ni em en recordava.
 
Això em va passar fa pocs dies, mirant una revista de l'any 1991 vaig trobar un article del Gran Mestre Eduard Gufeld, que amb el títol de " Remenant les pàgines de la història" deia el següent:

Una llegenda, aquest cop iraniana, explica que el rei de l'Índia va enviar al Shah de Pèrsia, el gran Hosrov Anushivan, un joc d'escacs adornat amb maragdes i vermells robins, amb el tauler d'ivori, ornamentat de brillants. I li va enviar una carta amb aquestes paraules: "Ja que et fas dir Shah deus ser un savi i tenir savis consellers. Aquí t'envio aquest joc, inventat pel meu conseller, i et proposo que endevinis com es juga. Si ho fas, et enviaré com tribut mil fardells de plata i cent d'or. Si no ho fas, me'ls enviaràs tu a mi, ja que la ciència és allò que veritablement ens fa arribar a la glòria "

Meravellat Hosrov amb l'extraordinari joc, va reunir als consellers del seu regne i els va comminar a resoldre immediatament la insòlita obra. Durant tres dies i tres nits van estar els savis reunits, però no van aconseguir resoldre l'endevinalla. El Shah també va passar els tres dies i les tres nits devorat per la impaciència, ombrívol i enfadat.

Finalment, el tercer dia es va presentar el savi Buzurmihr, encara que no havia estat cridat, i es va oferir per intentar desvetllar el secret. Durant tota la nit va examinar les peces i finalment ho va endevinar.
 

"Aquesta és una fidel reproducció d'un camp de combat" va dir. Tots van admirar la saviesa Buzurmihir, quan va explicar com s'havia de jugar.

Més tard, a l'Iran, i potser a la índia, al carro se li denominava barca. Les caselles estaven dividides per un "riu", com si l'hagués omplert d'aigua la ciència defensiva. A causa d'això va ser necessària la barca.

A l'Iran a la peça que complia funcions de guardaespatlles se li va començar a dir  com al cap de la guàrdia, ferzin.

I la ladia (barca, torre actual), que és la traducció d'una antiga paraula iraní, ens va arribar de l'Orient a través dels tàrtars. Quan la fossa i l'aigua van desaparèixer del tauler, la barca va quedar fora de lloc, i es va transformar en el meravellós au Rukh i va començar a adquirir un caràcter més combatiu, ja que es movia quantes caselles volgués.

És curiós que el joc consistia en situar el rei (Shah) en una posició desesperada en la terminologia actual, "pat" (ofegat), que correspon a la forma llatina pax, és a dir, acordar la pau, ja que en la ideologia feudal oriental no era possible permetre que es matés el rei, ni tan sols en combat, ja que era sagrat. Se'l podia recloure en una torrassa, encadenar-lo, fins i tot cegar-lo, però no llevar-li la vida ...

Per això en escacs al rei només se li pot cercar i llavors mor. Aquesta és la fórmula eterna: "Shah mat", rei mort.

 


 Al segle VII els àrabs van conquerir Iran i van quedar captivats pel joc dels escacs. Com els perses, els àrabs van considerar que era el millor exercici per la ment i una assignatura imprescindible en l'educació. A les cases riques i il • lustres es contractaven professors especials perquè ensenyessin els escacs als nens. El famós califa Al-mani es lamentava perquè jugava malament als escacs.

"Governo sobre la meitat de mig món i milions de persones, des de l'Índia a l'Orient fins al Guadalquivir a l'Occident, i no obstant això, no ho puc aconseguir sobre setze peces al tauler ..."

Un altre califa, en escollir al seu visir, exigia les condicions que ha de tenir tot jugador d'escacs: precaució, enginy, sagacitat i enteresa, ¡mèrits imprescindibles per triomfar en el nostre sorprenent joc!

Al segle VIII els àrabs van ocupar el que seria Espanya i la ciència àrab, que en aquell temps es trobava a un nivell superior a les idees europees, va florir especialment. I amb ella els escacs.


Una agradable narració, potser no tot és veritat però en general és verosimil.

Bé, amable lector, si has arribat fins aquí, vol dir que t'ha interessat. A mi, quan ho vaig llegir, no tan sols em va interessar, també em va agradar.

Amar els escacs, és agradar-te tot el que l'envolta. És aquest el teu cas?

Salut i escacs,

dissabte, 8 de setembre del 2012

2a prova ràpides del Congrés. Resultats i classificació


Divendres a la tarda, sabíem que algunes persones que havien jugat el primer torneig no vindrien, ja que estaven fora de Barcelona. No obstant això, també ens havien expressat la seva intenció de venir altres persones que no van estar al torneig anterior. En aquell moment no sabíem si seriem capaços de superar o igualar la participació assolida a la primera prova, 24 persones, o per una altra banda, quedar-nos per sota. Neguits d'organitzadors.

Però no, ens vam quedar curts ens les nostres millors prediccions, la participació ha estat un èxit rotund. 36 participants ens van fer estar al límit de la capacitat del nostre local (bé, límit de per equips, 20 taulers. Ja sabem que en situacions especials el Frederic Andreu comença a posar taules en els llocs més inversemblants i aconsegueix "la quadratura del cercle").

Ara bé, això ens ha fet experimentar allò de "morir d'èxit". A les 21:30 h, quan estàvem en disposició de fer el sorteig, encara estaven entrant per la porta persones que demanaven que els incloguéssim al sorteig, i quan això s'havia fet, altres persones arribaven i "sant tornemi" , fins a tres vegades ha passat això. Resultat, mitja hora de retard.

Afortunadament, els participants han col•laborat pacientment. Però això no ha impedit certes aglomeracions al centre de la sala.




Després d'aquesta molesta incidència, els sortejos entre rondes han estat ràpids, degut en gran part a la experiència i competència del nostre àrbitre, el José María Jordán, que a més ha jugat i ha fet uns meritoris 5,5 punts.

El podi ha estat format pels següents jugadors:

1)    Miquel Fernández-Diaz del Sant Martí, 7 punts.
2)    Francisco Javier Ramón de La Colmena, 6,5 punts.
3)    Jordi Sabater del Sant Martí, 6,5 punts.


Si voleu consultar la classificació final i els resultats, podeu accedir-hi des d'aquest enllaç.

Puc dir amb satisfacció que ha estat un torneig molt agradable. Ens ha visitat una gran "colònia" del Sant Martí, tots amics. També han participat jugadors i jugadores del Peona i Peó, La Colmena, Vall de Tenes, Sant Adrià, Granollers, Torrenegra, Ripollet, Montcada i algunes persones sense fitxa federativa (intentarem que això sigui per poc temps). Molts ja eren amics i per la nostra part, els altres ja ho són.

La classificació general del Circuit, després de la segona prova, queda de la següent manera:



25 jugadors han puntuat fins el moment a la classificació general, no està malament. Aquesta classificació està encapçalada pel Luís Rodenas, felicitacions Luís!! El primer classificat del Congrés,  a la quarta posició, és el José María Jordán, que ha obert una important escletxa amb la resta de congressistes; tenir que fer els sortejos i portar l'arbitratge, no sembla que li tregui capacitat escaquística.

Us passo unes quantes fotos:
















 Les fotos les ha fet la Cristina amb la meva càmera, gràcies Cristina per la teva col•laboració en aquest bloc.

Per a mi ha estat una nit molt agradable, retrobament amb els companys del Congrés, els amics del Sant Martí com el Joan i l'Ariadna, el Jordi, el Miquel, el Javier, els Andreus (pare i fill), el Carlos (aquest no és tan amic ja que sempre em guanya per temps) i també l'amic Luís del Sant Adrià. També amb vells coneguts com el Francisco Javier Ramón, el Ismael Molano, els Povill (com han millorat els dos en poc temps). Ha esta una vetllada sense cap incident gràcies a la gran empatia i bon rotllo de tots els participants.

El proper torneig del Circuit el farem el 19 d'octubre, us esperem.

Salut i escacs,